Com l'embaràs canvia el cervell de la dona per afavorir la relació amb el nadó

L'embaràs comporta canvis en el cervell de la futura mare que poden tenir un paper per afavorir la relació que tindrà amb el nadó. Així ho mostra una recerca feta als Països Baixos, amb resultats que concorden amb una altra que es va fer a Catalunya fa sis anys.

El nou estudi l'ha encapçalat Elseline Hoekzema, de les universitats d'Amsterdam i de Leiden, i que dirigeix el seu propi laboratori, Hoekzema lab, sobre embaràs i cervell. La recerca s'ha publicat a Nature Communications.

A l'estudi hi han participat 44 dones que volien quedar embarassades per primer cop i 40 dones que havien estat mares recentment o que no tenien fills però que no tenien intenció de quedar en estat a curt termini. Aquestes formaven el grup control.

La recerca s'ha fet amb imatges del cervell durant l'embaràs i després del part, però també amb anàlisis de diferents metabòlits. Amb les imatges s'ha observat que disminueix el volum de matèria grisa, sobretot a l'anomenada xarxa per defecte (Default Mode Network o DMN en anglès).

Aquesta xarxa s'activa en moments de passivitat o repòs i quan es fan tasques que requereixen recordar esdeveniments passats o preveure fets futurs. També té un paper clau en la diferenciació entre un mateix i els altres.

Com que està relacionada amb la percepció d'un mateix, les autores suggereixen que aquesta modificació en el cervell prepara la dona per a l'arribada del nadó i per als lligams entre mare i fill posteriors al part. D'aquesta manera, la disminució de matèria grisa no significaria una pèrdua, sinó una reestructuració del cervell per a la nova etapa.

Si bé aquests canvis es mantenen almenys durant dos anys després del part, també es detecta una certa recuperació del volum. Això es produeix sobretot a la zona del cervell anomenada hipocamp, que té un paper important en la consolidació de la memòria a curt i a llarg termini.

A més, l'equip ha vist que com més es prolonga l'alletament, més temps es mantenen aquests canvis abans de revertir-se.

Les modificacions en el cervell, tal com van comprovar els investigadors, es corresponien als nivells de certes hormones, sobretot amb els d'estradiol durant el tercer trimestre. En canvi, no hi influïen ni l'estrès ni la manca de son.

Precedent a Catalunya el 2016

Aquests resultats confirmen els obtinguts en un estudi anterior, encapçalat també per la doctora Hoekzema però fet a Catalunya. Hi van participar, entre altres, Òscar Vilarroya, investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM). Es va publicar a Nature Neuroscience al desembre del 2016.

En aquell estudi, pioner en l'anàlisi de la relació entre embaràs i cervell, hi van participar 25 dones que no havien tingut fills, a les quals es va fer el seguiment des d'abans de l'embaràs fins uns mesos després del part.

També es van fer estudis amb la mateixa periodicitat a 19 homes que havien estat pares per primer cop, a 17 homes sense fills i a 20 dones sense descendència i que no pretenien quedar embarassades a curt termini.

Els resultats indicaven disminució de la matèria grisa en les dones que quedaven embarassades per primer cop, però no en els altres grups.

Noves imatges del cervell preses dos anys després a 11 de les 25 mares --les que no havien tornat a quedar embarassades en aquest període- mostraven que es mantenia un volum inferior de matèria grisa, tret de l'hipocamp, que s'havia recuperat en la major part.

Els canvis eren tan evidents que un algoritme podia preveure, amb un 100% d'encerts, si l'escàner cerebral corresponia o no a una de les dones que havien quedat embarassades.

El doctor Vilarroya comenta al 324.cat que el punt més destaca del nou estudi és que confirma els resultats de l'anterior. A més, el fet que s'hagin obtingut en dos grups en països diferents també permet suposar que els canvis són universals. També explica els efectes sobre la memòria:

"Vam comprovar que en la memòria a curt termini no hi havia diferències degudes a l'embaràs o a ser mare. Però si la mare detecta més distraccions o oblits probablement es deu al fet que té moltes més coses a considerar i això facilita alguns oblits momentanis."

Pel que fa als pares, un estudi publicat aquest setembre a Cerebral Cortex, liderat per Magdalena Martínez-García, de l'Institut d'Investigació Sanitària Gregorio Marañón de Madrid (IISGM) i en què ha participat també Òscar Vilarroya, sí que detectava canvis en el cervell de pares primerencs. Els pares eren els mateixos que l'estudi del 2016. Però el doctor Vilarroya comenta que els canvis són molt menors que els vistos en les dones:

"A més, són "intrasubjecte", és a dir, comparant abans i després de l'embaràs en cada subjecte, i no apareixen quan es comparen entre el grup d'homes amb descendència i el d'homes sense fills."

A Catalunya està en marxa l'estudi BeMother, que duen a terme investigadors de la UAB, l'IMIM i l'IISGM.

L'estudi es troba en la fase final de reclutament, que està previst que acabi a finals d'aquest any. Hi participen parelles, sobretot de sexes diferents però també algunes de formades per dues dones, i s'estudia la futura mare abans i durant l'embaràs i fins a 15 mesos després del part.

L'estudi vol ser aprofundit i no es basarà només en imatges del cervell sinó també en anàlisi de metabòlits i la relació amb processos fisiològics --el que s'anomena metabolòmica. Els resultats indicaran no només els canvis en el cervell sinó també en els nivells de diversos compostos i amb anàlisis psicològiques per comprovar com afecta tot plegat el vincle entre la mare i el nadó.