Celebrar el dia de Cristòfor Colom o el dels pobles indígenes, un dilema polèmic als EUA

Espanya celebra el 12 d'octubre, dia que l'expedició de Cristòfor Colom va arribar al continent americà. Als Estats Units, aquesta efemèride també és un festiu federal. I aquest any -per primer cop i per ordre del president Joe Biden- el país també celebra el Dia dels Pobles Indígenes, amb el debat de fons sobre els estralls que Colom i la colonització posterior van provocar.

Un debat que s'ha materialitzat als carrers de moltes ciutats dels Estats Units amb desfilades de celebració de la comunitat italoamericana i amb protestes de reivindicació dels pobles colonitzats, aprofitant per denunciar que el canvi climàtic, els combustibles fòssils i el coronavirus, afecten de forma desproporcionada els nadius nord-americans.

A ciutats com Filadèlfia, des de fa 80 anys la comunitat d'origen italià commemora amb una desfilada la figura de l'explorador genovès i la seva arribada a Amèrica per celebrar l'herència italiana i recordar les penalitats dels immigrants que van seguir els seus passos.

La rua acabava sempre davant de l'estàtua de Colom, que ara està tapada i dins d'una caixa gegant a l'espera que la justícia decideixi si es retira o no. "És insultant, un insult a tots els italoamericans tenir aquesta estàtua d'aquesta manera dins d'una caixa," diu indignat Stephen Lauer, coordinador de la desfilada a Filadèlfia.

En canvi, a la desfilada de Nova York, on la comunitat italoamericana és molt potent, hi han participat 35.000 persones, sense que hi hagi hagut incidents en el monument a Colom, a la rotonda de Columbus Circle, a tocar de Central Park.

Precisament al llac del gran parc de la ciutat és on els indígenes han reivindicat el seu dia.

Però els últims anys el focus se centra cada cop més a reivindicar els pobles que van ser massacrats físicament i culturalment durant la colonització.

Substituir el dia o conviure

Un punt de vista que va guanyant força i que ha portat una dotzena d'estats i moltes ciutats a substituir el Dia de Colom pel Dia dels Pobles Indígenes, reivindicar el seu llegat i recordar la discriminació històrica i la marginació que encara pateixen.  

Aquest any Joe Biden s'ha convertit en el primer president a reconèixer el Dia dels Pobles Indígenes. No pot eliminar el Dia de Colom --això és potestat del Congrés-- però en el discurs presidencial ha afirmat:

"Durant generacions, les polítiques federals han intentat assimilar i desplaçar els pobles natius i erradicar la seva cultura. Avui, reconeixem la resiliència i la força dels pobles indígenes i el seu impacte incommensurable en tots els aspectes de la societat nord-americana".

Els líders indígenes han celebrat les paraules de Biden, però recorden que encara queda molt per fer. Des d'enderrocar més estàtues de Colom, a seguir els passos del Canadà i Austràlia, on els parlaments han demanat oficialment disculpes per com s'ha tractat històricament els indígenes, i han començat a pagar reparacions.

Ja hi ha 14 estats, i el mateix districte de Colúmbia, i més de 130 ciutats que han substituït o celebren a la vegada el Dia de Colom i el Dia dels Pobles Indígenes.

L'aspiració d'eliminar el Dia de Colom no és nova. A la dècada dels 70 del segle passat, un bon nombre d'activistes ja van demanar canviar aquesta celebració federal per una altra que destaqués les poblacions indígenes.

Colom, retirat o enderrocat

Arran de les protestes pel cas George Floyd, nombroses estàtues de Colom es van retirar o enderrocar per la força amb l'argument que no es pot homenatjar un home que també representa, per molts, l'inici del genocidi dels natius americans a mans dels europeus. Però aquest fet no era nou.

Els últims mesos més d'una trentena de monuments de Colom han estat decapitats, vandalitzats o retirats per les autoritats a tot el país des de Boston a Miami. Per exemple, a la ciutat de Columbus, a Ohio, l'any passat es van haver de retirar dues estàtues del descobridor. A Baltimore, a Maryland, dels tres monuments en honor al navegant, només van deixar en peu l'obelisc que es considera el primer monument a Colom erigit a tot el món el 1792.

6.000 llocs dedicats a Colom

Als Estats Units hi ha més de 6.000 llocs que porten el nom de Colom, des del districte de Colúmbia on hi ha la capital, Washington, a ciutats, carrers, rius i muntanyes, segon un estudi del Data+Feminism Lab, del Massachusetts Institute of Technology (MIT).

Es tracta de l'Auditoria de Monuments Nacionals, que ha fet el Monuments Lab del MIT i la fundació Andrew W. Mellon, que revela que encara queden 149 estàtues o monuments similars en record a Colom als Estats Units. Ocupen el tercer lloc en nombre de monuments després dels dedicats a George Wasington (171) i a Abraham Lincoln (193).  

Més de 100 anys de festivitat

La celebració, que aquest any s'ha fet l'11 d'octubre, es remunta al 1792, quan a Nova York es va celebrar el 300 aniversari de l'arribada de Cristòfor Colom. Cent anys més tard, el president Benjamin Harrison va proclamar oficialment aquesta festivitat, que és una de les 10 que actualment es fan a nivell federal als Estats Units.

El 12 d'octubre se celebra el Dia de la Hispanitat, amb una tradicional desfilada a Nova York en homenatge a la població d'arrels llatines.