Concòrdia o blanqueig? Vox i PP liquiden la llei de memòria democràtica al País Valencià

Per l'oposició, la nova llei és la de la discòrdia; per les víctimes del franquisme, la negació de la memòria democràtica, i pels historiadors, una vulneració de la Constitució espanyola
Actualitzat
TEMA:
País Valencià

El del País Valencià va ser un acord de govern ràpid, el més ràpid. El PP i Vox ho tenien clar: pactaven per enderrocar el Botànic, per canviar el govern de progrés.

Cinc eixos, cinquanta punts, i unes polítiques on assentarien les posicions ideològiques que, un any després, han rebut llum verda a les Corts en forma de cinc lleis.   

Amb la llei de concòrdia i la llei de transparència, el govern de la dreta i l'extrema dreta culmina el seu paquet legislatiu. Després d'aprovar la llei d'educació, ja ho van dir des d'un principi, amb menys valencià.

O la llei d'À Punt, que, pel comitè d'empresa del mitjà de comunicació públic, pot fer tornar el control polític a la ràdio i televisió valencianes. 


Concòrdia, discòrdia o blanqueig? 

El desmantellament legislatiu del Botànic s'ha fet en un any, i s'ha aprovat a les Corts en dues setmanes. Una de les últimes lleis, i de les més controvertides, és la que han anomenat "llei de concòrdia".

Una norma que derogarà la llei de memòria democràtica del Botànic, que en el seu moment va ser pionera i, entre d'altres, va sancionar per primera vegada els actes d'enaltiment del feixisme a la via pública. 

La llei de concòrdia valenciana, a diferència de la d'Aragó, conté la paraula "dictadura"; això sí, només a l'exposició de motius. A l'articulat, 5 articles enfront dels 65 de la llei del Botànic, on destaca l'objecte i l'àmbit d'aplicació.

Ací s'amplia el període per davant, remuntant-se al 1931, per incloure-hi la Segona República, i s'allarga fins a abastar el terrorisme etarra i l'islàmic. Segons el redactat, és per tal d'"honrar i protegir la història d'Espanya".

Pel PP, aquesta és una llei que no elimina res; ans al contrari, amplia drets, asseguren. Per Vox, una llei que iguala totes les víctimes. I per les víctimes de la dictadura franquista, és la negació de la repressió franquista. 

"Nega les víctimes del franquisme com a tal, no se'ns anomena a cap lloc" --explica Àngel González, president de la Coordinadora de Memòria Democràtica del País Valencià--. "Se'ns deixa difoses a l'article 1.1, que anomena les víctimes socials, econòmiques, d'actes terroristes… I equipara la legalitat de la Segona República amb uns generals colpistes." 

Una de les prioritats de les polítiques del govern de progrés valencià va ser l'exhumació i la dignificació de les víctimes de la dictadura franquista mal soterrades a fosses comunes. A més, es va crear un banc d'ADN a través de la Fundació Fisabio per poder-les identificar. No només es tractava de represaliats, també hi havia casos de nadons robats.


Exhumació de fosses comunes i identificació de cossos

La Coordinadora de Memòria Democràtica té quantificades les víctimes mortals de la repressió franquista al País Valencià, 4.777. Les té documentades i localitzades. D'aquestes, durant els dos governs del Botànic, i fins a l'octubre, se'n podrien arribar a exhumar entre 3.700 i 3.800.

La llei del PP i Vox només parla de mantenir els treballs d'exhumació que ja estan en marxa; és a dir, els que es realitzaran fins a l'octubre. Però, i després què? Això queda en l'aire. Hi ha unes mil víctimes que no s'exhumarien.

El gruix es troba al cementiri d'Alacant, al quadrant 10. Allí hi ha víctimes afusellades i víctimes del bombardeig al Mercat d'Alacant. També casos de nadons furtats. Tot plegat contribueix a dificultar la identificació.

Es tracta d'un procés complex, un procés pel qual el Botànic havia apostat. Fins ara només el 15% dels cossos exhumats han estat identificats. 

"Què passarà amb la resta, amb el 85%?" --es pregunta Àngels González--. "No s'identificaran? No es lliuraran a les seves famílies? Quedaran emmagatzemades en caixes, en arxius, en museus municipals? Això és molt greu!" 

La llei de concòrdia deroga la llei de memòria, i amb ella es preveu que decaiguin també tots els organismes públics que en derivaven, les subvencions i les investigacions en matèria de memòria democràtica. 

La llei s'ha debatut aquest dimecres en una sessió que ha estat tensa, però que no ha deixat sorpreses. El PP i Vox s'han esforçat a comparar les víctimes d'ETA amb les de la dictadura franquista, mentre que els socialistes han exigit als populars que condemnin el franquisme per escrit. 

La llei s'ha aprovat finalment aquest dijous, en una votació en la qual PP i Vox han fet valdre la majoria absoluta que tenen a les Corts, i en la qual els diputats socialistes han aixecat cartells amb el lema "Veritat, justícia i reparació", i els de Compromís llibres relacionats amb la memòria democràtica.

Universitats i Nacions Unides, a la contra 

Negacionisme, revisionisme històric... Arran del debat d'aquesta llei diverses autoritats acadèmiques han denunciat la perillositat d'alguns arguments. S'apunta que no hi ha consens històric respecte a la II República, la Guerra Civil o el franquisme.

La polèmica llei de concòrdia naix sense suport acadèmic, amb la reprovació de les Nacions Unides i amb una oposició que repeteix una vegada i una altra que blanqueja el franquisme. 

Per Vox, les lleis de memòria històrica són lleis de "desmemòria", lleis "totalitàries" i "sectàries". El preàmbul de la llei apunta que les lleis de memòria històrica són "ingerències, coaccions i restriccions" i que cal "emparar les llibertats i preservar la reconciliació heretada".  

"Això que fan és cinisme" --exposa Àngel González--. "Allò que no poden fer és negar tot el que està àmpliament documentat pels testimonis i per estudis acadèmics de càtedres de tot l'Estat." 

La llei no parla del franquisme ni de les conseqüències que va tenir a tot l'Estat. Parla de la persecució ideològica i religiosa o de la protecció i reconeixement de les víctimes de la Segona República, d'una "convulsa Segona República", i diu: "No importa el bàndol, el patiment i la mort va ser el mateix per tots." 

"Equipara el període 1931-1936 amb la dictadura franquista, com si foren dos períodes comparables, que no ho són" --diu Toni Morant, catedràtic d'Història Moderna i Contemporània--. "No es pot comparar democràcia i dictadura. A més, aïlla la història d'Espanya del context internacional convuls i inestable que acompanyava la Segona República. Es vol presentar com si la inestable fora la Segona República." 

Morant apunta que, fins ara, cap historiador expert, cap acadèmic, no ha eixit a defensar la llei. Defensa que la llei és un conjunt de manipulacions històriques sobretot de la II República i la dictadura, que busca construir una imatge falsa i tirar per terra totes les investigacions que s'han dut a terme fins ara. 

"És un text sense fonamentació científica" --continua repassant Mortant--. "Resulta molt difícil d'imaginar que cap historiador amb formació històrica hagi pogut participar en la redacció d'aquest text. És un conjunt de llocs comuns i interpretacions tergiversades de la història de la dreta extrema." 

L'ONU va reprovar les lleis de concòrdia del PP i Vox, els va exigir mesures de correcció i els va recordar que preservar la memòria era la millor eina perquè no es tornés a repetir. Ni una coma es va canviar de la llei valenciana. "No se l'han llegida", els va retreure el president Carlos Mazón en defensa de la seva llei. 

El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón (Rober Solsona/Europa Press)

La concòrdia o la negació de la memòria democràtica 

Les quatre universitats públiques valencianes han criticat la llei i han advertit al govern valencià que conté greus mancances científiques. 

"Aquesta llei no té res a veure amb la història. Té molt a veure amb la política, tot i que és una llei que es presenta com a apolítica", defensa Morant. 

El debat a les Corts d'aquesta llei ha estat tens. Pel govern és la llei de la concòrdia; per l'oposició, la de la discòrdia; per les víctimes, la negació de la memòria democràtica; pels historiadors, una vulneració de la Constitució espanyola a la qual li auguren el mateix futur que a l'aragonesa. 

"La paraula 'concòrdia' per a ells és la negació de la memòria democràtica, és a dir, de la memòria antifeixista, la negació de les víctimes del franquisme. Els llocs de concòrdia que diu la llei, seran uns llocs amb un contingut indeterminat", afirma Àngel González. 

"És una llei que entra en conflicte amb una llei estatal, una llei autonòmica que en vol ofegar una de rang superior", exposa Toni Morant. 

Segons expliquen, amb la llei del PP i Vox a les mans, els llocs de la memòria històrica del Botànic seran llocs totalment diferents. Allò que s'anomena "concòrdia" no saben què és. En l'aire queda, també, saber que vol dir exactament "concòrdia". 

 

ARXIVAT A:
País Valencià
VÍDEOS RELACIONATS
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut