Palma

Covid-19 i l'economia a les Balears: entre el crac turístic i canviar d'estratègies

A les Illes, uns 100.000 treballadors depenen del sector turístic i alguns hotelers veuen, ara, que el monocultiu turístic no té alternativa econòmica i que s'ha de fer un replantejament. Molts alcaldes ja fa temps que ho diuen

Margalida SolivellasActualitzat

A les Illes, uns 100.000 treballadors depenen del sector turístic. Ajuntaments i empresaris ja pensen en l'escenari de després de la pandèmia, i la majoria coincideixen que la crisi obliga a fer un replantejament.

Fins ara no ho deien clarament. Els hotelers de les illes Balears donen l'any per perdut. Les platges en solitud a la zona hotelera de s'Arenal resumeixen el seu estat d'ànim.

Veuen molt difícil poder tornar a obrir aquesta temporada, ni tan sols a l'agost. Jaume Horrach, president de l'Associació Hotelera Alcúdia i Can Picafort, en parla amb claredat:

"Moltes empreses ja estan afrontant que seria millor començar a pensar en la temporada 2021 perquè aquesta pensem que està liquidada i exhaurida."

 

 

 

Jaume Horrach és conscient que el monocultiu turístic no té alternativa econòmica i que s'ha de fer un replantejament a mitjà i llarg termini:

"Perdre una temporada i fer un zero absolut com sembla que serà crec que és inviable i insuportable per tothom. En aquest absolut cataclisme, pot ser un problema tan gran que d'aquí a un temps vista, finals d'any, moltes empreses no puguin més i tirin la tovallola."

Horrach demana prorrogar l'estat d'alarma per assegurar el subsidi d'atur, que se suspengui l'impost de turisme sostenible i que l'Estat retorni el romanent de tresoreria als municipis.

 

 

 

La lectura positiva dels ajuntaments

L'altra cara, la dels ajuntaments. A Eivissa, l'alcalde, Rafa Ruiz, en vol treure una lectura positiva, en canvis d'estratègies i modificacions en el pressupost municipal.

"Un turisme diferent pot ser possible, que som un tresor dins de la Mediterrània i que la natura s'està veient que és l'única beneficiada de tota aquesta aturada i crisi sanitària. I el nostre medi ambient ho està agraint, el nostre mar ho està agraint, els nostres boscos, el nostre aire i m'agradaria fer una reflexió i fer un model més sostenible, que és el que alguns des de fa temps desitgem."

Menorca, de recursos més diversificats, segons la Fundació Impulsa, és l'illa que se'n pot sortir més ràpid. Des del Consell i els ajuntaments compten salvar l'estiu. Així ho explica l'alcaldessa de Ciutadella, Joana Gomila:

"Tenim sectors com la construcció, la indústria, el camp, que formen part de la nostra economia, però és cert que el turisme és la nostra font més important d'ingressos. També és cert, però, que d'alguna manera el turisme de manera forta, a Menorca, comença al juny. Juny, juliol i agost."

Però tot, de moment, està en l'aire mentre la pandèmia continuï present. A les illes Balears fins ara s'han diagnosticat 1.507 casos de coronavirus amb 757 persones recuperades i 137 en vigilància intensiva. Han mort 102 persones.

ARXIVAT A:
Coronavirus Illes Balears
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut