Moments de tensió en un supermercat
Moments de tensió en un supermercat

Com van poder explotar els busques al Líban: una operació inèdita en l'espionatge

Els atacs al Líban són un tipus d'atemptat insòlit i hi ha les primeres hipòtesis sobre com van fer explotar els dispositius buscapersones

RedaccióActualitzat

Els atemptats d'aquest dimarts amb l'explosió coordinada d'aparells buscapersones inquieta, en part, pel fet que tothom porta dispositius mòbils a sobre. De fet, aquest dimecres hi ha hagut una nova onada d'explosions, aquesta vegada han esclatat emissores de mà, el que coneixem com walkie-talkies, un altre dispositiu de comunicació.

Però, com va ser possible portar a terme una operació com la d'aquest dimarts quan van explotar els busques de presumptes milicians de Hezbollah i alguns metges?

Ara fa un any, l'empresa de Taiwan Gold Apollo va presentar la seva última novetat: el model AR-924 de busca o cercapersones, que va ser el model escollit per Hezbollah per comunicar-se amb els seus membres.

Inventats al Regne Unit en la dècada del 1950 per avisar els metges de guàrdia quan hi havia una urgència, aquests aparells es van popularitzar molt entre el 1980 i el 2000, principalment per fer aquesta funció.

Són aparells força senzills que només serveixen per rebre missatges curts, i per això van quedar obsolets molt ràpidament amb l'arribada massiva dels telèfons mòbils, primer, i sobretot dels intel·ligents, després.

Però precisament aquesta senzillesa hauria estat el motiu que Hezbollah decidís utilitzar-los: hauria estat el febrer quan la cúpula va ordenar desfer-se dels telèfons mòbils.

Llavors haurien fet la comanda d'almenys uns 5.000 busca, per evitar la vulnerabilitat dels telèfons mòbils als ciberatacs d'Israel i també que els geolocalitzessin per atacar-los per aire amb drons.

Això no és possible de fer amb un busca, però segons sembla l'espionatge israelià hauria aconseguit conèixer i interferir la comanda i interceptar i manipular els aparells per l'atac d'aquest dimarts. 


Manipulació en el procés de fabricació

Segons René Serral, director del Centre de Ciberseguretat de la UPC, és descartable que les explosions les provoquessin les bateries, que són molt petites, i que hi devia haver algun tipus d'explosiu.

La hipòtesi que Serral considera més factible és que els aparells es van manipular al mateix procés de fabricació, afegint-hi l'explosiu, un detonador i també un codi que l'activaria quan rebés un missatge concret:

"Tot apunta que la recepció d'aquest missatge ha estat el detonant, i això evidentment requereix que el maquinari estigui preparat per fer això; no pot passar espontàniament pel fet d'haver rebut un missatge."

És una hipòtesi que es basa principalment en les imatges que s'han captat d'algunes de les explosions, que permeten veure com no és només una mica de fum o flama, sinó que és una autèntica explosió.

Després de l'atac, aquest dimecres l'empresa taiwanesa ha dit que els aparells no els van fabricar ells, sinó una empresa hongaresa que va comprar-los els drets per fabricar-los amb el seu nom.

Aquesta altra empresa, amb seu a Budapest, aquest dimecres no ha volgut fer cap declaració pública.

Els testimonis de les explosions han explicat que, abans d'explotar, els busques van emetre el típic so de recepció de missatge, cosa que va fer que molts dels portadors se l'apropessin a la cara per llegir-lo.

A més dels més de 30 morts en total, hi ha uns 2.800 ferits, desenes dels quals crítics, i molts dels ferits han perdut dits i mans o han quedat cecs o mig cecs, com és el cas de l'ambaixador de l'Iran al Líban, que ha perdut un ull.

Els membres de Hezbollah van rebre els aparells fa mesos, de manera que durant tot aquest temps haurien portat una bomba a sobre sense saber-ho, un fet que ara mateix és un cop molt fort per a la moral d'aquesta organització.

Segons les primeres hipòtesis, l'explosiu que s'hauria introduït en els aparells seria uns quants grams de tetranitrat de pentaeritritol, una substància altament explosiva i molt difícil de detectar.

És un explosiu que té l'avantatge que no fa olor i pot mantenir-se estable sense esclatar durant mesos, i el seu ús en grans quantitats només està a l'abast dels exèrcits estatals.

ARXIVAT A:
IsraelGuerra a Gaza
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut