Christiania, el barri lliure de Copenhaguen, demoleix un carrer per erradicar el narcotràfic

Adeu al carrer Pusher: els habitants de Christiania, la "ciutat lliure" al cor de Copenhaguen, han decidit clausurar i enderrocar la seva artèria principal. El motiu? Que s'hagi convertit en un mercat obert de cànnabis, amb molts conflictes de seguretat i convivència pel narcotràfic.

Amb el lema "Tanquem el carrer Pusher i obrim Christiania", aquest dissabte veïns del barri, juntament amb l'alcaldessa de Copenhaguen i el ministre de Justícia, han començat a arrencar les llambordes del carrer per acabar amb els punts de venda de droga. Tot enmig d'un clima festiu.

"Excavar el carrer i fer-hi obres inevitablement dificultarà molt la venda de drogues. Però això és només el començament", ha explicat Sophie Haestorp Andersen, alcaldessa de Copenhaguen.

La clausura del carrer Pusher va començar a finals de l'agost passat, després d'un brot de violència que va deixar un mort. En els darrers tres anys, quatre persones han estat assassinades en crims relacionats amb el narcotràfic.

Davant d'aquest escenari, els habitants de Christiania --que es consideren una comunitat pacífica-- van dir prou a la decadència i a la creixent inseguretat i van reclamar la intervenció de les autoritats.

El carrer Pusher "s'ha deteriorat fins al punt de convertir-se en un lloc desagradable, i els traficants es barallen entre ells i contra la gent; són violents", lamenta Hulda Mader, portaveu de Christiania.

La policia ha intervingut en nombroses ocasions contra el tràfic de drogues: només l'any 2023, va detenir 900 persones relacionades amb el negoci de la marihuana. Però els punts de venda tornaven a ressorgir per la manca d'implicació de la comunitat de Christiania.

Implicació dels residents

Ara la majoria del miler de veïns de Christiania volen canviar el rumb del barri. "El seu compromís és vital", ha subratllat l'alcaldessa de Copenhaguen. "Aquesta és la primera vegada que s'uneixen i prenen una posició contra el crim galopant i la inseguretat al barri".

El barri lliure de Christiania es va crear el 1971 en una caserna abandonada. Es tractava d'una comuna hippy, que "pertany a tothom i no pertany a ningú", segons els seus estatuts. Avui dia, les decisions sobre la gestió del barri encara es prenen de forma col·lectiva.

La venda i consum de cànnabis està prohibit a Dinamarca, però a Christiania es tolerava. Això a la llarga ha atret el narcotràfic i l'aparició de bandes criminals. "Fa cinc o deu anys, els venedors de marihuana eren veïns de Christiania, però ara les bandes gestionen el mercat de les drogues", ha dit el portaveu de la policia danesa.

"Des de fa massa temps hem tolerat que els narcotraficants venguin drogues com si fossin fruites i verdures acabades de collir, tant als turistes com als mateixos residents de Copenhaguen", ha lamentat l'alcaldessa.

La revolta veïnal

A principis de l'agost passat, farts de la situació, els veïns van bloquejar l'accés als no residents per pressionar les autoritats "amb l'esperança d'alliberar Christiania de la tirania de les bandes". Cada any mig milió de turistes visiten aquest peculiar indret de Copenhaguen.

Ara els veïns volen obrir un nou capítol al carrer Pusher, netejar-lo i "fer-lo bonic". I, sobretot, volen retornar-li la vitalitat cultural i artística. "Volem que torni a ser un lloc agradable on la gent vingui a relaxar-se", diu una resident, la senyora Mader.

L'Ajuntament també s'ha compromès a construir-hi habitatges per a 300 persones, amb l'objectiu d'atraure famílies joves amb fills. Actualment, el 25% de la població de Christiania té més de 60 anys.

Durant l'enderroc, gent vinguda d'arreu s'ha emportat un tros de llamborda a casa seva. "És un record de Christiania, del que era i del que ja no és", ha explicat Adam Hovgaard, un jove de 23 anys.