Manel Castellví, aquest dilluns al Tribunal Suprem

Castellví: "Guàrdia Civil i Policia Nacional sabien que l'1-O hi hauria resistència passiva"

El també excomissari dels Mossos Emili Quevedo ha dit que el cos va demanar a Puigdemont, Junqueras i Forn que desconvoquessin l'1-O
Josep Maria Camps Actualitzat
TEMA:
Judici procés

L'excomissari Manel Castellví ha tornat aquest dilluns al Tribunal Suprem per contestar les defenses dels 12 acusats. La seva primera intervenció, dijous passat, es va caracteritzar pel tibant interrogatori al qual va ser sotmès pel fiscal Javier Zaragoza.

Castellví va assegurar llavors que va avisar la Generalitat del perill d'una "escalada de violència" pel referèndum de l'1 d'octubre. En la declaració d'aquest dilluns ha matisat aquesta afirmació, dient que les previsions que passés això van fallar.


Forn no va fer canvis als Mossos

Poc després de dos quarts de deu del matí la sessió ha començat amb l'interrogatori de l'advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero.

Aquest li ha preguntat a Castellví si Forn va fer canvis de càrrecs o de línies d'actuació al departament o als Mossos quan va assumir el càrrec el juliol del 2017, i Castellví ha dit que no.

Segons ha assegurat el testimoni, es va reunir el 28 de setembre amb els responsables de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional a Catalunya.

Xavier Melero, amb Joaquim Forn al darrere, aquest dilluns interrogant l'excomissari Manel Castellví


"Resistència passiva" a les escoles

Allà tots tres cossos policials van coincidir que a les escoles es trobarien "resistència passiva", però que ni els serveis d'intel·ligència de la Guàrdia Civil, ni de la Policia Nacional ni dels Mossos preveien "actes de violència".

Castellví ha admès que la Fiscalia va trobar "insuficient" el pla dels Mossos per l'1-O, i ha considerat que aquesta insuficiència era pel nombre d'agents desplegats, i que es van augmentar.

L'excomissari també ha assegurat que els dies anteriors els Mossos van visitar "totes les escoles" i no hi van trobar preparatius per al referèndum:

"De fet, nosaltres vam visitar locals i, en compliment del mandat, de la interlocutòria de la magistrada, i, en aquells moments, no trobem dependències en què s'estiguessin desenvolupant activitats que propiciaren el referèndum. En tot cas, si la pregunta va relacionada amb si es podia tancar el col·legi sencer, que no era l'ordre de la magistrada, la resposta és no."

 

No hi va haver pressions de Joaquim Forn

A preguntes de Melero, Castellví ha admès amb monosíl·labs que no ho va haver pressions del govern de la Generalitat per canviar l'operatiu previst:

Xavier Melero: "L'actitud del govern va moure en el seu ànim la necessitat de modificacions en el pla d'actuació que tenien dissenyat?"

Manel Castellví: "No."

Xavier Melero: "Algú de vostès es va plantejar la dimissió?"

Manel Castellví: "No."

Xavier Melero. "Algú de vostès es va plantejar convocar una roda de premsa i posar de manifest l'actitud del cos de policia davant del referèndum?"

Manel Castellví: "No."

 

Marina Roig, de la defensa de Jordi Cuixart, interrogant l'excomissari Manel Castellví al Tribunal Suprem

 

ANC i Òmnium, "interlocutors" per l'actitud no violenta

Pel que fa a l'actitud dels líders de l'ANC i Òmnium, i a preguntes de Marina Roig, de la defensa de Jordi Cuixart, Castellví ha fet un elogi de la seva aposta per "la consigna de la no-violència":

Marina Roig: "Li consta si el senyor Cuixart o Òmnium Cultural va fer crides a la població perquè s'enfrontés als cossos de seguretat i tingués actituds violentes?"

Manel Castellví: "Al contrari. ANC i Òmnium sempre han estat entitats que han convocat moltíssimes manifestacions multitudinàries, sempre sota la consigna de la no-violència. Mai hi ha hagut problemes, i els considerem els nostres interlocutors en aquest àmbit, precisament per la seva actitud i el resultat de la seva gestió."

L'excomissari també ha explicat que abans de l'1-O els Mossos tenien identificats uns 42 CDR, però que llavors eren grups "inconnexos, no coordinats", que va ser després del 2 i el 3 d'octubre que es van començar a organitzar, i que el 8 de novembre van aconseguir "col·lapsar totes les carreteres."

 

L'excomissari Emili Quevedo, aquest dilluns responent a la fiscalia al Tribunal Suprem

 

Emili Quevedo, excomissari dels Mossos, avala la declaració de Castellví

La declaració de Castellví a les defenses s'ha acabat a les 10 del matí, i ha començat el torn d'Emili Quevedo, que va ser comissari general tècnic de Planificació i Seguretat dels Mossos.

Malgrat que està investigat en una altra causa pels mateixos fets, Quevedo s'ha sotmès a l'interrogatori com a testimoni, i ha començat responent les preguntes del fiscal Javier Zaragoza.

El fiscal Javier Zaragoza, aquest dilluns interrogant Emili Quevedo al Tribunal Suprem

 

Reunió el 28S amb Puigdemont, Junqueras i Forn pel "clima de tensió"

Quevedo ha explicat que el 26 de setembre els responsables dels Mossos es van reunir amb els màxims responsables de la Generalitat per intentar que desconvoquessin l'1-O, però que "no van tenir èxit".

Per això el major Trapero va demanar una altra reunió dos dies després, el 28, i li va demanar a ell que hi assistís. Quevedo ha explicat que en aquesta reunió, en la que hi havia el president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller d'Interior, Joaquim Forn, aquest últim no va parlar.

L'excomissari ha destacat l'excepcionalitat d'aquesta reunió –"mai havien tingut una reunió similar per cap altre problema, per important que fos"-, en què van reiterar la necessitat de desconvocar l'1-O "pel clima de tensió" que hi havia.


Junqueras i Puigdemont no els fan cas

Segons ha dit, també van expressar l'"absoluta disconformitat" amb els missatges públics que s'havien fet des del govern a favor de l'1-O, però que els tres polítics es van refermar en la seva intenció:

"El senyor Junqueras, crec recordar que el que va dir és que ell creia que no hi hauria cap tipus de resistència, que quan els agents de... els agents de... les forces i cossos de seguretat intervinguessin en els col·legis la gent deixaria que pacíficament els cossos policials actuessin."

Segons ha dit el testimoni, Puigdemont va dir que tenien un mandat per complir:

Emili Quevedo: "El senyor Puigdemont, que va ser el que va tancar la reunió, va dir que el govern tenia un mandat que havia de complir i que tenien..."

Javier Zaragoza: "Que ho complirien?"

Emili Quevedo: "I que ho complirien, que ho tirarien endavant, que entenien les nostres raons, però que tenien un mandat que havia estat avalat pels resultats electorals que s'havien produït i que tirarien endavant aquests plans."

Preguntat pel fiscal, Quevedo ha dit que els responsables dels Mossos van dir als del govern que "complirien la seva obligació com a policia judicial":

"Crec que és obvi que ells sabien que una i altra cosa eren incompatibles."

 

"Una convocatòria electoral normal"

Anteriorment, Quevedo ha explicat que Albert Batlle va dimitir quan Joaquim Forn va substituir Jordi Jané al capdavant de la conselleria d'Interior, perquè "no se sentia còmode" amb aquest relleu.

Forn els va dir que "tenia clara" la separació entre l'"activitat política" del govern i "el compliment de la llei per part de la policia", però a Quevedo no li va agradar que el nou conseller digués que l'1-O seria "una convocatòria electoral normal":

Emili Quevedo: "Jo recordo una declaració on el senyor Forn donava... feia públic que el cos de Mossos d'Esquadra el dia 1 d'octubre es comportaria de la mateixa manera que en una jornada electoral a l'ús, normal, i això no ens semblava que fos d'acord amb la realitat."

Javier Zaragoza: "Semblava incompatible amb les seves comeses?"

Emili Quevedo. "Òbviament. No podíem actuar com en qualsevol altra jornada electoral normal en una activitat política que havia estat prohibida."

Segons ha dit, es van queixar d'això a Forn i també al president Carles Puigdemont.

Segons Quevedo, el 20S "va improvisar" un centre de coordinació per "seguir els esdeveniments".

A principis de setembre del 2017, però, ja havien posat en marxa l'anomenat "dispositiu Àgora", per donar resposta al "clima de tensió" que es vivia a Catalunya, perquè "es podien generar tensions i conflictes entre col·lectius antagònics".


Les reticències de Trapero a la coordinació de Pérez de los Cobos

Quevedo ha dit que, de cara a l'1-O, per complir l'ordre judicial, els 3 cossos policials haurien d'haver ajuntat esforços, i no ha sabut respondre a la pregunta de per què el major Trapero no volia que els coordinés Diego Pérez de los Cobos:

Javier Zaragoza: "Per què llavors el senyor Trapero estava reclamant el protagonisme exclusiu per a Mossos i instant  que els cossos de Policia Nacional i Guàrdia Civil actuessin de forma secundària?"

Emili Quevedo: "Ho desconec, senyoria."

Javier Zaragoza: "Vostè no coneix aquesta reflexió?"

Emili Quevedo. "Per a mi, el que comparteix amb nosaltres el major Trapero és aquesta reticència que tenia a la coordinació per part d'un comandament que no fos operatiu."

El testimoni ha admès que els Mossos no van tancar cap col·legi electoral abans de l'1-O ni tampoc hi van confiscar material electoral perquè no en van trobar.

Segons Quevedo, el dispositiu de Mossos per l'1-O va ser d'uns 7.800 agents, i que en una jornada electoral normal "s'hi destinen entre 2.500 i 3.000", i que el total d'agents que van treballar aquell dia van ser uns 11.000.


Objectiu "molt ambiciós" dels Mossos per l'1-O

L'excomissari ha afirmat que hi havia una coordinació entre els 3 cossos policials, i que el paper dels Mossos era "molt ambiciós":

"El cos de Mossos d'Esquadra aportaria un contingent molt important d'efectius per aconseguir un objectiu que jo qualificaria de molt ambiciós, que és aconseguir la presència de força policial a tots i cadascun dels centres de votació previstos."

Segons Quevedo els Mossos havien de tancar els col·legis electorals, però que això només va ser possible en 24 casos.

El testimoni també ha assegurat que, entre altres assumptes, la brigada mòbil dels Mossos, la Brimo, va haver de dedicar-se aquell dia a Barcelona a vigilar una manifestació anarquista i una manifestació contrària al referèndum.

Poc després de les 12 del migdia, i un cop Quevedo ja havia respost a les preguntes de totes les acusacions i d'algunes defenses, el president del tribunal, Manuel Marchena, ha suspès la sessió fins a les 4 de la tarda.

 

 

 

ARXIVAT A:
Judici procés
VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut