Una protesta de jueus ultraortodoxos contra el possible reclutament militar (Reuters)

Cop al govern de Netanyahu: la justícia anul·la l'exempció militar als ultraortodoxos

El govern d'Israel se sustenta en dos partits ultraortodoxos que consideren l'exoneració del reclutament militar que ara ha tombat el Tribunal Suprem com la clau per a la supervivència de les seves tradicions

RedaccióActualitzat

El Tribunal Suprem d'Israel ha aixecat aquest dimarts l'exempció militar per als estudiants dels seminaris jueus ultraortodoxos, una mesura polèmica que divideix la societat, en especial des de la guerra a Gaza.

El tribunal considera que no hi ha base legal per excloure els homes ultraortodoxos del reclutament i que, per tant, poden ser cridats a files. A més, els congela les subvencions educatives i d'assistència social.

El dictamen s'ha pres per unanimitat dels 9 jutges del tribunal, inclosos els més conservadors.

Falta per aclarir si la decisió implica l'enviament immediat d'ordres de reclutament per als aproximadament 67.000 homes ultraortodoxos susceptibles de ser citats -l'equivalent a cinc divisions militars- per al servei militar obligatori en aquests moments, o serà un procés gradual.


Una mesura que podria enfonsar el govern de Netanyahu

Es tracta d'una decisió que podria provocar l'enfonsament de la coalició de govern del primer ministre Benjamin Netanyahu, que se sustenta en dos partits ultraortodoxos que consideren l'exempció del reclutament militar com la clau per a la supervivència de les seves tradicions.

Són els partits Shas i Judaisme Unit de la Torà, que abans de la resolució del Suprem ja havien amenaçat d'abandonar l'actual coalició de govern si la mesura entra en vigor.

Una retirada que posaria en perill la supervivència de l'executiu, perquè les dues formacions aporten 18 escons vitals. Per tot plegat, es podria abocar el país a noves eleccions.

En qualsevol cas, la coalició està dividida, ja que el mateix partit de Netanyahu, el conservador Likud, i les formacions de l'extrema dreta dins de la coalició -Sionisme Religiós i Poder Jueu- s'han mostrat favorables a la fi de l'exempció, en especial en temps de guerra: "Estem obligats a arribar a nous acords i prendre decisions que no havíem pres en 75 anys", ha assenyalat sobre aquesta qüestió el ministre de Defensa, Yoav Gallant

Jueus ultraortodoxos fent cua en una oficina de reclutament israeliana per processar les seves exempcions al març (Reuters)

Una exempció històrica

La majoria dels israelians estan obligats per llei a servir a l'exèrcit, mentre que els estudiants de seminari jueus n'han estat exempts durant dècades.

Fins ara, l'han pogut evitar decidint dedicar-se a l'estudi dels textos sagrats. L'exempció es va instaurar en temps del fundador David Ben-Gurion, l'any 1948.

L'exoneració no està reconeguda per llei, sinó que és una disposició executiva que es prolonga periòdicament, encara que hi ha diverses sentències judicials que indiquen que viola el principi d'igualtat que regeix en la llei bàsica israeliana.

A principis d'abril va expirar una norma temporal que permetia mantenir l'exempció, i nombrosos grups de la societat civil han reclamat acabar amb els privilegis dels ultraortodoxos, que representen al voltant del 13% de la societat israeliana.

Després de la mobilització massiva d'uns 300.000 reservistes per a la guerra a Gaza, que ja dura gairebé nou mesos, a més de per a batallons de soldats tant en la davantera nord amb el Líban com en el territori ocupat de Cisjordània, molts israelians reclamen a Netanyahu que tots els joves a Israel compleixin amb el seu "deure" militar.

ARXIVAT A:
ReligióIsrael
Anar al contingut