Clima i guerra: dinàmiques del segle passat porten a xocar amb els límits planetaris

La guerra a Ucraïna mostra la profunda interdependència dels països en energia, materials, aliments... però la guerra freda els segueix dividint en blocs.

La ciència documenta que l'emergència climàtica és un perill existencial imminent i que només es pot afrontar amb una acció global, concertada i contundent. Des de l'inici de la guerra s'acumulen noves dades preocupants.
 

La guerra complica la transició ecològica

El 2021 s'ha aturat l'esforç de la Unió Europea per eliminar el carbó, el combustible de més impacte climàtic, a causa de l'increment del preu del gas.

S'encareix el preu les renovables pel preu de l'energia i dels materials. Sembla molt improbable que l'hidrogen verd sigui el més barat el 2030, com es preveia.

Risc d'interrupcions del subministrament de petroli a gran escala són "cada vegada més probables", va alertar la setmana passada l'Agència Internacional de l'Energia. El petroli és necessari per a la producció, transport i instal·lació de les renovables.
 

Estem tocant els límits planetaris

Les tendències actuals porten a superar el llindar de seguretat del 1,5 ºC a partir del 2030. A finals de febrer, quan feia quatre dies de la invasió de Rússia a Ucraïna, l'IPCC, l'organisme científic de referència en clima, va publicar un duríssim informe sobre els impactes climàtics previstos pels anys immediats. Des d'aquest informe hi ha noves dades.

L'Amazònia, a prop del punt de no retorn. El 7 de març es publica que va cap a una mort massiva per convertir-se en sabana. Des de l'any 2000 el 75% de la selva ha perdut estabilitat: li costa més recuperar-se de sequeres i d'incendis, i s'estan estenent les sabanes. Quan l'Amazònia es converteix en sabana s'accelerarà l'escalfament global.

Permagel escandinau a prop del punt de no retorn. Durant la dècada del 2040, en comptes del 2070, com es calculava fins ara. Es va publicar el 14 de març. Quan es desglaça el permagel (el terra glaçat des de fa mil·lennis) els microbis s'activen, descomponen la matèria orgànica glaçada fins aleshores, i s'alliberen grans quantitats de CO2 i de metà. Això accelera l'escalfament global.

Gran Barrera de Corall australiana inicia el 6è blanqueig massiu. Un nou episodi de mort massiva per l'escalfament global es feia públic la setmana passada. Quatre dels sis episodis s'han produït des del 2016. La Gran Barrera de Corall és un dels ecosistemes més grans del planeta. Perdre'l tindria un efecte dominó de pèrdues d'espècies i d'ecosistemes, i acceleraria l'escalfament global.

Dinàmiques del segle passat empenyen cap al col·lapse

La guerra freda divideix en blocs. Rússia i l'OTAN s'apunten amb unes 9.000 bombes atòmiques, una tensió que no es dona amb Xina, tot i les diferències de sistemes polítics. La divisió en blocs distreu del perill existencial comú, l'emergència climàtica.

Consumim més del que el planeta genera, consumim les reserves del futur, sobretot els països i els sectors rics. El 2021 vam començar a consumir les reserves a finals de juliol. A l'estat espanyol abans, a mitjans de maig.

Economia especulativa, sense considerar el futur. Les inversions a curt termini impulsen el consumisme i van portar a la crisi del 2008. El 2009, amb Obama iniciant la presidència, la cimera del G20+2 es va proposar "reformar el capitalisme", amb una vintena de mesures (regular el sistema financer, taxa a l'especulació, tancar paradisos fiscals...). Bàsicament no n'ha fet res de l'acordat i les inversions a curt termini han crescut molt més.

Polítiques a curt termini. L'emergència climàtica requereixen un gran esforç ara per obtenir resultats a mig i llarg termini, però la política treballa amb resultats a curt termini. Cal canviar l'ordre de prioritats, diferenciant l'urgent de l'important i prioritzant segons la gravetat de no fer les coses a temps.

Seguim acumulant CO2 a l'atmosfera any rere any. És el més preocupant de tot. La NASA va fer la gran alerta mundial el 1988 quan ens acostàvem a 350 ppm. Ara ens acostem a 420 ppm

Aquest segle necessita cooperació global durant dècades

El que hem d'afrontar és molt més que canviar al cotxe elèctric. És un canvi total i urgent del sistema socioeconòmic global. Cal un sistema global centrat en fer la transició ecològica, per intentar estabilitzar el clima planetari.

El segle XXI requereix pensar en termes globals i a dècades vista. Requereix un esforç concertat, global i contundent, pel clima i pels ecosistemes. Requereix pragmatisme, acceptar la interdependència de civilitzacions.

El segle 21 requereix sacrificar-se ara per oferir una vida digna a infants i joves. Com en els millors moments de la història de la humanitat.
 

Voluntat de poder

Ens cal la visió que podem fer-ho. Una visió, aparentment utòpica, com ho van ser totes les que han impulsat l'evolució de la humanitat. Com va ser el 1960 la voluntat de posar fi a l'apartheid. Com va ser el 1940 la voluntat de vèncer el nazisme. Com va ser el 1900 la voluntat d'aconseguir el vot de les dones. Com va ser el 1800 la voluntat d'abolir l'esclavitud.

Fa uns dies, la californiana Rebecca Solnit escrivia a "The Guardian":  "El món és imprevisible i estrany. No puc dir que tinc confiança en el futur, però sí que tinc molta confiança en la seva impredictibilitat, a partir del fet que en el passat ha donat sorpreses regularment."  

La gravetat de les conseqüències de la crisi climàtica i de biodiversitat converteix la transició ecològica en la tasca més important que han d'afrontar les generacions actuals i futures.

Ens cal voluntat de poder.