El parc eòlic de la serra del Vilobí
Un parc eòlic
ANÀLISI

Consumir menys i conviure amb les renovables per arribar a tenir un clima acceptable

No podem predir el futur, però tant el pitjor com l'improbable són possibles. El que fem aquesta dècada pot condicionar el futur per moltes dècades

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Jordi Vilardell Gómez

Periodista de TV3 especialitzat en crisi climàtica i de biodiversitat

@JordiVilardell

La transició a la sostenibilitat ha arribat a la maduresa i tots els sectors diuen que hi aposten. Però alguns es focalitzen només en la urgència, altres en els impactes ambientals, altres en el canvi social... i tots tenen part de raó.

La transició a la sostenibilitat és urgent, perquè som en trajectòria de col·lapse. Les tendències actuals porten a superar el llindar de seguretat de l'1,5º C sobre el 2030, i això incrementa un 70% el risc d'activar punts d'inflexió en el sistema climàtic. Punts d'inflexió que si interactuen produiran un efecte dòmino, com quan un malalt greu té una fallada multiorgànica.

L'efecte dominó és el que hem d'evitar costi el que costi, perquè, probablement, en dècades ens portaria a un clima incompatible amb la civilització humana.

Ara estem portant al límit tres tipus de punts d'inflexió climàtics: la fusió de les grans capes de gel, la circulació de l'oceà i de l'atmosfera, i una pèrdua important de la biosfera.

La transició l'hem de fer amb prudència, perquè superem els límits de la biosfera. El desplegament massiu de renovables no ha de destruir ecosistemes clau. Els darrers 50 anys hem destruït el 50% dels ecosistemes del planeta i això erosiona els fonaments de la vida. Per intentar evitar-ho hem acordat protegir almenys el 30% del planeta pel 2030 i el 50% pel 2050. Necessitem urgència amb protocols de prudència.  

I també necessitem reduir substancialment el consum, per adaptar-nos als límits de la biosfera.

La transició l'hem de fer amb equitat, perquè és al centre de la solució. Una conclusió reiterada de la ciència en els últims anys és que no hi ha manera d'afrontar l'emergència climàtica sense equitat.

Equitat entre països: perquè els més pobres es puguin apropar al benestar de la mitjana mundial calen retallades immediates i profundes de les emissions dels més rics. Equitat entre generacions: per no deixar als infants una càrrega de CO₂ impossible d'eliminar calen retallades immediates i profundes dels qui ara emetem. Equitat entre ciutadans: per evitar una profunda fractura social cal que els ciutadans més rics facin les retallades més grans.

El repte és el canvi, ràpid, de model social i econòmic global.

Plaques solars en un edifici d'Andalusia
Plaques solars en un edifici (Europa Press)

Podem fer un canvi social ràpid?

Les societats funcionen com a sistemes complexos, superats els punts d'inflexió també hi ha realimentacions amb efecte dominó.

La recerca científica més engrescadora investiga els possibles punts d'inflexió social positius, els que si superem poden produir un efecte dòmino d'acció climàtica. Un informe d'aquest gener identifica tres possibles punts d'inflexió socials positius amb "intervencions polítiques relativament petites" sobre mobilitat elèctrica, alternatives vegetals a la carn i fertilitzants verds.

"Ara, quan el capitalisme és més poderós i hegemònic que mai és previsible el pitjor, però no és segur, l'improbable també és possible", diu Edgar Morin, el filòsof que fa més anys investiga la transició a la sostenibilitat.

Amb 103 anys, Morin destaca alguns fets improbables que ha viscut durant la II Guerra Mundial: l'improbable pacte Hitler-Stalin el 1939; l'improbable col·lapse de França davant dels nazis el 1940; el canvi tàctic dels alemanys per donar suport a Itàlia davant la improbable resistència de serbis i de grecs, que va provocar l'endarreriment de l'arribada dels alemanys a Moscou i la seva primera derrota; l'improbable rescat dels 300.000 soldats britànics rodejats pels nazis a les platges franceses de Dunkerque...

La perspectiva d'Edgar Morin sobre l'improbable s'explica des de la física teòrica de "l'indeterminisme"

"Mai podem predir el futur d'un sistema complex. El futur està obert", deia Ilya Prigogine, investigador destacat de sistemes complexos i Premi Nobel de Química el 1977. Un canvi infinitesimal en les condicions inicials pot canviar l'evolució d'un sistema. Les decisions individuals es poden amplificar per interrelació i realimentació.

"Només podem conèixer el nostre passat. No tenim manera de predir, hauríem de poder enviar un senyal d'informació al futur que vagi i torni", deia Prigogine


Evitar les incapacitats apreses

Una de les científiques més destacades de l'últim segle, la biòloga Lynn Margulis, deia que "el pensament col·lectiu implica que pots quedar-te estancat en un pensament col·lectiu i no ser capaç d'escapar-ne. És el que s'anomena 'incapacitat ensenyada'. No veus les coses perquè no t'han ensenyat a veure-les."

Contínuament rebem notícies dolentes, però també de bones. Tres de recents: la transició als cotxes elèctrics amenaça el caos ambiental, el 2050 podrien necessitar grans quantitats de liti per a les bateries provocant greus impactes de la mineria, és clau impulsar el transport públic; els parcs de renovables superen econòmicament les centrals de carbó, és més barat construir parcs solars o d'aerogeneradors que mantenir en funcionament plantes de carbó; els plans per a l'hidrogen verd només subministraran un 1% de l'energia mundial el 2035, però amb un creixement d'emergència com el dels Estats Units els anys 40 per construir armament per derrotar els nazis, l'hidrogen verd assoliria objectius ambiciosos.

Tenim dubtes sobre com fer la transició a la sostenibilitat, però "hem de posar els fonaments mentre potser no sabem exactament com construir el sostre. Necessitem un pensament de catedral", diu Greta Thunberg. Ningú no sap quant costarà, ni el temps que trigarem, però ha de ser una missió de grans sectors de la societat, per a un futur que transcendeix el temps dels que ara estem vius.

El que sabem és que per fer la transició a la sostenibilitat cal desplegar renovables, recuperar ecosistemes i reduir el consum. I sabem que hem de viure en societats sostenibles i més equitatives.

 

ARXIVAT A:
Crisi climàtica
Anar al contingut