CIS: Puigdemont trauria escó en unes europees que guanyaria el PSOE

Carles Puigdemont es podria convertir en diputat del Parlament Europeu el pròxim 26 de maig. Això és el que es desprèn de les dades del macrobaròmetre d'abril de 2019 del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) que s'ha conegut aquest dijous a primera hora de la tarda.

L'expresident de la Generalitat encapçala la llista Lliures per Europa.

La candidatura Ara Repúbliques, encapçalada per Oriol Junqueras, obtindria 3 escons, un més dels 2 que va obtenir fa cinc anys L'Esquerra pel Dret a Decidir (EPDD), que encapçalaven el filòsof Josep Maria Terricabras i Ernest Maragall, actual candidat d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona.

Junqueras va ser elegit eurodiputat fa deu anys, i va exercir el càrrec fins al 31 de desembre de 2011. 

Oriol Junqueras, el 19 d'abril, durant una roda de premsa des de la presó de Soto del Real (ACN)

El PSOE supera el PP

La força més votada a Espanya en les eleccions europees seria el PSOE, que obtindria entre el 29 i el 31 per cent dels vots i entre 17 i 19 escons. Ara en té 14.

La llista l'encapçala el català Josep Borrell, actual ministre d'Exteriors i expresident del Parlament Europeu durant dos anys i mig, des del juliol de 2004 fins al gener de 2007.

Josep Borrell, cap de llista socialista a les europees (EFE)

Borrell ja va ser el cap de llista dels socialistes a les europees fa quinze anys, el 2004, l'última vegada que el PSOE va superar el PP a Europa. Aleshores va guanyar Jaime Mayor Oreja, que el 2009 superaria Fernando López Aguilar.

El PP, segona força

El PP seria la segona força més votada: obtindria entre el 18 i 20 per cent dels vots, 11 o 12 escons. Ara en té 16. La llista popular l'encapçala una altra catalana, Dolors Montserrat, encara portaveu al Congrés i exministra de Sanitat.

Dolors Montserrat, cap de llista del PP a les europees (ACN)

El PP ha guanyat les dues últimes europees: el 2014 amb l'exministre Miguel Arias Cañete com a cap de llista, i el 2009 amb Mayor Oreja.

PSOE i PP, sagnia de vots

Malgrat ser els més votats a les europees, els dos grans partits espanyols han anat perdent vots i escons de manera continuada durant les dues últimes dècades:

Així, el 1999 el PP va obtenir més de 8.400.000 vots, gairebé el 30 per cent, i 27 escons; el 2014 no va arribar a 4.100.000 vots, el 26 per cent, i 16 escons.

El PSOE, per la seva banda, el 1999 va obtenir més de 7.470.000 vots, poc més del 35 per cent, i 24 escons; el 2014 el van votar més de 3.610.000 persones, el 23 per cent, i va obtenir 14 escons.

Cs i Podem, empat tècnic

El tercer lloc se'l disputarien Cs i Unides Podem Canviar Europa. La formació taronja podria quadriplicar els 2 escons actuals: obtindria entre el 14 i el 16 per cent dels vots, i 8 o 9 escons. El cap de llista de Cs és l'economista Luis Garicano.

La formació morada, per la seva banda, podria obtenir 8 escons, amb entre el 13 i el 15 per cent dels vots. Ara té 5 escons. La llista l'encapçala la jurista María Eugenia Rodríguez Palop.

La ultradreta, a l'eurocambra

El macrobaròmetre del CIS també apunta que el partit d'ultradreta Vox entraria a l'eurocambra amb 4 o 5 diputats.

Puigdemont, avalat pel TC

Aquestes projeccions del CIS sobre les eleccions europees arriben hores abans que comenci la campanya electoral i just després que el Tribunal Constitucional hagi rebutjat els recursos de Ciutadans i el Partit Popular contra el fet que Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín hi puguin concórrer com a candidats a diputats del Parlament Europeu per la coalició Lliures per Europa.

Puigdemont, Comín i Ponsatí a Schengen aquest dimecres (ACN)

Inicialment, la Junta Electoral Central es va pronunciar en contra de la candidatura de Puigdemont i els dos exconsellers del seu govern, però la Fiscalia i el Tribunal Suprem van mostrar la seva disconformitat amb aquesta decisió. Finalment, un jutjat ordinari de Madrid va autoritzar l'expresident, Ponsatí i Comín a concórrer a les eleccions europees.

Espanya tria 54 eurodiputats

El 26 de maig es renovaran la totalitat dels 751 diputats de l'eurocambra, que representen uns 500 milions de ciutadans dels 28 estats membres de la Unió Europea.

El Parlament Europeu té 751 diputats

Des d'Espanya se'n designen -encara- 54, que es presenten al conjunt de l'estat en circumscripció unica.

Aquestes són les principals llistes que es presenten, integrades en les següents aliances i encapçalades pels següents candidats:

Partit Popular - Partit Popular Europeu (PPE) - Dolors Montserrat

PSOE-PSC - Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D) - Josep Borrell

Ciutadans - Aliança dels Liberals i Demòcrates Europeus (ALDE) - Luis Garicano

Units Podem Canviar Europa - Esquerra Unitària Europea-Esquerra Verda Nòrdica (EUE-EVN) - María Eugenia Rodríguez Palop

Ara Repúbliques - Els Verds-Aliança Lliure Europea (Verds-ALE) - Oriol Junqueras

Lliures per Europa (Junts) -  Carles Puigdemont

Coalició per una Europa Solidària (CES) - Izaskun Bilbao

Compromís per Europa (CpE) - Jordi Sebastià

La candidatura de Cs inclou també UPyD. Lliures per Europa integra el PDeCAT, CDC i JxCat. Ara Repúbliques integra ERC, EH Bildu, el BNG, Ahora Canarias, Andecha Asturias i Puyalón (de l'Aragó).

Les últimes europees abans del Brexit?

Segons els plans inicials, el 26 de maig s'haurien d'haver elegit 705 diputats, perquè aquestes haurien estat les primeres eleccions europees després del Brexit.

El retard en la sortida del Regne Unit de la UE, tanmateix, ha obligat a ajornar aquesta reforma i els ciutadans britànics participaran, potser per última vegada, en unes eleccions europees.