Com afronta Barcelona l'emergència per sequera: reg selectiu i neteja amb aigua freàtica

Barcelona, la capital de Catalunya, la ciutat amb més densitat de població i, per tant, un dels reptes més grans davant la situació de sequera.
Les dades indiquen que el consum per habitant i dia ja fa temps que estan en llindars mínims. Tot i això, estalviar fins a l'última gota és una prioritat màxima.

A banda de tot el que podem fer a casa per no malbaratar l'aigua en les accions més quotidianes, també hi ha mesures molt importants que s'han de prendre com a ciutat. Parlem amb la Cristina Vila Rutllant, la directora general de l'empresa municipal Barcelona Cicle de l'Aigua. 

"S'han fet molts deures però tenim un repte per endavant. La ciutat ha estalviat un 20% de l'aigua potable consumida respecte el 1999, portem molts anys treballant-hi però això no vol dir que haguem d'estar tranquils. Per molt que estiguem en nivells molt mínims de consum, s'aplicaran restriccions i aquí és on ens estem preparant"

En el subsol de Barcelona s'hi acumula una gran quantitat d'aigua freàtica. Una aigua que, en el cas de la capital catalana, no és potabilitzable; és a dir, que no reuneix els mínims per ser considerada aigua de boca, almenys de moment. Ara bé, això no vol dir que no es pugui aprofitar. 

Si en condicions normals, un 80% dels jardins i arbres de la ciutat es regava amb aigua potable --i el 20% restant amb aigua freàtica--, ara, en entrar en fase d'emergència, el reg es redueix sota mínims i només es farà amb aquest tipus d'aigua que no és apta per al consum humà. Passem al que se'n diu un reg de subsistència. 

"Prioritzem l'arbrat de menys de 4 anys i les palmeres i també aquells parcs i jardins emblemàtics o botànics. Però no els podrem regar tots. El verd de la ciutat patirà però estem intentant que sigui el mínim possible"

Barcelona disposa d'una trentena de dipòsits d'aigua freàtica.  A més, hi ha un centenar de quilòmetres de canonades per fer arribar aquesta aigua a les boques de reg i als hidrants de tota la ciutat, d'on uns camions cisterna, amb una capacitat de 20.000 litres, carreguen l'aigua i l'acaben distribuint als vehicles operatius de neteja i per al manteniment dels espais verds.

Precisament, per tal de millorar i ampliar aquesta xarxa de canalitzacions i emmagatzematge d'aigua freàtica, l'Ajuntament té prevista una inversió de més de 14 milions d'euros. També es destinaran més de 12 milions d'euros a la renovació de la xarxa de reg. Tot plegat per encarar un nou concepte de ciutat pel que fa als espais verds. 

El paisatge dels parcs i jardins de Barcelona ja fa temps que està canviant com a conseqüència de les mesures per fer front a la sequera que s'han anat aplicant progressivament. En molts llocs, el marró predomina molt més que no pas el verd. A partir d'ara, les espècies vegetals que quedin fora de les prioritàries dins de les mesures per fer front a la sequera i no sobrevisquin, seran substituïdes per d'altres més resilients o bé més corresponents a la nova situació climàtica.

En l'àmbit domèstic, a banda de les mesures quotidianes que podem fer a casa com, per exemple, posar una galleda a la dutxa per no perdre l'aigua que deixem rajar a l'espera que surti calenta, l'Ajuntament de Barcelona té previst aprovar durant aquest any una ordenança municipal per a les noves construccions i per a les obres de remodelació que obligarà a instal·lar un sistema de reaprofitament de les aigües grises, de manera que l'aigua que es fa servir a la dutxa i la pica es recondueixi fins a la cisterna del vàter.

Segons els càlculs de l'Ajuntament, si el temps no canvia radicalment i continua sense ploure, a mitjans d'estiu s'arribarà a la situació d'emergència 3, la més extrema. Tenint en compte el consum per habitant i dia de Barcelona, serà llavors quan es passarà a reduir la pressió de l'aigua.

"Reduir la pressió no vol dir que hi hagi talls en el subministrament. El que sí que podria arribar a afectar aquesta reducció de la pressió, en els casos de màxima demanda, periodes en què molta gent està consumint molta aigua de la xarxa, en els pisos més alts els surti menys aigua de l'aixeta"

Durant l'any passat es van fer diverses proves per verificar que reduir la pressió de l'aigua no comporta cap risc per al complex sistema que fa arribar l'aigua fins a les aixetes de casa.