Com es coordinen Mossos, Guàrdia Civil i Policia i què van fer en el retorn de Puigdemont
Aquestes forces de seguretat col·laboren de manera habitual entre si, i per això ara mateix no se sap per què aquesta vegada no ho haurien fet
Una de les incògnites que es desprenen de l'informe que ha enviat el Ministeri de l'Interior al jutge Llarena sobre el retorn i sortida de Puigdemont és per què els Mossos d'Esquadra van renunciar a l'ajuda de la policia espanyola per detenir-lo, tal com assegura el document.
De fet, la col·laboració entre les diferents forces de seguretat, és a dir, entre Mossos d'Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil, és un fet habitual.
Per això, ara mateix no se sap per què aquesta vegada els Mossos haurien renunciat a aquest "suport operatiu" per arrestar l'expresident de la Generalitat.
Una cooperació habitual i organitzada en tres nivells
Aquesta col·laboració s'acostuma a establir en tres nivells. De fet, en un primer estat, la cooperació és diària i permanent a través d'una sala específica on els cossos comparteixen informació.
En dispositius policials específics, com el de la setmana passada pel ple d'investidura i el retorn de Puigdemont, també és habitual que col·laborin. En aquests casos, es munta un "cecor", un centre de coordinació, on hi ha totes les policies representades.
Per exemple, els Mossos i les dues policies espanyoles van treballar conjuntament en les últimes eleccions al Parlament del 12 de maig, aquest juny amb les europees, i ho fan també en qualsevol visita del rei a Catalunya.
Sense anar més lluny, per la Copa de l'Amèrica que se celebrarà a Barcelona d'aquí a ben poc, es preveu ja la presència de la Guàrdia Civil al centre de coordinació.
En un tercer nivell, també col·laboren en investigacions criminals rellevants, com ara les del crim organitzat, que tenen afectacions en altres comunitats autònomes, o fins i tot en altres països europeus.
Per què la policia espanyola no va detenir-lo a la frontera?
L'altra pregunta és per què la policia espanyola no va detenir Puigdemont a la frontera amb França. En tenen la competència exclusiva, però en l'informe expliquen que som dins l'espai Schengen, i això implica que cal garantir la lliure circulació de persones.
El que al·lega el Ministeri de l'Interior és que només es pot trencar en casos excepcionals, per exemple, quan hi ha una amenaça greu per a l'ordre públic o la seguretat. Han posat d'exemple la cimera de l'OTAN del 2022.
Remarquen que no està prevista per a situacions com aquesta, i que la possible detecció de Puigdemont a la frontera amb França no era una qüestió extraordinària per haver d'establir un control específic a la frontera, més enllà dels que hi trobem habitualment.
Això, malgrat que Interior també assegura que l'expresident de la Generalitat continua sent un "objectiu operatiu" per a totes les unitats des del 2017.
El Codi Schengen no impedeix inspeccions frontereres justificades
Ara bé, què diu el Codi Schengen? L'hem consultat i remarca que el fet que no es puguin fer controls a les fronteres interiors de forma automàtica i calgui justificar-ho, no impedeix que les policies puguin fer la seva feina, fins i tot, utilitzant, per exemple, tecnologies de seguiment i vigilàncies.
Literalment, la norma diu que la prohibició de fer registres no ha d'impedir "l'exercici legítim de les competències policials d'efectuar inspeccions en les zones frontereres interiors".
En aquest sentit, parla d'inspeccions que es basin "en una avaluació del risc amb la finalitat de protegir la seguretat interior".
En qualsevol cas, el Ministeri de l'Interior reconeix que a la frontera, que és competència seva, no van detectar Puigdemont, ni a l'entrada ni a la sortida.
