Com entendre la nòmina i a què cal estar alerta per estalviar-se sorpreses

Alguna vegada heu analitzat la vostra nòmina amb detall? Sovint només es mira quants diners entren al banc, després dels descomptes que corresponguin, i només ens fixem en els conceptes quan ens emportem alguna sorpresa, potser per una baixa laboral o potser quan toca passar comptes amb l'Agència Tributària.

Segons el cas, una nòmina pot ocupar tres línies o tres fulls, però hi ha molts aspectes generals. És un document important de dalt a baix i es divideix en diferents parts, com es recull al BOE:

► Encapçalament

► Retribucions (sou base i complements)

► Deduccions (Seguretat Social i IRPF)

► Líquid a percebre (el que rep el treballador després de restar les deduccions)

► L'aportació que fa l'empresa

Què és una nòmina?

L'empresa està obligada a entregar a l'assalariat la nòmina, que recull la situació i les incidències durant la vida laboral i on consta el salari, en brut i en net, per la feina que ha fet.

La nòmina fa un paper doble: un rebut del sou i un justificant del que s'ha pagat a la Seguretat Social i de la retenció de l'IRPF.

Què ha d'incloure l'encapçalament?

A la part superior s'identifica l'empresa i el treballador davant del SEPE (Servei Públic d'Ocupació Estatal, que alguns encara coneixen amb el nom antic d'INEM), la Seguretat Social i l'Agència Tributària.

De l'empresa hi ha de constar la denominació social, l'adreça, el CIF i el número d'inscripció a la Seguretat Social.

Del treballador hi ha de constar el nom complet, el NIF, número d'afiliació a la Seguretat Social, la categoria professional o lloc de treball i l'antiguitat a l'empresa.

També apareix aquí el període de liquidació, que no pot ser superior al mes.

Per no tenir sorpreses a l'hora de jubilar-se "cal fixar-se que l'antiguitat reconeguda sigui correcta, sobretot en casos de successions d'empreses o subrogacions, quan un treballador passa d'una empresa a l'altra amb el mateix lloc de feina", adverteix Sara Lanchares, assessora de Comissions Obreres.

Què és el sou base?

És la retribució bruta per la feina feta durant el mes de la nòmina, segons marca el conveni col·lectiu per a la categoria i el grup professional o la quantitat pactada al contracte.

En el cas dels empleats públics, consta a la llei de pressupostos.

Què vol dir "millora voluntària"?

Si l'empresa paga per sobre del salari mínim fixat per conveni, ho pot recollir a la nòmina amb aquest concepte, que sumat al salari base constitueix el salari brut.

Com que depèn de l'empleador, pot ser que no s'actualitzi amb l'IPC ni a les pagues extres.

"Un conveni pot afegir un augment salarial i que, al final, el treballador es quedi igual perquè l'empresa ho treu de la part de la millora voluntària", adverteix Sara Lanchares, encara que "hi ha convenis que ho impedeixen explícitament, com el del metall o el d'òptiques de Barcelona".

Com es distribueixen les pagues extres?

Tradicionalment hi ha les dotze pagues, que corresponen als dotze mesos, i dues gratificacions extraordinàries a l'estiu i per Nadal, però algunes empreses les prorrategen perquè surtin més diners al mes i ho han de fer constar.

"És una decisió d'empresa i, si el conveni no ho prohibeix, es pot dividir tot en dotze mesos. També hi ha convenis de setze pagues, que sovint en prorrategen dues", explica Aurora Rodés, ponent de la Comissió Laboral del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya.

Al final, el brut anual és el que compta i el que es negocia.

Com poden ser els complements salarials?

Les retribucions que se sumen al salari base poden ser de caràcter personal (antiguitat, responsabilitat o coneixements reconeguts, com idiomes) o pel tipus de lloc de treball (nocturnitat, perillositat, duresa, vigilància o festiu).

Quin és el límit de les hores extres?

Les hores que es treballen més enllà del que marca el contracte no es poden pagar mai per sota de l'hora ordinària. Normalment, es paguen per sobre, perquè així es recull als convenis.

Legalment, es poden fer un màxim anual de 80 hores extres retribuïdes. Si es compensen amb descans, no hi ha límit.

"Sovint es camuflen sota conceptes com incentius o plusos de producció, perquè al treballador tampoc no li interessa que li compensin amb descans aquestes hores de més", explica Sara Lanchares.

Què passa amb les retribucions en espècie?

Aquí hi entra des d'un cotxe d'empresa fins a un lot de Nadal, així com ordinadors, vals de dinar, roba de treball o servei de guarderia.

Aquests conceptes apareixen en l'apartat d'ingressos, però també dins de les deduccions, perquè cotitzen a la Seguretat Social i tenen retenció fiscal.

"Cada vegada hi ha més empreses grans que segueixen aquest model més americà i inclouen en la nòmina plusos com una assegurança de vida, una mútua de salut o l'escola bressol dels fills", explica la gestora Aurora Rodés.

En general, "les persones més grans prefereixen cobrar en efectiu, però hi ha gent més jove, que s'incorpora al mercat laboral en multinacionals, que ho veuen bé i això pot ajudar a fidelitzar el treballador", afegeix.

L'empresa t'ha de donar una bestreta, si la demanes?

El treballador té dret a rebre bestretes a compte del treball ja realitzat, però no per treballs futurs.

Algunes empreses s'avenen a avançar pagues extres, però no és generalitzat.

Com es paguen les baixes?

Si el conveni no ho millora, la cobertura mínima garantida per la llei general de la Seguretat Social per als treballadors que estiguin de baixa és aquesta:

► Del dia 1 al 3 no es cobra la baixa. Aquests dies van a càrrec del treballador.

► Del 4 al 15 es cobra el 60% de la base reguladora de la Seguretat Social, que paga directament l'empresa, tenint en compte les retribucions de l'últim mig any.

► Del 16 al 20 es cobra el 60%, que la Seguretat Social paga a través de l'empresa.

► A partir del dia 20 es cobra el 75%, que paga la Tresoreria de la Seguretat Social.

Algunes empreses complementen parcialment o totalment la IT (incapacitat temporal), en un o en tots els supòsits.

En cas de malaltia, sortirà un sou base més baix, perquè es resten els dies de baixa, encara que s'acabi cobrant el mateix quan l'empresa complementi els mínims legals.

On van les quotes a la Seguretat Social?

En total, el treballador ha de destinar a la Seguretat Social un 6,47% de tot el sou brut, amb un topall màxim. Es descompta en dotze mesos i les pagues extres es cotitzen de forma prorratejada.

La cotització es distribueix així:

► Contingències comunes: 4,70%. Gràcies a aquesta aportació, es pot cobrar quan no es treballa, sigui per una baixa o per jubilació.

► MEI (mecanisme d'equitat intergeneracional): 0,12% durant el 2024. L'objectiu és sostenir el sistema de pensions de jubilació i poder omplir el que es coneix com la guardiola de les pensions. Va entrar en vigor el gener del 2023 i el percentatge augmentarà progressivament fins al 2030. En algunes nòmines apareix sumat dins del concepte de contingències comunes.

► Formació professional: 0,10%. Permet que el treballador es pugui continuar formant.

► Desocupació: 1,55%. Es destina a cobrir les prestacions i les ajudes quan es perd la feina.

Com se sap la retenció de l'IRPF?

L'empresa té l'obligació de retenir el percentatge d'IRPF que correspon a cada treballador segons la retribució i la situació personal que hagi declarat a l'empresa a través d'un formulari, amb un percentatge que va del 0% al 47%.

Un exemple, com a referència: amb el mateix sou brut (18.500 euros anuals), un treballador sense fills cobrarà 69 euros menys al mes que un que tingui tres fills. Cadascú es pot fer els seus càlculs a través de l'Agència Tributària.

En contractes temporals, hi pot haver sorpreses perquè la retenció obligatòria és molt baixa: un 2%. També pot passar amb canvis d'empresa, que impliquen tenir més d'un pagador en un any.

Per exemple, si una persona ha treballat els cinc primers mesos de l'any en un lloc i els set restants en un altre, es pot trobar que a la declaració de l'IRPF li resulti un tipus superior al que li havia aplicat cada empresa per separat i, per tant, li tocarà pagar la diferència.

Es pot canviar la retenció a Hisenda?

El treballador ha de comunicar a l'empresa els canvis personals que puguin afectar la retenció. Si falseja una situació per beneficiar-se d'una disminució que no li correspon, s'arrisca a una multa.

L'empleat pot demanar que li apugin la retenció, però no que li abaixin.

"Jo no recomano augmentar el tipus de l'IRPF perquè és com demanar a Hisenda que et faci la guardiola i trobo que és millor tenir els diners tu, fins que et toqui passar comptes a l'hora de fer la declaració", diu Aurora Rodés, des del Col·legi Oficial de Gestors.

Què ha d'incloure l'última nòmina d'un contracte temporal?

A més dels dies del mes treballats, l'última nòmina d'una persona amb un contracte temporal haurà d'incloure la part meritada de les pagues extres i les vacances no gaudides.

Encara que moltes empreses no ho facin, també li correspon una indemnització de 12 dies de salari per any treballat, excepte en contractes d'interinitat (per cobrir una baixa mèdica, per exemple) i en contractes de pràctiques.

En cas d'extinció voluntària d'un contracte, sempre s'ha de liquidar la part proporcional de pagues extres i vacances no gaudides.

És diferent i més complex quan el contracte s'acaba per acomiadament o incapacitat permanent, amb la indemnització que correspongui en cada cas.

Què aporta l'empresa a la Seguretat Social?

A la part inferior de la nòmina apareixen "els mateixos conceptes de cotització a la Seguretat Social que té el treballador i és el que aquesta persona li costa a l'empresa, que cotitza en concepte de Seguretat Social un 30,48% del que li paga de sou brut anual", destaca Aurora Rodés.

Fa uns mesos, el president de la patronal CEOE, Antonio Garamendi, va proposar que "per veure el cost real dels salaris a Espanya" els treballadors rebessin la nòmina completa i fossin els responsables d'ingressar tota la cotització a la Seguretat Social (la seva part i la que paga l'empresa).