"Catalunya s'allunya de la sobirania energètica": més energia importada que renovable
S'haurà de multiplicar per cinc la generació d'energia renovable si es vol assolir els objectius marcats per al 2030
Catalunya haurà de multiplicar per cinc la generació actual d'energia renovable si vol assolir els objectius marcats per la PROENCAT el 2030, segons els quals el 50% de l'energia elèctrica ha de provenir de fonts renovables. Aconseguir els objectius del 2050, quan preveu abastir-se al 100% d'energia elèctrica renovable, implicarà multiplicar per 22 la capacitat de generació actual.
L'observatori de les energies renovables certifica, en l'últim informe, que Catalunya no avança al ritme que caldria en generació elèctrica renovable. Durant l'any passat, es va incrementar en 34,39 MW, quatre vegades menys que el 2022. Les importacions d'electricitat --a màxims-- "certifiquen que Catalunya s'allunya de la sobirania energètica", adverteix l'informe.
"A efectes de sobirania energètica, és el preu que es comença a pagar per no haver assolit les fites marcades."
I l'observatori compara el saldo importador de Catalunya (6.266 GWh el 2023) amb el saldo exportador de l'Aragó (de més de 12.200 GWh).
Menys del 14% de la demanda es cobreix amb renovables
Durant l'any passat, la demanda elèctrica va ser de 44,54 TWh, un 0,9% inferior a la de l'any anterior, per l'increment de l'autoconsum, però també per la millora de l'eficiència i l'estalvi. Una demanda elèctrica que va ser coberta en un 50,7% per energia nuclear, mentre que les renovables només ho van fer en un 13,6%.
Des de l'Observatori, però, alerten que els reactors nuclears a Catalunya es començaran a desconnectar l'octubre del 2030 (el primer serà Ascó 1) i la dependència de l'electricitat que generen encara és molt gran. Actualment, aporten set vegades l'electricitat que prové dels parcs eòlics, nou vegades més del que aporta l'energia hidràulica i més de 55 cops el que ve de l'energia solar fotovoltaica.
La segona font de proveïment d'electricitat a Catalunya han estat les importacions, que han cobert el 14% de tota la demanda. Tot plegat s'explica per la caiguda de la generació hidràulica, de la crema de gas fòssil i també de la lleugera caiguda que va experimentar la nuclear. Això ha obligat a augmentar les importacions respecte a l'any passat.
"Veiem que les importacions han augmentat un 71% respecte a l'any anterior. Això evidencia que la transició energètica de Catalunya s'està produint fora i això pot ser una tendència els pròxims anys", ha dit en la presentació de l'informe Helena Badger, codelegada d'UnefCat, la principal associació d'empreses fotovoltaiques de Catalunya.
En tercera i quarta posició com a fonts de cobertura de la demanda elèctrica trobem els cicles combinats i la cogeneració, amb un 13% i un 8%, respectivament.
Finalment, i ja en cinquena posició, trobem l'energia eòlica, que cobreix un 7% de la demanda i es posiciona com la renovable més important.
La hidràulica cobreix només un 5% i cau el seu pes respecte a l'any passat per l'efecte de la sequera, fins al punt que la de l'any passat va ser l'aportació més baixa a Catalunya des del 1990.
La solar fotovoltaica --sense tenir en compte l'autoconsum-- va cobrir un 1% de la demanda, mentre que el pes de la resta de renovables (turbina de bombament, residus, solar tèrmica...) va arribar fins al 2%.
Per tant, les energies renovables no arriben a cobrir el 14% de la demanada elèctrica, un percentatge que queda molt lluny del 50% que hauria d'assolir el 2030 i al 100% el 2050.
Riscos per als pròxims anys
L'Observatori assenyala alguns efectes adversos que l'endarreriment en la implantació de les energies renovables a Catalunya pot causar els pròxims anys. El fet que la sequera hagi fet baixar la generació hidràulica d'electricitat i, per tant, s'hagi hagut de recórrer a les importacions és una situació que es pot repetir, argumenta Víctor Cusí, president de l'associació d'empreses eòliques EOLICCAT. "Si no ho podem substituir amb altres fonts, què passarà l'any que ve? No ho sabem, però aquests episodis extrems els anirem trobant cada vegada més".
D'altra banda, el fet que altres comunitats autònomes estiguin més avançades en les infraestructures d'energies renovables al seu territori, com ara a l'Aragó, que proporcionen l'energia que no es genera a Catalunya, afavoreix la implantació de noves indústries en aquests territoris. Segons apunten, les indústries que han de pagar més cara una electricitat importada d'una altra regió decidiran establir-se allí on es genera l'energia.
També preferiran altres territoris els promotors de plantes de generació d'energia renovables, cosa que els experts atribueixen a una tramitació lenta i feixuga.
"Els promotors prefereixen invertir en altres comunitats autònomes perquè és més ràpid i efectiu que fer-ho a Catalunya", diu Cusí, que reclama "un canvi urgent en la tramitació dels projectes". Cusí considera que "els objectius no s'han de replantejar", però alerta: "Anem molt tard, però hem de fer l'esforç, perquè no assolir-los pot suposar una pèrdua de competitivitat molt gran i, al ritme que anem, no arribem."
Tramitació lenta: quatre anys de mitjana
L'informe coincideix amb els promotors a atribuir aquest endarreriment de la implantació de les renovables a Catalunya a la lentitud en les tramitacions i proposen simplificar processos administratius, destinar més persones a resoldre expedients i mesures com potenciar les declaracions autoresponsables, silencis positius i una finestreta única. També es reclama del govern un lideratge decidit que consideri d'interès general l'electrificació i les infraestructures, si es volen assolir els objectius que marca la UE.
A Catalunya, des de l'aprovació del Decret llei 16/2019 (el decret per impulsar les energies renovables, que es va modificare després de l'octubre del 2021), s'han presentat fins a 176 projectes eòlics, que equivalen a una potència de 6.755 MW, però només un 11% s'estan tramitant de manera efectiva. La resta de projectes han estat declarats no viables per la Ponència, el promotor ha desistit o bé estan pendents de sol·licitar l'autorització administrativa prèvia, entre altres supòsits.
"El ritme de tramitació és pitjor que l'any anetrior. La mitjana de temps d'espera acumulats des de la presentació fins a l'autorització d'un projecte són de 1.500 dies, més de quatre anys", diu Cusí
Segons l'Observatori, a finals del 2023, hi havia instal·lada una potència eòlica de 1.376 MW, el 26% de l'objectiu per al 2030 (que és de 5.234,2 MW); per tant, falta instal·lar-ne uns 3.858 MW.
Pel que fa als generadors d'energia eòlica marina, l'objectiu per al 2030 és que produeixin 1.000 MW, però actualment no hi ha cap infraestructura en servei, perquè estan en fase experimental.
Per a la generació d'energia solar fotovoltaica, s'han autoritzat 133 projectes que representen una potència de 1427,90 MW. En aquest cas, el temps des que es presenta el projecte fins que se n'autoritza la construcció supera els 700 dies de mitjana per fer els tràmits.
L'informe de l'observatori proposa com a imprescindible crear "un departament de Transició Ecològica, en el qual la transició energètica sigui prioritària", i aposten per reconsiderar el mecanisme de participació ciutadana que es va recollir en la modificació del decret per impulsar les renovables, diuen que "s'ha demostrat poc operatiu, d'escassa acollida i que dilata encara més la tramitació".
L'autoconsum, el que més avança
És el capítol on més ràpid s'està avançant. L'any passat es van posare en marxa 42.000 instal·lacions, amb una capacitat de 436 MW, un 185% més que l'any anterior, amb una inversió total d'empreses i particulars de 1.200 milions d'euros. Tot plegat, situa Catalunya al capdavant de l'Estat pel que fa a potència instal·lada, amb un 14% del total.
Ara bé, l'increment de la demanda d'aquest tipus de projectes, va desaccelerar-se el 2023 (fruit d'uns preus de l'electricitat més moderats, l'augment de la inflació i dels tipus d'interès) i s'espera que aquesta caiguda també es noti el 2024.
L'autoconsum d'energia solar fotovoltaica ha suposat una reducció de la demanda elèctrica de l'1,8%, el doble que l'any anterior, que va ser del 0,9%. Tanmateix, es destaca de nou la lentitud, sigui en la tramitació dels projectes, per la saturació de les empreses instal·ladores, sigui en el cobrament dels ajuts, que l'administració triga fins a dos anys a abonar.
Demanda al mercat laboral
Segons l'últim estudi de la Federació de Gremis d'Instal·ladors de Catalunya (FEGICAT), més de la meitat (un 56,52%) de les empreses instal·ladores necessiten la incorporació immediata d'uns 18.049 treballadors qualificats. Una xifra que es calcula en més de 36.500 per a l'any 2030, i de prop de 110.000 per al 2050.
Actualment, els graus de formació professional relacionats amb aquestes feines preparen uns 4.000 professionals l'any. En aquest sentit, Raúl Rodríguez, director general de FEGICAT, assegura que "avui, l'atur de persones qualificades en aquest camp és pràcticament zero".
