Cas Judes: l'Audiència Nacional pregunta al TJUE si pot aplicar l'amnistia als 12 CDR

L'Audiència Nacional ha preguntat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) si pot aplicar l'amnistia als 12 CDR de l'operació Judes acusats de terrorisme. Ha presentat una qüestió prejudicial, un pas que deixa en suspens el procediment judicial.

És a dir, de moment, queden enlaire les peticions d'aplicació de l'amnistia de les seves defenses. No les resol a l'espera de rebre resposta a les nou preguntes que planteja al TJUE. 

Contràriament a la Fiscalia, que s'ha manifestat a favor d'aplicar-los la llei, l'Audiència Nacional diu que els fets podrien encaixar en la definició de grup terrorista segons la directiva europea, una de les exclusions de la llei d'amnistia, que diu així: "Tota organització estructurada de més de dues persones establerta per cert període de temps, que actua de manera concertada amb la finalitat de cometre delictes de terrorisme."

Considera, a més, que la llei d'amnistia incompleix principis fonamentals del dret de la Unió Europea, com el de primacia i cooperació legal. A més, avisa que "suposa enviar un missatge cap al futur en el sentit que els delictes de terrorisme poden ser perdonats quan la intencionalitat que tinguin estigui en línia amb els interessos polítics de qui dicta la llei d'amnistia".

En el seu escrit, també parla d'un trencament del principi d'igualtat i llibertat ideològica, i afegeix que "va en contra dels tractats en relació amb la funció de tot estat membre de garantir la seva integritat territorial, condiciona el lliure dret de circulació i residència de tots els ciutadans europeus, i afecta l'espai de llibertat, seguretat i justícia de la UE".

I afegeix que la llei suposa un "afavoriment de conductes terroristes" que, segons diu, si no fos per la llei d'amnistia, encaixarien en la normativa europea relativa a la lluita contra el terrorisme.

Per tot plegat, l'Audiència Nacional demana al TJUE que es posicioni sobre la llei d'amnistia i el seu encaix, entre d'altres, a la Directiva 2017/541; la Carta de Drets Fonamentals i de la Unió Europea --principi d'igualtat i no-discriminació--; el Tractat de la Unió Europea i el Tractat de Funcionament de la Unió Europea, i principis consagrats en jurisprudència del TJUE com són el de primacia, el de cooperació legal i el de seguretat jurídica.

Considera "absolutament necessari i imprescindible" aquest pronunciament previ abans de decidir si aplica l'amnistia en el cas Judes. Un moviment que, argumenta, és compatible amb el recurs d'inconstitucionalitat que ha d'estudiar el Tribunal Constitucional sobre la llei.

Espanya inclou l'amnistia com a defensa a Estrasburg

La llei d'amnistia també ha arribat a un altre tribunal internacional. En aquest cas, el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg, que té sobre la taula la denúncia dels líders independentistes condemnats per l'1-O, que parla d'un mal incalculable per la sentència del Suprem contra ells.

En un nou escrit d'al·legacions, i responent a aquest tribunal, l'Advocacia de l'Estat ha inclòs la llei d'amnistia per evitar que el tribunal condemni Espanya. És el primer cop que ha fet servir la llei per intentar evitar una condemna contra els drets fonamentals pel judici del procés independentista. 

En el document, a què ha tingut accés TV3, l'Advocacia argumenta que l'Estat ja ha reparat part del dany de les condemnes d'aquell judici amb el canvi del Codi Penal, els indults i l'amnistia. 

Els advocats també demanen que no es paguin les indemnitzacions que plantegen els nou condemnats i apunten que una sentència que reconegués les violacions dels drets ja seria reparadora.  

La jurisprudència d'Estrasburg contempla, en tot cas, que la reparació de drets fonaments vulnerats --que és el que denuncien els líders independentistes-- és una compensació econòmica.

Amb tot, les noves al·legacions d'Espanya són un pas més d'un procés molt llarg, que va arribar al Tribunal de Drets Humans fa més de tres anys, quan, el juny de 2021, Jordi Cuixart va presentar la primera denúncia.