ANÀLISI

Ceuta contra l'Afganistan, la contradicció de la política exterior i migratòria de Sánchez

L'acollida de ciutadans afganesos a Torrejón de Ardoz ha coincidit amb la deportació a Ceuta de 45 menors sense complir amb el procediment legal

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto47

Ferran Moreno

Periodista de TV3 especialitzat en desigualtats i drets humans

@FerranMorenoG
Actualitzat

Dues imatges han marcat l'agost del govern Sánchez. Una va ser pensada per ser retransmesa fil per randa pels mitjans de comunicació. L'altra, no. El dimarts 24 d'agost el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, saludava afectuosament els afganesos que arribaven a la base aèria de Torrejón de Ardoz. Una estampa amb força després que Sánchez interlocutés amb Biden telefònicament.

En aquell moment, però, Marlaska ja acumulava hores a ràdios i televisions justificant les deportacions de menors des de Ceuta, referides per ell mateix com a "retorns assistits".

La polèmica ja havia esclatat feia dies. Les entitats de drets humans havien posat el crit al cel: manca d'informes individualitzats, la Fiscalia va ser ignorada i els nois no van ser escoltats.

Dues de les seves advocades aconseguien una resolució judicial contundent contra Marlaska: les devolucions de menors es van fer sense seguir el procediment legal establert.

Per a almenys 45 joves, l'expulsió, però, ja estava feta. I la vulneració dels seus drets, també. Tot i això, durant aquests dies, Marlaska no se n'ha volgut fer responsable.

No se n'ha fet, tot i la interlocutòria de l'Audiència Nacional en què es recull de manera íntegra l'ordre de la Secretaria d'Estat de Seguretat: "Per indicació del ministre de l'Interior, es prega que es procedeixi a efectuar el retorn dels menors al Marroc".

"O Marlaska era conscient que estava violant el Dret, però va decidir políticament saltar-se la Llei, o ha oblidat la seva formació jurídica i hauria de tornar a repassar-se l'ordenament jurídic espanyol", assenyalava a TV3 l'exmembre del Comitè dels Drets de l'Infant, Jorge Cardona.

Els crits d'alerta de les Nacions Unides o el Defensor del Poble no han provocat cap traça d'autocrítica. Lluny d'admetre els errors i les mancances en les expulsions, Sánchez i el president de Ceuta van pactar dimecres 25 d'agost la reactivació de les deportacions complint, ara sí, amb les obligacions legals.

Els propers dies, però, no arribarà un pla de redistribució territorial entre comunitats autònomes del gairebé miler de nois i noies que encara són a Ceuta. Tornaran les deportacions, justificades per un acord polític amb el Marroc sense valor jurídic.

Torrejón començava a lluir avions mentre a Ceuta les furgonetes amb 15 adolescents al dia posaven rumb cap al Marroc. Les contradiccions entre els gestos i els fets, però, venen de lluny. Concretament, del dia 1 de legislatura.


Aquarius, el gest ofegat per la política socialista

"No tractarem de manera diferent les persones de l'Aquarius d'aquelles que arriben en pastera". La sentència és del mateix ministre Marlaska acabat d'agafar el càrrec el juny del 2018.

Més de 600 persones esperaven port segur on atracar després de dies al Mediterrani. Salvini no els acceptava i Espanya es va erigir com el bot salva-vides d'aquell vaixell. "Salvar o deixar que la gent es mori", exclamava el ministre de Transports, José Luis Ábalos.

L'Aquarius va acabar atracant a València per desembarcar aquelles 600 persones i tramitar-los un permís especial de residència d'un mes. Era la primera gran mesura del govern Sánchez. Però l'Aquarius no va tornar a fer cap altre desembarcament.

Al contrari. El president del govern espanyol va rebutjar altres rescats. I l'estiu següent, forçat per la pressió mediàtica, va enviar un vaixell de l'armada a Itàlia per ajudar l'Open Arms, però quan ja era massa tard. La decisió i l'ímpetu dels gestos dels primers dies ja s'havia diluït.


Les Canàries, el bloqueig de la por

El ministre Marlaska acabaria topant amb les pasteres. I també amb unes illes Canàries cansades de sentir-se soles per un govern a Madrid que les feia servir d'escut d'Espanya i d'Europa.

Fins a 2.000 persones van quedar bloquejades durant setmanes al petit moll d'Arguineguín, al sud de Gran Canària. Van ser ben bé quatre mesos, de l'agost al novembre del 2020.

La pandèmia va ser el pretext per bloquejar-les en la intempèrie. El temor a la negativa de les altres comunitats autònomes a acollir-les i la por de l'extrema dreta, les raons per a l'enquistament d'una situació indigna per a la condició humana.

No era diferent de la dinàmica europea a les altres fronteres sud. Lesbos, Samos, illes gregues o, com defineix Blanca Garcés, investigadora sénior de migracions i coordinadora d'investigació al CIDOB, illes-presons.

"Les polítiques de retenció són polítiques europees. Crear aquests espais de bloqueig en frontera, aprofitant la geografia per fer illes presons, tancades, és l'aplicació d'Interior d'una idea que ve d'Europa. El problema és que genera el caldo de cultiu pels discursos de l'extrema dreta."


Sense notícies del nou Reglament d'Estrangeria

L'altra polèmica de l'estiu amb Marlaska també com a nom propi és l'esperada reforma del Reglament d'Estrangeria promesa per a abans de la tardor.

El Ministeri d'Inclusió ja ho tenia tot a punt: reducció de tràmits i terminis, permisos de treball automàtics, primeres autoritzacions de residències més duradores i cobertura fins als 23 anys.

Les entitats socials ja tenien coll avall que fins a 4.000 joves extutelats o en pròrroga dels sistemes de protecció a Catalunya se'n beneficiarien aquest mateix estiu.

La nova normativa havia d'arribar al Consell de Ministres el dimarts 24 d'agost. El Ministeri de l'Interior, però, ho va frenar. Rebutja frontalment tota la reforma adduint un efecte crida en les arribades a Espanya que provocaria els canvis reglamentaris.

"Tenim un Estat que els acull i que destina recursos importants a l'acollida mentre són menors. I quan arriben a la majoria d'edat se'ls exclou del permís de residència, prestacions socials i la possibilitat de treballar i guanyar-se la vida. És una política absolutament sense sentit", afirma Blanca Garcés.

El Ministeri de la Presidència és l'encarregat de seguir remant en l'aprovació d'aquest reglament. De moment, però, el silenci del govern espanyol en aquesta qüestió és absolut i la decepció de les entitats, majúscula.


Gestos que xoquen amb la realitat

L'Aquarius o l'acollida dels afganesos contrasten amb la realitat a Ceuta i a les Canàries. L'última imatge, a l'Illa de Terra, un petit illot de sobirania espanyola on el 21 d'agost van arribar 41 persones, entre elles, 20 dones i 6 nens.

No van poder demanar asil polític: antidisturbis espanyols van llançar-los gas i les van retornar al Marroc. Molts d'ells eren d'altres països. Han acabat sent desplaçats de manera forçosa a territoris indeterminats, segons va denunciar l'organització Caminando Fronteras.

"L'Estat se sent cada vegada més impune en una frontera que cada vegada és més descarada. Sempre hi ha hagut pràctiques irregulars. Però ara aquestes es donen en plena llum del dia. I ningú s'escandalitza", afirma Blanca Garcés.

Al maig, les càmeres de televisió sí que van captar les devolucions en calent de menors a Ceuta. La Fiscalia ho està investigant. Però encara que Marlaska en torni a quedar assenyalat, molts temen que ell i les seves polítiques tenen la continuïtat assegurada entre gestos i titulars llampants d'acollida de migrants.

ARXIVAT A:
MigracionsDrets humansPedro SánchezCeutaAfganistan
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut