Ciutadans es juga la pervivència a Barcelona, on Anna Grau passa pàgina de Manuel Valls

Anna Grau és la candidata de Ciutadans en aquestes eleccions municipals a la ciutat de Barcelona, després de guanyar les primàries a l'altre aspirant taronja, Koldo Blanco. La periodista i diputada taronja al Parlament es juga la continuïtat del partit, que des del 2019 ha encadenat mals resultats electorals i crisis internes.

No repeteix cap membre de l'anterior llista de Barcelona, en una trencadissa motivada pel moviment de Manuel Valls de fer alcaldessa Ada Colau ara fa 4 anys. El nou Ciutadans d'Anna Grau a Barcelona es presenta com una opció que reivindica el bilingüisme entre català i castellà, que vol reduir la pressió fiscal, combatre el moviment okupa i aturar les superilles en l'urbanisme i mobilitat de la ciutat.
 

Ciutadans, menys de la meitat de candidatures que el 2019

A les municipals d'aquest 28 de maig Ciutadans presenta a 92 candidatures a tot Catalunya, menys de la meitat que les 204 que va presentar el 2019. Dels 244 regidors que el partit va obtenir fa 4 anys a Catalunya, el partit n'ha perdut una setantena. Els que van abandonar el partit i van renunciar a l'acta, Ciutadans els ha pogut substituir. Però altres han seguit als ajuntaments com a regidors no adscrits i visualitzant el trencament amb la cúpula del partit.

El partit, després de ser la primera força al Parlament amb 36 diputats a les eleccions convocades amb l'article 155 el desembre del 2017, va iniciar una forta davallada. Un descens que es va fer evident a la repetició electoral de les generals del 2019, en què va passar de tenir 57 a diputats a només 10, un fet que va precipitar la caiguda del líder taronja, Albert Rivera. Una desfeta que Anna Grau reconeix dient que "es va voler córrer massa a influir a la política espanyola" i ara defensa un retorn als orígens a Barcelona i Catalunya.

Aquest 28 de maig, Ciutadans també es juga la representació als parlaments del País Valencià, les Illes Balears i les Canàries, Aragó, Astúries, Cantàbria, Castella la Manxa, Extremadura, Múrcia, Navarra, La Rioja i Melilla. En total, una setantena de diputats en joc.

El cas de Barcelona

A Barcelona, no repeteix cap membre de la llista de Ciutadans d'aquesta legislatura. El partit taronja va obtenir 6 regidors presentant-se amb Barcelona pel Canvi de Manuel Valls. El primer trencament va arribar ben aviat, quan Valls va optar per facilitar amb 3 vots la investidura d'Ada Colau, després de presentar-se en campanya com anticolau declarat.

Valls, a més, va tornar a França i al capdavant de Barcelona pel Canvi s'hi va quedar Eva Parera, aleshores diputada del PP i que ara lidera una nova formació, Valents. La crisi interna no acaba aquí i els 3 regidors pròpiament de Ciutadans no compten amb la confiança del partit i no formen part de l'equip d'Anna Grau, que presenta una llista renovada.

El sector crític de Ciutadans a Barcelona es va presentar a les primàries del partit amb Koldo Blanco com a candidat. L'exregidor Blanco va perdre davant d'Anna Grau, que compta amb el suport de la direcció del partit a Catalunya, en mans de Carlos Carrizosa. Carrizosa forma part de la nova executiva del partit, sorgida de l'assemblea de refundació en què Patrícia Guasp va agafar el relleu a Inés Arrimadas, relegada com a portaveu taronja al Congrés dels Diputats.

Escenaris de pactes

Des de l'últim cicle electoral, cada elecció és una prova de foc per a la pervivència del partit, que a més ha vist com centenars de regidors abandonaven el partit i passaven a les files del PP, sobretot. Ara moltes enquestes situen Ciutadans fora de l'Ajuntament de Barcelona, però Grau no es resigna i confia a tenir la clau de la governabilitat del govern de la ciutat.

Després de la mala experiència amb la plataforma de Valls, Ciutadans no ha fet cap pacte preelectoral. Ja amb els resultats a la mà es mostra oberta a parlar amb tothom excepte amb En Comú Podem d'Ada Colau, de qui assegura situar-se als antípodes com a model de ciutat.

En qualsevol cas, Anna Grau situa quatre línies vermelles a l'hora de fer qualsevol pacte i que coincideixen amb l'ADN del partit taronja aquestes municipals. Defensa del bilingüisme --amb el castellà guanyant protagonisme a l'escena institucional i cultural de la ciutat--, combatre el moviment okupa, reduir la pressió fiscal i aturar les superilles com a model d'urbanisme i mobilitat.