Com pot afectar judicialment la fugida a Puigdemont, Turull i els tres mossos detinguts

La policia catalana ha obert una investigació per aclarir com va ser possible que l'expresident Carles Puigdemont marxés de l'acte públic que va protagonitzar a l'avinguda Lluís Companys de Barcelona; una fugida que va comportar la detenció de tres mossos i que pot tenir conseqüències legals per a ell i per a les persones que l'haurien ajudat, entre els quals també hi ha el secretari general de Junts, Jordi Turull.

Per tot plegat, s'han obert molts interrogants jurídics al voltant de la fugida de Puigdemont. N'hem parlat amb l'advocada penalista Laia Tejada i el catedràtic de Dret Processal de la Universitat de Barcelona Jordi Nieva, en una entrevista al 324. 
 

"La imatge d'ahir no és d'algú que cooperi amb la justícia"

En el cas del president Puigdemont, Tejada considera que la seva situació processal no canvia gaire. "El que canvia ara és que, havent fugit de la justícia, se li puguin imposar mesures cautelars com la presó provisional", segons el parer de l'advocada.

Cal recordar que l'ordre de detenció vigent només té efecte en l'àmbit nacional. "És probable que el jutge Llarena esperi a veure com acaba el dispositiu dels Mossos. Potser opta per una nova ordre de detenció europea", afegeix.

Pel catedràtic de Dret Processal Jordi Nieva, el fet que el Tribunal Suprem no hagi activat per ara cap ordre de detenció internacional contra Puigdemont demostraria que "no hi ha fonament jurídic en les seves actuacions". 

"El que em preocuparia, si fos part de la defensa jurídica de Puigdemont, és que la imatge que va donar ahir no és d'algú que estigui disposat a cooperar amb la justícia. Això s'ho podrien mirar els jutges d'altres estats", afegeix. 

"Jo començaria a sentir-me bastant més insegur que fa dos dies en qualsevol altre país de la Unió Europea."

El cas és que el delicte de malversació, pel qual està perseguit l'expresident, està contemplat en les euroordres i és d'entrega immediata. Els jutges europeus podrien valorar negativament que ja ha fugit un cop i, per tant, podrien ordenar-ne la detenció per ser entregat a Espanya.

Hi cap el delicte d'encobriment?

Pel que fa al secretari nacional de Junts, Jordi Turull, l'indult del qual --recordem-ho-- està condicionat a no cometre cap delicte durant sis anys, l'advocada puntualitza que se'l cita a declarar només com a testimoni dels fets investigats.

"És difícil d'encabir la seva conducta en el delicte d'encobriment. D'acord amb el Codi Penal, només s'encobreixen determinats delictes, i el de malversació no hi tindria cabuda", diu Tejada.

A més, el segon supòsit per a la responsabilitat penal de l'encobridor és que "abusi de les seves funcions públiques". Ara mateix, Turull no té cap càrrec públic ni de representació.

Tampoc tindria cap efecte la seva condició d'indultat. "Com qualsevol altra persona, has d'estar a disposició si et requereix l'autoritat policial o judicial". 

En canvi, pel catedràtic de Dret Processal Jordi Nieva, entre les circumstàncies de la fugida de Puigdemont hi pot haver el delicte d'encobriment.

"Ho vam veure en directe: hi ha una persona amb una ordre de detenció i hi ha persones que l'ajuden a eludir-la. Tampoc crec que el magistrat Llarena sigui competent per jutjar aquests fets, sinó del jutge del lloc on han passat els fets", diu Nieva.

Per això, és més caut a l'hora de pronunciar-se sobre quines conseqüències tindrà en la situació jurídica de Turull. "Crec que la seva defensa s'haurà de preparar molt perquè no se l'involucri en aquests fets, perquè podrien ser molt greus". 

Ara bé: el catedràtic subratlla que la malversació hauria d'estar amnistiada per llei i, per tant, no s'hauria d'haver ordenat la detenció de Puigdemont.

La situació dels Mossos detinguts

Més complexa seria la situació dels tres mossos detinguts. Els dos agents que es van detenir primer acusats d'ajudar Puigdemont a fugir ja estan en llibertat provisional. A l'agent que va passar la nit de dijous sota custòdia se l'investiga pel delicte d'encobriment, mentre que al segon policia --que portava dos anys de baixa del cos dels Mossos-- se li atribueix el d'obstrucció a la justícia. El tercer mosso va ser detingut aquest divendres entre Figueres i Llançà, a l'Alt Empordà, segons fonts policials.

Com recorda la penalista, s'ha de veure si en el moment de la fugida formaven part del dispositiu i, per tant, haurien abusat de la seva funció pública. "Si es demostra, hi podria haver pena de presó i d'inhabilitació fins a 12 anys del seu càrrec", ha apuntat.