Condemna definitiva per als militars que van matar el cantautor Víctor Jara fa 50 anys a Xile

Han hagut de passar gairebé 50 anys perquè el Tribunal Suprem de Xile hagi dictat sentència definitiva per l'assassinat del cantautor i activista polític Víctor Jara, el setembre de l'any 1973, a mans de les forces colpistes liderades per Augusto Pinochet.

Finalment, però, aquest dilluns el Tribunal Suprem xilè ha desestimat els recursos que s'havien presentat i ha confirmat la condemna contra set exmilitars a 25 anys de presó pels delictes de segrest i homicidi de Victor Jara i Littré Quiroga Carvajal, director de Presons del govern de Salvador Allende.

Els condemnats són Raúl Jofré González, Edwin Dimter Bianchi, Nelson Haase Mazzei, Ernesto Bethke Wulf, Juan Jara Quintana i Hernán Chacón Soto, que hauran de complir quinze anys i un dia de presó en qualitat d'autors dels homicidis, i deu anys i un dia pels segrestos. A més, Rolando Melo Silva haurà de complir cinc anys i un dia per haver encobert els homicidis, i tres anys i un dia per haver ocultat els segrestos. Actualment, tots els condemnats tenen entre 73 i 85 anys.

D'altra banda, el Tresor Públic xilè haurà de pagar 160.000 euros a la vídua i als fills de Jara.

Culmina així un llarguíssim procés que va començar el 1979, encara en plena dictadura, quan la viuda del cantant va presentar les primeres denúncies, per un dels crims més simbòlics i infames de la dictadura militar xilena.

Se suïcida un dels condemnats

Hernán Chacón Soto, un dels set militars condemnats, s'ha suïcidat aquest dilluns abans de ser detingut i traslladat a la presó de Puntatueco, on havia de començar a complir la seva condemna.

Unitats de la secció de drets humans de les forces de seguretat xilenes s'han presentat al seu domicili, a la comuna de Las Condes a Santiago de Xile, per arrestar-lo, moment en què l'oficial de 86 anys ha demanat prendre una medicina i ha aprofitat el moment per suïcidar-se.

Un cantautor en el punt de mira dels colpistes

Víctor Jara, que a més de músic també era militant del Partit Comunista, va col·laborar amb el govern de la Unitat Popular del socialista Salvador Allende, que només va durar tres anys al poder, del 1970 al 1973, fulminat per un cop d'estat militar que va tenir el suport dels Estats Units, llavors liderats per Richard Nixon.

Jara, que escrivia cançons en defensa de la lluita obrera i la revolució, va ser detingut just l'endemà de l'alçament militar de l'11 de setembre del 1973. Arrestat a la universitat on exercia de professor, va ser traslladat, juntament amb 5.000 presoners més, la majoria activistes d'esquerres, a l'estadi de Xile --que actualment porta el seu nom-- on va ser torturat durant hores i, posteriorment, cosit a trets pels militars colpistes.

El seu cos el van trobar el 16 de setembre, prop del cementiri Metropolità. Havia rebut 44 trets i tenia diversos dits trencats, la llengua tallada i cremades de cigarret.

El règim d'Augusto Pinochet (1973-1990) va deixar més de 40.000 víctimes, entre executats, desapareguts, torturats, presos polítics i exiliats, i es calcula que més de 3.200 opositors van morir a mans d'agents de l'Estat.

La sentència arriba quan falten tan sols 15 dies per al 50è aniversari del cop d'estat i enmig d'una forta polarització social pel relat oficial sobre els fets de l'11 de setembre del 1973 i els anys posteriors de dictadura.