Centenars de tones de peixos morts empudeguen la costa turística de Volos a Grècia

"La pudor és insuportable", diu el propietari d'un restaurant del passeig marítim del port de Volos, a Grècia. Aquesta setmana s'han recollit del mar un centenar de tones de peixos d'aigua dolça morts, al voltant d'aquesta localitat turística del centre del país. I la feinada per recollir tots els que queden és ingent.

No només les aigües del port sinó també el riu, que arriba al mar a 170 quilòmetres al nord d'Atenes, estan coberts d'una immensa massa platejada de peixos morts, que les màquines excavadores s'afanyen a treure.

La mort massiva de peixos representa un desastre ecològic que està commocionant residents i visitants. La causa: els aiguats i les inundacions de fa un any i una mala gestió de l'aigua, segons els experts.

La Cambra de Comerç de Magnèsia, regió d'on és capital la ciutat de Volos, parla d'un "desastre ecològic i econòmic sense precedents", recull EFE.

Pescadors i propietaris d'empreses turístiques veuen afectats els seus negocis i com els visitants abandonen o eviten acostar-se a la zona.

Dimitrios Iakovakis, propietari d'una de les típiques tavernes de peix, diu que ha perdut la majoria dels seus clients durant els últims dies. El seu restaurant "està desert", i diu que en 25 anys mai havia vist res semblant: 

"Un mar de peixos podrits a cinc metres de les nostres taules. Qui ho podria haver imaginat?

Els seus ingressos, diu a The NY Times, "han baixat de 5.000 euros al dia a 200". 

Stefanos Stefanou, president de l'Associació de Propietaris de Restaurants i Bars, assegura que els ingressos turístics han caigut un 80% respecte a l'any passat. "El fenomen d'aquests peixos morts marca la nostra condemna de mort, quin visitant vindrà a la nostra ciutat després d'això?", s'exclama.

Peixos arrossegats fins al mar

Dimitris Klaudatos, professor del Departament d'Agricultura, Ictiologia i Medi Ambient Aquàtic de la Universitat de Tessàlia, explica que aquest fenomen està estretament vinculat amb les greus inundacions que va patir la regió el setembre del 2023. Les fortes precipitacions registrades llavors van desbordar el llac de Karla, d'unes 2.500 hectàrees.

"Com a conseqüència de les tempestes Daniel i Elias de la tardor passada, unes 20.000 hectàrees de la plana de Tessàlia es van inundar. A causa del desviament de lleres fluvials o la ruptura d'embassaments, molts peixos d'aigua dolça del llac van entrar en aquestes zones inundades i van ser arrossegats pels rius (al mar)."

El llac Kalia s'havia drenat el 1962 per combatre la malària, però després de les riuades va triplicar la seva mida normal. El govern regional de Tessàlia va decidir obrir la presa de la riera Xíria, per buidar les zones inundades. 

Un ecosistema marí en estrès

A més, tota aquesta aigua i la immensa quantitat de peixos morts suposa "més estrès" per a un ecosistema aquàtic, el del golf Pagassètic, en què ja s'havien detectat certs "desequilibris" a la seva cadena alimentària després de les inundacions, recalca Klaudatos. "Estem parlant d'un golf semitancat que té una capacitat limitada de renovar la seva aigua a través d'un petit canal de tan sols uns 5 quilòmetres que l'uneix amb el mar obert." 

Els rierols i rius desbordats van arrossegar tota mena d'objectes domèstics i substàncies contaminants que van acabar al mar. Amb tot, el científic estima que el dany produït no és "irreparable". "Si l'ecosistema hagués necessitat, per exemple, un any per recuperar-se després de les inundacions, ara en necessitarà una mica més", indica.

Mala gestió de les aigües

El governador de la regió de Tessàlia, Dimitris Kuretas, ha recordat que l'única solució que hi havia l'any passat per evitar noves inundacions era obrir aquesta la comporta, ja que els fenòmens extrems havien destruït una estació de bombament i les séquies.

"Ara aquesta estació ha estat reparada, de manera que l'aigua de les zones inundades es transferirà a un embassament", fet que permetrà el tancament de la comporta i posarà fi al fenomen, ha promès.

Tot i que admet que les últimes mesures adoptades pel govern regional van "en la direcció correcta", Klaudatos considera que aquest desastre podria haver estat evitat, o almenys mitigat, si s'hagués sol·licitat a temps una investigació científica sobre el volum de peixos que van ocupar les zones inundades.