Coronavirus: La Xina alenteix la tornada a la feina per evitar contagis

El Banc Central xinès injecta 157.000 milions d'euros per contenir els mercats, però la borsa cau prop del 8% després de 15 dies de tancament

RedaccióActualitzat

Les vacances de l'Any Nou que el govern xinès va allargar durant 10 dies per evitar l'extensió del contagi per coronavirus arreu del país, han acabat teòricament aquest diumenge. El govern ha autoritzat tres dies més de vacances per retardar una mica més el retorn de centenars de milions de treballadors, tot i que els darrers dies molts han tornat anat tornant a les grans ciutats.

A moltes empreses encara no s'hi reprèn l'activitat normal; per prevenció, en molts casos s'ha optat pel teletreball. El país funciona al ralentí, no només a la ciutat de Wuhan i la província de Hubei, epicentre de la infecció, sinó també a Xangai o Pequín.

A Wuhan els carrers continuen buits. Diumenge, es va estendre el confinament a Wenzhou, una ciutat portuària de 9 milions d'habitants a uns 800 quilòmetres de Wuhan. A cada llar només es permet que en surti una persona al dia per anar a comprar.

A Xangai, la capital econòmica del país, s'ha endarrerit el retorn a l'activitat laboral fins al 10 de febrer. A Pequín, la majoria de la població surt al carrer amb mascaretes, però els barris de negocis estan gairebé deserts, amb un trànsit de vehicles molt inferior al d'un cap de setmana.
 

Injecció econòmica

Aquest dilluns, però, sí que ha tornat a arrencar la borsa a la Xina i, com ja s'esperava, amb una caiguda important. Després de dues setmanes de tancament, la incertesa de com pot repercutir l'epidèmia en l'economia ja s'està notant a les borses d'aquell país, amb pèrdues que han arribat al 9% durant la jornada, i Xangai ha tancat amb una davallada del 7,7%

Els principals índexs s'han desplomat. En previsió que passés això, el Banc Central de la Xina ha injectat 157.000 milions d'euros de liquiditat per intentar reduir l'impacte d'aquesta crisi.

 

La borsa de Xangai, gairebé deserta, ha obert a la baixa després de 15 dies


Retrocés econòmic

L'aïllament de la Xina a causa del coronavirus ha repercutit directament en l'economia. La paràlisi del país, el tancament de les seves fronteres terrestres amb Rússia, Mongòlia i el Nepal, la suspensió de vols de les principals companyies aèries amb les principals capitals del país, el retorn de personal diplomàtic estranger i d'empreses multinacionals, fa preveure un retrocés de la segona economia mundial.

Els països del G7 convocaran una reunió per consensuar una resposta uniforme a la crisi de salut i econòmica.

I és que l'abast pot ser mundial. Un estudi sobre els efectes de la pandèmia del SARS en l'economia mundial el 2003 per la Universitat de Corea, que publica La Vanguardia, en va xifrar l'impacte global en 40.000 milions de dòlars. La Xina va perdre un punt del creixement del seu producte interior brut, el PIB, i un 1,3% al món. 

Tenint en compte que aleshores la Xina representava el 4% del PIB mundial i ara la xifra és del 16%, la factura pot ser molt superior.
 

Obren el primer hospital exprés

La feina no s'ha aturat ni de dia ni de nit per als treballadors que han aixecat dos hospitals en 10 dies per combatre el brot de coronavirus.

Aquest dilluns ha entrat en funcionament el primer, l'Hospital Huoshenshan, 'Hospital de la muntanya del deu del foc', amb 1.000 llits, i durant aquesta setmana ho farà el segon, l'Hospital Leishenshan, amb 1.300 places més, per descongestionar els centres hospitalaris de Wuhan.

Els primers malalts han ingressat al nou centre, fet de mòduls prefabricats i dotat d'un equips de 1.400 metges militars, i situat prou lluny de la ciutat i alhora prou a prop per tenir els serveis necessaris per proveir l'hospital i els pacients.
 

La construcció d'aquests edificis en un temps rècord, ja que les obres van començar el 23 de gener, s'ha convertit en una mostra del compromís i la força del govern xinès davant de l'expansió del brot de coronavirus. Aquest hospitals s'han construït a imatge d'un altre hospital construït en una setmana a Pequín el 2003 per combatre la SARS.
 

Posen a punt els últims detalls abans no entrin els primers pacients al nou hospital exprés

Més de 8.000 metges i personal mèdic desplaçat

S'han desplaçat a Wuhan 68 equips mèdics. 8.310 persones entre metges i personal sanitari han estat traslladades des d'altres regions del país per dotar aquest hospital i fert front al virus des del seu punt d'expansió.

Hi ha equips especialitzats en controls d'epidèmies, que han treballat durant la crisi de la SARS, i altres que han lluitat contra l'Ebola.
 

 
ARXIVAT A:
Coronavirus SalutXina
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut