Com funciona la gestió de migrants demandants d'asil com els que seran traslladats a Tossa

Des de principi d'any, Espanya ha rebut 100.137 peticions d'asil, de les quals n'ha atorgat 4.341. Per tant, només s'han aprovat el 4,34% de les sol·licituds de protecció, una fórmula prevista per a casos on la vida corre perill per motius de raça, religió, nacionalitat, oposició política, gènere o orientació sexual.  

Tot i que el país d'on provenen un terç de les demandes d'asil és Veneçuela (37.851 peticions enguany), seguida de Colòmbia (25.811) i el Perú (6.665), a qui més es reconeix l'asil és als ciutadans que fugen de Mali (784 resolucions favorables), un país sacsejat per cops d'estat, jihadisme, crisi climàtica i pobresa. De fet, s'aproven el 99% de les peticions de protecció de persones d'aquest origen.

Justament, les 200 persones demandants d'asil que arribaran aquesta setmana a Tossa de Mar, un fet criticat pel seu alcalde, són majoritàriament de Mali.
 

Fins a 18 mesos d'espera

Què passa des que una persona el demana fins que es resol la seva petició? Els demandants d'asil tenen dret a una atenció mínima que els garanteixi la supervivència i el seu benestar. I l'estat espanyol està obligat a garantir aquest dret internacional, com passa a tots els països compromesos amb la convenció de Ginebra.

"Totes les persones tenim dret a sol·licitar-lo", explica Gemma Pinyol-Jiménez, directora de Polítiques Migratòries a Instrategies, que es descriu com a un "laboratori d'idees especialitzat en afers europeus i internacionals", especialitzat en migracions.

És habitual que aquestes persones que després demanen l'asil entrin a l'estat per les Canàries, des d'on se'ls trasllada a diferents punts de la península. A Catalunya, l'any passat van arribar 2.000 persones, moltes d'elles a la Costa Brava. 

Amb tot, malgrat que Espanya és el tercer país de la Unió Europea que rep més sol·licitants d'asil, els que acull Catalunya no arriben al 10%. 

Els estats tenen un termini de 6 mesos per resoldre les peticions, que es pot ampliar a 18, tot i que en alguns casos es pot allargar anys. Mentre s'estudien les sol·licituds, els estats han de garantir la seguretat i el benestar d'aquestes persones.

"Tenen dret a l'allotjament; a la cobertura de les seves necessitats bàsiques; a l'assistència jurídica, social, psicològica..." explica Adrián Vives, coordinador d'incidència política de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat, la CCAR.

Segons dades del 2023, el govern espanyol només n'aprova menys del 13%. "El cas espanyol no és el cas més generós del sistema d'asil i acollida, és a dir, hi ha molts més països de la Unió que tenen molts més recursos a disposició de les persones sol·licitants d'asil", apunta Pinyol-Jiménez.

"És una taxa baixa en comparació amb altres països de la Unió Europea. La mitjana europea se situa entre el 30 i el 40%. Històricament, l'estat espanyol ha tingut una tendència restrictiva, denegant la gran part de les sol·licituds i, a més, s'estan allargant els terminis" lamenta Vives.

Un dret internacional

Mentre esperen la resolució de la seva petició, de l'acollida se n'ocupa el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, que també deriva el servei a diverses entitats. Aquestes són les que busquen i gestionen els centres. "Es traslladen allà on hi ha disponibilitat residencial i, per tant, depèn de la disponibilitat de les entitats", explica Gemma Pinyol-Jiménez. 

En el cas de les persones que han d'arribar a Tossa aquesta setmana, la gestió serà a càrrec de la fundació APIP-ACAM, amb seus a València, Saragossa i Barcelona i especialitzada en l'àmbit del dret d'asil, mentre que el govern espanyol n'assumeix el finançament. D'entrada, està previst que s'allotgin uns 15 dies en un hotel de la població, tot i que està contractat per un mes.

"Algú pot pensar que són recursos 'mal invertits', però part de ser un estat democràtic és complir amb el dret internacional. I no podem oblidar aquest element", diu l'experta, que subratlla que es tracta "recursos per facilitar després la incorporació d'aquestes persones a la societat".

Què passa després? "Quan s'aprova l'asil, el procés d'inclusió continua, perquè l'objectiu és que aquestes persones siguin autònomes com més aviat millor i, si es denega, les persones han de ser retornades al seu país d'origen", afirma Pinyol-Jiménez, que també ha lamentat les crítiques de l'alcalde de Tossa a l'acollida de 200 persones al seu municipi en temporada turística: "S'ha fet notícia d'una cosa que no és notícia".

Precisament aquest dilluns, Junts, el seu partit, ha presentat diverses de preguntes al Congrés i al Senat sobre la distribució a les comunitats autònomes dels migrants que arriben a les Canàries, Ceuta i Melilla.