Com el meteorit que va extingir els dinosaures va afavorir l'expansió de la vinya al planeta

La cultura del vi ha estat cabdal en la nostra civilització, sobretot a la Mediterrània, però no hauríem pensat mai que pogués tenir cap relació amb l'extinció dels dinosaures, fa 66 milions d'anys.

El meteorit que va acabar amb la vida d'aquests animals sobre la Terra --excepte els voladors-- va trasbalsar tot el planeta i també la distribució i supervivència de les plantes. 

Els recents descobriments de fòssils de pinyol de raïm a l'Amèrica del Sud han revelat que el cataclisme i la desaparició dels dinosaures va fer proliferar plantes com la vinya, que es va estendre a altres latituds.

La investigació publicada a Nature Plants documenta fins a vuit espècies fòssils de raïm d'entre 19 i 60 milions d'anys, descoberts a Colòmbia, Panamà i el Perú. Una, la "Lithouva susmanii", és la més antiga que s'ha trobat a l'hemisferi occidental.

"Aquests són els pinyols de raïm més antics que s'han trobat en aquesta part del món, i són uns quants milions d'anys més joves que els més antics que s'han trobat a l'altre costat del planeta", diu el paleobotànic Fabiany Herrera, autor principal de l'article i conservador adjunt del Centre de Recerca Integrativa Negaunee, del Museu Field de Chicago.

"Aquest descobriment és important perquè demostra que, després de l'extinció dels dinosaures, el raïm es va començar a estendre arreu del món."

És poc freqüent que els teixits tous, com ara les fruites, es conservin com a fòssils, però sí que se n'han trobat de les llavors. Els fòssils de pinyols de raïm més antics coneguts es van trobar a l'Índia i tenen 66 milions d'anys, explica a la revista del Museu Field.

Sense dinosaures "aixafa-boscos" creixen altres espècies

Herrera i els seus col·legues plantegen la hipòtesi que la desaparició dels dinosaures va ajudar a fer canviar els boscos. Se sap que els animals grans, com els dinosaures, alteren els seus ecosistemes circumdants, argumenta Mónica Carvalho, coautora del treball i conservadora adjunta del Museu de Paleontologia de la Universitat de Michigan.

"Pensem que, si hi havia grans dinosaures vagant pel bosc, probablement estaven destrossant arbres, i de manera efectiva mantenien els boscos més esclarissats del que són avui."

Sense enormes animals per aclarir-los, alguns boscos tropicals, incloent-hi els de l'Amèrica del Sud, es van tornar més densos, amb capes d'arbres formant un sotabosc i una coberta. Es van crear boscos nous, amb espècies que van tenir l'oportunitat de proliferar.

"Al registre fòssil hi comencem a veure, en aquesta època, més plantes enfiladisses, com ara la vinya, que pugen als arbres", diu Herrera. "A més a més, la diversificació d'aus i mamífers els anys posteriors a l'extinció massiva també pot haver ajudat el raïm a propagar les seves llavors", hi afegeix. 

"Sempre pensem en els dinosaures, perquè van ser els més afectats, però l'esdeveniment d'extinció també va tenir un gran impacte en les plantes", diu Herrera. "El bosc es va restablir, de manera que van canviar les plantes que el componen."

Buscar un pinyol en un continent

El 2013, l'assessor del doctorat d'Herrera i un altre dels autors d'aquest estudi, Steven Manchester, va publicar un article on descriu el fòssil de llavor de raïm més antic conegut, que va descobrir a l'Índia. Aquest pinyol datava de fa 66 milions d'anys, coincidint amb l'impacte de Chicxulub, el meteorit que va acabar amb els dinosaures i el 76% de totes les espècies vives del planeta. 

Tot i que mai no s'havien trobat fòssils de pinyols de raïm a l'Amèrica del Sud, Herrera sospitava que també n'hi podria haver.

"He estat buscant el pinyol de raïm més antic de l'hemisferi occidental des que era estudiant universitari."

"El raïm té un extens registre fòssil, que comença fa uns 50 milions d'anys, així que en volia descobrir un a l'Amèrica del Sud, però era com buscar una agulla en un paller", diu Herrera.

Va ser durant un treball de camp als Andes colombians, el 2022, que Fabiany Herrera i Mónica Carvalho van trobar el que buscaven:

"Ella em va mirar i em va dir: 'Fabiany, un raïm!' I després el vaig mirar i vaig dir: 'Déu meu.' Va ser molt emocionant", recorda Herrera.

El fòssil es trobava en una roca de 60 milions d'anys, cosa que el converteix no només en el primer fòssil de raïm sud-americà, sinó també en un dels més antics del món.

Malgrat que el fòssil de la llavor de raïm era diminut, els ulls avesats d'Herrera i Carvalho el van poder identificar basant-se en la seva forma particular, mida i altres característiques morfològiques. Al laboratori ho van confirmar amb tomografies assistides per ordinador que mostraven la seva estructura interna. 

L'equip va batejar aquesta espècie fòssil amb el nom de "Lithouva susmanii" --"raïm d'os de Susman"--, en honor a Arthur T. Susman, un referent de la paleobotànica sud-americana al Museu Field.

"Aquesta espècie nova és important, perquè dona suport a l'origen sud-americà del grup en què va evolucionar la vinya comuna 'Vitis'", diu el coautor, Gregory Stull, del Museu Nacional d'Història Natural.

Resistència i supervivència del raïm al planeta

L'equip va fer més treball de camp a l'Amèrica del Sud i Central, i a l'article de Nature Plants, es descriuen aquesta i vuit noves espècies més de raïms fòssils trobats a Colòmbia, Panamà i el Perú, datats entre fa 19 i 60 milions d'anys.

Aquestes llavors fossilitzades no només expliquen la història de la propagació del raïm per l'hemisferi occidental, sinó també de les moltes extincions i dispersions que ha experimentat la família del raïm, conclou l'estudi. "Aquests fòssils només són parents llunyans dels raïms nadius de l'hemisferi occidental i uns quants, com les dues espècies de 'Leea', que actualment, només es troben a l'hemisferi oriental", diu Herrera.

"El registre fòssil ens diu que el raïm és un ordre molt resistent. Són un grup que ha patit molta extinció a la regió d'e lAmèrica Central i del Sud, però també ha aconseguit adaptar-se i sobreviure en altres parts del món."

En plena crisi mediambiental i d'extinció d'espècies al planeta a causa del canvi climàtic, Herrera considera que estudis com aquest són valuosos perquè revelen patrons sobre com es desenvolupen les crisis de biodiversitat. "Una altra cosa que m'agrada d'aquests fòssils és que aquestes llavors humils i petites ens poden dir molt sobre l'evolució del bosc", diu el paleobotànic.

Així que, quan mengen raïm o mirem a contrallum el color del vi a través d'una copa, podem pensar com el canvi climàtic pot fer canviar la biodiversitat del planeta, però també que és un plaer del qual, sense l'extinció dels dinosaures, potser mai no hauríem pogut gaudir.