Ciutadans desapareix del Parlament set anys després de guanyar les eleccions

El que ja presagiaven les enquestes i el sondeig de TV3 i Catalunya Ràdio ho ha acabat confirmant l'escrutini d'aquest 12 de maig: Ciutadans desapareix del Parlament de Catalunya.

Per a la formació era una nit decisiva per al seu futur i la seva supervivència, i finalment no ha aconseguit mantenir els sis diputats dels comicis anteriors, ni tampoc superar el 3% dels vots necessaris per assolir un escó a la cambra.

El seu líder, Carlos Carrizosa, ha assumit la derrota i ha assegurat que "es tanca un cicle". Tot i això, s'ha resistit a donar el partit per mort: "Pels que sospiraven perquè desapareguéssim tinc una mala notícia: Ens tornarem a presentar a les properes eleccions catalanes".

Carrizosa ha detallat que la formació se centrarà ara en la campanya electoral de les eleccions europees del 9 de juny i, després d'aquesta cita, Ciutadans es reorganitzarà i planificarà el seu nou futur per "seguir defensant" l'espai polític que representa.

En una compareixença en la qual no ha admès preguntes, el cap de llista també ha aprofitat per agrair els prop de 22.000 vots obtinguts --un 0,7% del total-- i ha apuntat que continuaran treballant davant "els que fa 18 anys que els preparen l'esquela".

Pots escoltar la seva intervenció sencera aquí:

El partit taronja marxa així, de l'arc parlamentari després d'assolir importants resultats al llarg de la seva trajectòria: guanyava les eleccions catalanes el 2017, era tercera força al Congrés el 2019 i tenia representació en tots els parlaments autonòmics de l'Estat, menys a Galícia.

Va guanyar les eleccions amb més d'un milió de vots

La formació taronja entrava al Parlament l'any 2006, quan la llista liderada per Albert Rivera obtenia tres diputats per Barcelona i gairebé 90.000 vots a tot Catalunya. A partir de llavors, millorava considerablement els resultats en les quatre eleccions següents.

El 2010 mantenia els mateixos escons, però superava la barrera dels 100.000 vots. I al cap de dos anys la llista, encara encapçalada per Rivera, triplicava la representació amb 9 diputats i un 7,5% del total de vots.

El salt era encara més gran el 2015. Amb Inés Arrimadas liderant per primer cop la candidatura, Ciutadans aconseguia 25 escons i esdevenia segona força al Parlament, només superada per Junts pel Sí. De fet, els més de 700.000 vots aconseguits arreu del territori convertien Arrimadas en cap de l'oposició.

Però el punt àlgid arribava el 2017: Ciutadans guanyava les eleccions al Parlament de Catalunya amb el 25,35% dels vots i més d'un milió de paperetes.

Com el 2015, obtenia representació a les quatre demarcacions i s'imposava a Barcelona i Tarragona. També assolia el nombre més gran de vots en 2.399 de les 5.047 seccions censals, en 9 comarques i 135 municipis, entre els quals les 10 ciutats més poblades del país.

La davallada arribava el 2021, quan la formació perdia 30 dels 36 diputats al Parlament. Dels més d'un milió de vots registrats quatre anys enrere passaven a 158.606 i només aconseguien representació a Barcelona --amb 5 escons-- i a Tarragona --amb 1--.

En aquestes eleccions, els resultats han estat encara pitjors. En el següent mapa es pot veure la intensitat de vot en funció del municipi:

De fet, com es pot veure en el gràfic del repartiment d'escons, gran part del seu electoral ha virat cap a altres formacions com el PP, que ha obtingut una forta pujada a Catalunya.

De 57 diputats al Congrés a 10 en només 7 mesos

En els últims anys, la desfeta de Ciutadans ha estat generalitzada a tot l'Estat. El 2015, moment en què obtenien un fort creixement a Catalunya, es presentaven per primer cop a unes eleccions generals al Congrés dels Diputats i aconseguien 40 escons.

Una fita que superarien l'abril del 2019 amb 57 diputats per convertir-se en la tercera força política de l'Estat, a només 9 escons del PP.

L'alegria, però, els durava poc perquè l'avançament electoral de Pedro Sánchez, set mesos més tard, provocava que Ciutadans perdés 47 escons i es quedés només amb 10.

En les últimes eleccions generals --les del juliol del 2023--, després de la desfeta en les municipals i autonòmiques de només uns mesos enrere, el partit decidia no presentar-se i perdia així, la representació al Congrés.

De 392 regidories a 10 a Catalunya

La desfeta del partit també arriba a les municipals. El 28M els taronges passen de ser la tercera força en els consistoris en l'àmbit estatal a la desena. És a dir, de tenir 2.787 regidors arreu de l'Estat amb gairebé 2 milions de vots el 2019, a aconseguir-ne 392 amb poc més de 300.000 paperetes.

Pel que fa a Catalunya, Ciutadans desapareix pràcticament de tots els ajuntaments, de manera que d'assolir 245 regidors se n'acaba quedant amb només 10.

Al mateix temps, desapareix de la majoria dels parlaments autonòmics on tenia representació i on, inclús, havia arribat a governar en coalició, com en el cas de Madrid, Andalusia, Múrcia o Castella i Lleó.

Quina representació té el partit actualment?

A banda de la representació municipal, Ciutadans busca ara la supervivència a Europa. Actualment, té 6 eurodiputats que es disputaran l'escó el pròxim mes de juny a les eleccions al Parlament Europeu.

Tot i això, si finament no s'aconsegueix formar govern aquest 12M, Carrizosa ha deixat clar que es tornaran a presentar: "Amb aquest resultat, pot haver-hi una repetició electoral i si així fos, Ciutadans estarà allà".