Catalunya perd 4.000 empreses per la crisi del coronavirus
Moltes empreses s'han hagut d'endeutar i temen que, si no es recuperen en pocs mesos, també hauran de tancar
Catalunya ha perdut 4.000 empreses per la crisi del coronavirus, segons dades de la Seguretat Social, i moltes de les que continuen obertes s'han hagut d'endeutar. Però els brots, la baixada del turisme i la por del contagi els han restat clients i, si no es recuperen en pocs mesos, també hauran de tancar.
El mes de febrer, el nombre d'empreses registrades a la Seguretat Social -que inclou els autònoms- era d'unes 230.000, una xifra similar a la de l'any passat.
Però si la tendència del 2019 era de pujada fins a l'estiu, aquest cop s'aprecia una davallada important i, entre el febrer i el juliol, s'han perdut unes 4.000 empreses; 8.000 si ho comparem amb el juliol de l'any passat.

Al conjunt d'Espanya, el dibuix és semblant, però amb una baixada més pronunciada de pèrdua d'empreses els primers mesos de la crisi per la Covid.

I no se n'han perdut més, probablement, per l'efecte dels crèdits oficials ICO. Ara moltes de les empreses que continuen obertes estan més endeutades i podrien desaparèixer si no recuperen el negoci perdut.
És el cas del David Fernández i la Isamar Monje, propietaris d'un parc infantil a Polinyà, al Vallès Occidental. A finals d'abril, amb el negoci tancat, estaven pendents d'un crèdit ICO. Els van donar el 60 per cent del que van demanar i això els ha permès pagar el lloguer i les despeses uns mesos.
"Amb l'ICO que ens van donar calculem que al setembre o l'octubre s'hauran acabat els diners i llavors hauríem de fer un pensament."
Ara poden tenir el negoci obert, però els falten clients i la pàgina de reserves està en blanc.
Algunes empreses ho han salvat, de moment, amb recursos propis, però prop de mig milió d'empreses de tot Espanya han hagut de recórrer al crèdit, sobretot les petites relacionades amb l'hostaleria, el comerç i l'oci.
Oriol Amat, degà de la Barcelona School of Management de la UPF, assegura que haver de demanar un crèdit és un mal menor.
"El pitjor que els pot passar a les empreses és que per falta de liquiditat, tanquin. I ara el que hem de fer entre tots és aconseguir salvar tot el que puguem del teixit empresarial. Les empreses que tanquin són empreses que en els propers anys generaran atur. I es deixaran de recaptar impostos."
Segons les projeccions que fa un estudi del Banc d'Espanya, més de la meitat de les empreses no tindran prou liquiditat almenys fins al desembre.
Calculen que necessitaran en total entre 224.000 i 238.000 milions, sobretot les del sector turístic, l'oci i les relacionades amb la venda i manteniment dels cotxes.
Per això els experts recomanen continuar ajudant les més vulnerables.
"Això haurà de continuar mentre duri el coronavirus. Si el coronavirus dura tres mesos, vol dir tres mesos més. Si en dura sis, sis. Si dura un any, un any. Però després moltes d'aquestes empreses han de replantejar-se fins a quin punt poden aprofitar el moment per canviar de model de negoci."
Una recepta difícil en alguns casos.
David Fernández: "La meva dona això ho ha pensat, ho ha rumiat i li ha donat moltes voltes, però no acabem de veure-ho".
Isamar Monje: "No, perquè haurem de fer un altre cop una altra inversió i ara no tenim diners ja per fer res. És impossible".
En aquest cas el negoci del David i la Isamar s'havia aixecat fa vuit anys sense demanar cap crèdit. De fet, aquesta crisi ha agafat moltes empreses amb els deures fets, amb pocs crèdits a pagar, a diferència de la crisi del 2008, que la van haver d'afrontar amb forts endeutaments.