Una maleta, Badalona i tres anys d'investigació: així cau una xarxa de narcotràfic italiana

Un home caminava per Badalona amb una maleta. El món estava en pandèmia i a Catalunya hi havia restriccions per circular per la via pública. Sense saber-ho, estava a punt de permetre a la policia establir una nova connexió entre Catalunya i Milà amb el tràfic de drogues i el blanqueig de capitals. Una patrulla dels Mossos d'Esquadra el va aturar. I a la maleta hi duia 300.000 euros.

No se'n poden portar més de 100.000, així que van identificar-lo i amb el temps li va arribar una sanció administrativa de 140.000 euros; segons fonts policials. Semblava que havia esquivat el pitjor dels presagis. Però hi havia un altre final d'història que s'estava treballant a Itàlia.

El Grup Operatiu Antidroga de la Guardia di Finanza investigava una de les organitzacions criminals més actives en el tràfic d'haixix i marihuana al nord d'Itàlia. Calculen que una quarta part del negoci de la zona de Milà passava per les seues mans.

Gràcies a les escoltes telefòniques van assabentar-se que els Mossos havien decomissat una maleta i 300.000 euros a un ciutadà d'origen xinès resident a Catalunya. I tots dos cossos policials van entrar en contacte. El cas de l'home de la maleta, que no havia tingut més recorregut policial i judicial a Catalunya, va prendre rellevància a Itàlia.

L'atractiu de Catalunya: el Codi Penal, centre logístic i punt de connexió amb narcotraficants

Que Catalunya sigui un atractiu per als narcotraficants d'Itàlia no és nou. Tant Giuseppe Macaluso com Giorgio Targa, del Grup Operatiu Antidroga de la Guardia di Finanza, creuen que hi ha diversos factors que ho afavoreixen, com el fet que la llei, per tràfic de drogues i per pertànyer a una organització que s'hi dedica, és més punitiva a Itàlia que a Espanya, amb penes de presó que poden arribar als vint-i-quatre anys.

Amb el Codi Penal espanyol, la pena màxima per pertànyer a una organització criminal són vuit anys de presó i sis més com a màxim pel tràfic de drogues. El capità Macaluso afegeix un altre atractiu amb què compta Catalunya, i és el fet que és un bon lloc "on fàcilment pots contactar amb gent per traficar amb drogues, tant les que provenen del Marroc com les que s'importen dels països d'Amèrica del Sud".

El Codi Penal, un punt de trobada i també "una base logística molt útil i funcional, perquè Barcelona és un punt de trànsit per al comerç legal amb camions", afegeix l'investigador Giorgio Targa.

De fet, els narcotraficants italians detinguts en este operatiu conjunt entre la policia italiana i els Mossos d'Esquadra transportaven l'haixix i la marihuana camuflats dins de camions que feien la ruta per carretera des de Barcelona a Milà. Els transportistes de la droga cobraven entre 10.000 i 15.000 euros al mes.

Els investigadors de l'Àrea Central de Crim Organitzat dels Mossos, segons explica el responsable Antoni Salleras, van localitzar i detenir a Catalunya set persones "de la branca italiana, que tenien un alt nivell de vida, amb domicilis d'alt estànding", algun d'ubicat a la zona de passeig de Gràcia amb Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona.

La investigació també els va portar a identificar els que feien de proveïdors de l'haixix, que l'importaven des del Marroc amb maquinària pesant, perquè passés desapercebut.

Entitats financeres de la banca il·legal

Però el que ha servit per fer trontollar l'estructura ha estat la investigació per blanqueig de capitals que s'ha fet tant des d'Itàlia amb la Guardia di Finanza com des de l'Àrea Central de Delictes Econòmics dels Mossos. El toc de gràcia el va fer la policia italiana quan van poder instal·lar dins d'una pelleteria de Milà un sistema de càmeres de vídeo i micròfons per veure i sentir què s'estava coent en aquell negoci ubicat en el que es coneix com el barri Chinatown de la ciutat italiana.

El repte no era fàcil, al barri xinès els detecten aviat. Els xinesos investigats, en només sis mesos, van moure 26 milions d'euros que no provenien de la venda d'articles de pell o marroquineria. "No entrava a comprar ningú", especifica Targa. Però tenien una màquina de comptar bitllets i sí que hi entrava gent a pagar la droga o bé a cobrar-ne els beneficis.

La pelleteria i altres falsos negocis regentats per ciutadans d'origen xinès eren com entitats financeres de la banca il·legal. José Merino, el cap de l'àrea central de Delictes Econòmics, explica que practicaven el que en el món àrab s'anomena "hawalla" o en l'entorn xinès "fei chien". És un sistema de compensació per evitar haver de traslladar els bitllets, els diners, d'un país a l'altre.

Per això, a Badalona hi tenien les altres sucursals, també camuflades en falsos negocis o en restaurants. Els Mossos els han decomissat criptomonedes per valor de 80.000 euros i 700.000 euros en efectiu. La Guardia di Finanza calcula que el mercat de la droga a la zona de Milà absorbeix entre dues i tres tones d'haixix i marihuana a la setmana.

Un dels narcotraficants de la cúspide de l'organització explicava que ell volia traficar amb haixix i no amb cocaïna "perquè la pena de presó és menor", recorden els investigadors. Compraven l'haixix a Catalunya per uns 7.000 euros el quilo i el venien a Itàlia per "10.000 o 12.000 euros el quilo", precisen.

Les converses que mantenien entre membres de l'organització aportaven molta informació a la Guardia di Finanza: "Comentaven que traficaven unes dues tones al mes." Tot i que al darrere de la investigació hi ha la Fiscalia Antimafia d'Itàlia, l'organització no pertany a cap màfia. De fet, tant Giuseppe com Giorgio tenen clar que no tenen conflicte amb les organitzacions mafioses perquè "hi ha mercat per a tots", actualment.

Dels escorcolls que van fer el 17 d'octubre, el dia que Antoni Salleras anomena "the action day" --amb entrades simultànies a Catalunya i a Milà--, confien obtenir-ne informació suficient per acreditar amb més precisió el blanqueig de capitals.

Amb el sistema de càmeres i micròfons instal·lats a la pelleteria, la policia italiana té converses que els permeten acreditar que determinaven el dia concret que s'havia d'anar a recollir els diners a la sucursal de Badalona i també els consten per escrit les entrades i sortides de bitllets. "Se sentien molt segurs, parlaven i organitzaven totes les entregues de droga", comenta Giorgio Targa.

La policia italiana ja havia explotat anteriorment una primera part d'esta investigació. Entre els detinguts hi havia un responsable de l'Associació Italiana d'Àrbitres, Rosario d'Onofrio, que responia al malnom de Rambo perquè havia estat un exoficial de l'exèrcit. Els investigadors italians recorden com Onofrio feia servir l'uniforme de l'exèrcit per portar els diners i la droga durant l'època de les restriccions de la pandèmia. Li servia d'escut perquè no se'l parés. Però no se'n va sortir, com tampoc va passar desapercebut un home que arrossegava una maleta de rodes i que a dins hi portava un milió i mig d'euros.

A Itàlia i a Catalunya, el negoci els estava sortint rendible i a les entitats financeres il·legals regentades per ciutadans xinesos també els sortia a compte la feina, es quedaven entre un 1% i un 2% dels diners que tocaven.

A la pregunta de si esta organització té capacitat per revifar --tot i haver-los escapçat els béns i els beneficis--, per les paraules es podia interpretar que ho tindran molt difícil, però per la comunicació no verbal se'ls entén que no descarten que tornin a actuar. Ni el tràfic d'haixix queda sempre impune ni la satisfacció professional és eterna.