Com es va formar la Lluna? Un oceà de magma al pol sud reforça la hipòtesi del gran impacte
Aquesta troballa d'una missió índia coincideix amb una altra d'una missió xinesa, segons la qual es podria obtenir aigua a partir del sòl lunar
El pol sud de la Lluna va estar cobert per un oceà de magma, de roca líquida, fa uns 4.500 milions d'anys, quan el satèl·lit natural de la Terra va formar-se.
La troballa científica és el resultat de la missió Chandrayaan-3, de l'Índia, la primera que ara fa un any va aconseguir fer arribar un giny humà al pol sud lunar.
Es tracta del mòdul d'aterratge Vikram, que duia un robot, anomenat Pragyaan, que va passejar per la superfície de la Lluna durant 10 dies, analitzant-la, fent mesuraments i recollint dades.
Construït per suportar temperatures entre 70 i -10 graus centígrads, el Pragyaan era capaç de prendre decisions autònomes a l'hora de desplaçar-se per la superfície irregular de la Lluna.
La missió Chandrayaan-3 no és la primera que ha trobat proves de l'existència d'un oceà de magma a la Lluna, però sí la primera que en troba al pol sud.
Abans n'havien trobat missions del programa Apollo, dels Estats Units, als anys 60 i 70, però en latituds mitjanes.
L'existència d'un oceà de magma a la Lluna reforça l'anomenada hipòtesi del gran impacte, segons la qual el satèl·lit natural s'hauria format a conseqüència de l'impacte contra la Terra d'un planeta més gran situat a la mateixa òrbita del sol, anomenat Theia.
Tot plegat hauria passat fa uns 4.500 milions d'anys. En concret, fa 4.460 milions d'anys, segons els resultats d'una investigació recent, feta amb mostres recollides per l'última missió Apollo i publicada a finals de l'any passat.
De seguida que va formar-se, els científics pensen que va començar a refredar-se i que un mineral més lleuger, l'anortosita, fosa, va emergir i donar origen a la superfície lunar quan va solidificar-se.
"La teoria de l'evolució inicial de la Lluna es fa més sòlida a la llum de les nostres observacions", ha declarat Santosh Vadawale, investigador del Laboratori d'Investigació Física de l'Índia i coautor de l'article publicat aquesta setmana a la revista Nature.
Un enorme meteorit i la cerca d'aigua
L'oceà de magma no ha estat l'únic descobriment de la missió índia Chandrayaan-3, que també ha trobat proves de l'impacte d'un enorme meteorit, fa uns 4.000 milions d'anys, que seria el causant d'un dels cràters més grans del sistema solar, l'Aitken, de 2.500 quilòmetres de diàmetre.
La recerca amb les dades recollides pel robot Pragyaan continua oberta i s'espera que també serveixi per confirmar l'existència d'aigua gelada al pol sud lunar, una troballa cabdal per poder-hi instal·lar bases humanes en el futur. No només per facilitar la vida humana, sinó també per elaborar combustible d'hidrogen per a naus que des de la Lluna explorarien Mart i altres destinacions espacials.
L'Índia preveu tornar a la Lluna l'any que ve o el 2026, aquesta vegada per recollir-ne mostres i portar-les a la Terra.
Produir aigua amb el sòl lunar
La missió que sí que va recollir mostres de la Lluna va ser la Chang'e 5, de la Xina, l'any 2020. Va ser la primera a fer-ho després de gairebé mig segle i va permetre descobrir un nou mineral, batejat com a changesita.
Ara, a partir d'experiments realitzats amb les mostres capturades per la Chang'e 5, científics xinesos asseguren que han descobert un "mètode nou de trinca" per produir grans quantitats d'aigua a la Lluna.
Anunciat aquesta setmana, consistiria a sotmetre a grans temperatures l'hidrogen que està molt present en el sòl lunar, que aleshores reacciona amb altres elements i genera vapor d'aigua.
La troballa "s'espera que proporcioni les bases importants per dissenyar la construcció de futures bases lunars de recerca científica", ha informat la televisió estatal xinesa, la CCTV.
En concret, amb aquest mètode, una tona de sòl lunar permetria obtenir entre 51 i 76 quilos d'aigua, el consum diari d'una cinquantena de persones, segons la CCTV.
La Xina és un dels països que en les últimes dècades s'ha interessat per establir-se a la Lluna, com Rússia, amb qui vol construir una base conjunta, l'Índia o el Japó, que al gener va aconseguir allunar per primera vegada.
També els Estats Units, l'únic país que ha portat persones a la Lluna, que al febrer va tornar-hi per primera vegada des de l'última missió Apollo, el 1972, però amb la missió privada i no tripulada.
Prova de l'interès de la Xina per la Lluna és que ja ha completat una altra missió, la Chang'e 6, la primera que ha pogut recollir mostres de la cara oculta de la Lluna, després que la Xina ja fos el primer país i fins ara l'únic a poder aterrar-hi.
L'agència espacial xinesa preveu haver construït una primera base al pol sud lunar l'any 2035, i una estació orbital el 2045.
Una foto icònica
Les descobertes anunciades aquesta setmana per l'Índia i la Xina coincideixen amb el 58è aniversari de la primera fotografia de la Terra feta des de l'espai. Va ser realitzada el 23 d'agost del 1966 per la nau Lunar Orbiter 1 de la NASA, el primer laboratori fotogràfic lunar.
És en blanc i negre i s'hi veu la Terra i, en primer terme, la superfície de la Lluna.
Entre l'agost i l'octubre del 1966, la Lunar Orbiter 1 va realitzar 207 fotografies de les zones on havien d'allunar les futures missions Apollo. Quan va acabar la seva missió, va ser estavellada contra la superfície lunar per evitar que causés problemes a la missió de la seva successora, la sonda Lunar Orbiter 2.
