Una estudiant a l'escriptori amb una agenda i marcadors de colors
Feu-vos un calendari amb els vostres microobjectius segons l'objectiu final

Com estudiar per a la selectivitat: consells, tècniques i què evitar per preparar els exàmens

Els experts recomanen una bona planificació amb miniobjectius per assolir el vostre repte i un ús del mòbil autoregulat

Actualitzat

Compte enrere per a la selectivitat. Setmanes de nervis, estrès i d'estudi, moltes hores d'estudi abans del 4 de juny, quan arrenquen les tres jornades de les PAU, les proves d'accés a la universitat.

Per tenir els nervis sota control, és elemental una bona planificació. Us proposem uns consells per encarar aquesta recta final sense caure en la por de no arribar a tot o de quedar-vos en blanc el dia de l'examen. 
 

Estudiar a casa o a la biblioteca?

Tant se val. Però busqueu un espai sense soroll, si pot ser amb llum natural i artificial.

Són moltes hores posant l'atenció sobre els llibres, anotacions o l'ordinador, i això significa enfocar la vista de prop durant períodes llargs de temps. Per això, és important una bona il·luminació per evitar el mal de cap i la fatiga ocular. 

Antonio Navío, doctor en Pedagogia i vicepresident del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya, assegura que "és fonamental la gestió d'aquest espai d'estudi, un espai còmode, tranquil, que permeti la gestió de les distraccions". 

Tingueu a mà tot el necessari per estudiar i allunyeu els elements distractors (Unsplah/Firmbee)

Col·loqueu damunt l'escriptori tot el necessari per estudiar, i només el necessari, per evitar distraccions.

Per descomptat, ni televisió de fons ni mòbil a prop. Si us ajuda a relaxar-vos poseu-vos música, no gaire alta, tipus clàssica o chill-out. Us ajudarà a no distreure-us amb estímuls externs.

Ara bé, si sou persones que us distraieu fàcilment, que busqueu excuses per aixecar-vos sovint... potser per a vosaltres és millor una sala d'estudi o la biblioteca.
 

Un bon descans

Dormiu 7-8 hores, perquè la falta de son afecta la concentració, i fixeu-vos una rutina d'horaris d'estudi. Segons Navío, cada alumne ha de trobar "el seu moment d'encaix amb l'estudi". 

"L'estudi ha de ser a les hores del dia que a cadascú li vagi millor. Hi ha persones més diürnes, d'altres nocturnes, i amb el temps anem canviant."

"L'important és que cadascú trobi el seu moment, perquè sigui un estudi conscient, i no estrictament memorístic", explica Navío.

Els experts recomanen respectar les hores de son i fixar una rutina d'horari d'estudi (Unsplash/Kinga Howard)

Mòbil dosificat

Si estudiar lluny del mòbil us genera ansietat pel fet d'estar desconnectats del grup d'amics, us el podeu autoregular vosaltres mateixos.

Tot i recomanar evitar descansos amb elements distractors, com són els mòbils o les xarxes socials, Navío reconeix que, per no tenir aquesta angoixa, consultar breument el mòbil cada 45 minuts o una hora és preferible a prescindir-ne, sempre que sigui un "espai d'autoregulació imposada". 

En aquest sentit, recomana que el grup d'amics pactin dosificar-ne l'ús i consensuar els moments de connexió.  

"El suport de la família pot ajudar molt en els nervis d'aquests moments, però també pot venir de companys que estan passant pel mateix."

Els experts recomanen autoregular-se l'ús del mòbil (Unsplash/Creative Christians)

Fora begudes energètiques

Heu de mantenir una dieta equilibrada: procureu prendre aliments saludables i evitar menjars molt pesats i processats. Una bona alimentació és clau per tenir energia, ja que el cervell en consumeix molta quan estudiem.

Els experts ens recomanen evitar les begudes energètiques i complements vitamínics

Una bona planificació: miniobjectius

Quedar-se en blanc és una por recurrent dels estudiants, apunta Navío. Els experts coincideixen que el principal consell a l'hora d'afrontar la selectivitat és una bona planificació.

Les PAU requereixen estudiar una gran quantitat de temaris i cal gestionar molt bé el temps de què disposeu.

"Penso que la millor manera de no quedar-se en blanc és tenir un estudi actiu, que se'l facin seu i, per això, cal planificar-lo."

Per tant, cal posar-s'hi amb temps, però també d'una forma ordenada. És bo elaborar un calendari amb "miniobjectius temporals". Han de ser objectius reals que pugueu complir, per planificar quantes hores dedicareu a cada assignatura i a cada temari concret.   

Una agenda amb pòsits i marcadors de colors
Feu-vos un calendari amb els vostres miniobjectius segons l'objectiu final (iStock)

Trossejar tot el temari en petites metes el fa més assequible, ajuda a mantenir la motivació a mesura que aneu ratllant dies i a eliminar el bloqueig.


► Calendari en funció del vostre objectiu 

I com fer aquest calendari? Jordi Perales, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, recomana seguir els consells que us ha donat el vostre professorat de batxillerat sobre les assignatures que heu de poder defensar millor en funció del grau on us heu posat com a objectiu entrar i esmerçar-hi, si cal, més esforços perquè ponderen més.

I és que no és el mateix voler accedir al grau de Filologia Catalana --la nota de tall va ser un 5 el 2023-- que un doble grau que exigeix més d'un 13: "Pensa què t'interessa. Una bona nota a la fase general? O a l'específica? Distribuïu-vos els dies d'estudi en funció de la vostra situació de partida. Depenent de la carrera on vulgueu entrar, prendrà més força una fase o l'altra". 


► No perdeu temps en conceptes consolidats

A banda de la fase de la PAU que vulgueu prioritzar, Perales també recomana no perdre més temps del compte en matèries que creieu que heu consolidat prou durant el batxillerat.

► No deixeu res per a l'últim dia

Un altre consell de Navío és "no deixar res per al final" perquè sempre pot haver-hi algun imprevist i perquè "el que s'estudia el dia abans és el que menys queda retingut a la consciència".


► Planifiqueu-vos els dies dedicats al repàs 

Per això, el professor de la UOC diu que el calendari ha de contemplar el temps de repàs, sempre dos o tres dies abans de la prova. 
 

Quin mètode faig servir per estudiar?

No vulgueu descobrir a aquestes alçades la sopa d'all. Entre les moltes tècniques d'estudi, hi ha la tècnica Pomodoro, un mètode de gestió de temps que molts experts apunten que millora els resultats perquè redueix l'estrès i el cansament mental. 

Consisteix a alternar un període d'estudi intensiu d'uns 25 minuts amb períodes de descans de 5 minuts. 

Dos joves estudiant en una biblioteca
Pels experts, és fonamental la gestió d'un espai d'estudi còmode i tranquil, sense distraccions (ACN/Jordi Pujolar)

El mètode de sempre

Perales recorda que, deixant de banda els noms que s'han posat a les diferents metodologies, tots els estudiants de selectivitat han estudiat tota la seva etapa educativa i "tots ells saben quines tècniques els funcionen i quines no".

"Consell: aprofiteu allò que sabeu que us funciona i no us obsessioneu amb tècniques que no us han funcionat fins ara."

Barrejar diverses assignatures en un mateix dia d'estudi pot ser convenient per fer menys monòton l'estudi, però Perales assegura que cada estudiant sap si aquesta opció el beneficia o el distreu.


Poseu-hi color 

Us funcionin més els resums, els esquemes o les targetes d'estudi, per Perales, la combinació de diferents fórmules pot augmentar l'efectivitat. 

També recomana incloure-hi elements visuals (pòstits, marcadors fluorescents, etc.) per reforçar alguns punts i per relacionar conceptes. Però recordeu que no hi ha temps per posar-s'hi de zero.

"El que ens va servir durant el batxillerat, per exemple, un esquema, ens servirà. Ja ho tenim fet. I si un no el tenim, podem demanar-l'hi a un company. Es tracta de recuperar-lo per refrescar el que ja has estudiat. No podem començar a treballar de zero una assignatura, bàsicament, perquè no tenim temps."

Una noia estudiant amb un ordinador
Els experts aconsellen barrejar diferents tècniques i complementar els apunts amb recursos audiovisuals (iStock)

Relacionar conceptes

L'objectiu de la selectivitat no és pura memòria, sinó la relació de conceptes, fins i tot entre matèries, com les llengües o les ciències.

Tanmateix, hi ha elements (dates, noms, fórmules, etc.) que no s'escapen de la pura memorització, i, per això, Perales assegura que "totes les estratègies que permetin ampliar la capacitat de memorització" us poden ajudar.

Un exemple, són les regles mnemotècniques, unes tècniques que ajuden a memoritzar més de pressa relacionant conceptes (associant un concepte amb un de familiar, inventant historietes, fent rimes, acrònims, etc.) i que fan que la informació pugui quedar emmagatzemada a la memòria més a llarg termini. 


Memòria fotogràfica o auditiva?

Hi ha qui té memòria fotogràfica i qui la té més auditiva. Per a aquests últims, complementar els apunts tradicionals amb vídeos, documentals i d'altres recursos audiovisuals a les xarxes els pot ajudar a consolidar els temaris.

Llegir en veu alta o explicar la lliçó a algú també ajuda a retenir els conceptes.


Fes exàmens d'altres anys

Posar-vos a provar amb exàmens d'anys anteriors us ajuda a repassar i, a, més, us donarà una idea del temps que necessiteu per fer les proves.

No oblideu fer petites pauses

Estirar l'estudi durant moltes hores pot fer-vos minvar la concentració. És elemental fer petits descansos, una petita recompensa que us ajudarà a carregar piles i tornar a la feina amb la ment més activa i fresca. 

Unes pauses que poden ser, des d'estirar les cames o picar alguna cosa, fins a fer una mica d'esport, meditació o una estona de lleure amb amics. Sigui quina sigui la que us vagi millor, serà bona per controlar l'angoixa i alliberar estrès, explica Navío.

"Els millors resultats s'obtenen quan l'estudi és profitós. Perquè sigui productiu, a més d'una bona planificació, cal que hi hagi moments de desconnexió, saludables, ja sigui relaxació, d'autoconeixement i, sobretot, per fer esport, que ens fan esbafar de la nostra preocupació."

ARXIVAT A:
Educació Selectivitat
Anar al contingut