Cas Judes: l'Audiència Nacional no veu amnistiable el terrorisme i planteja portar-ho al TJUE
El magistrat no veu clar que els fets investigats quedin inclosos dins de la llei d'amnistia i dona tres dies a les parts per si estan d'acord a fer una qüestió prejudicial
L'Audiència Nacional té dubtes que l'amnistia pugui aplicar-se als dotze CDR acusats de terrorisme en el cas Judes i ha plantejat portar-ho al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Aquest dimarts, ha demanat a les parts si estan d'acord a fer una qüestió prejudicial i els dona tres dies per pronunciar-s'hi.
En la resolució, els jutges argumenten que la llei d'amnistia podria contravenir "greument" el dret comunitari i "la ferma lluita que manté la Unió Europea" contra el terrorisme.
La llei d'amnistia sosté que, tot i que els delictes de terrorisme no són amnistiables, per considerar-los com a tal s'han d'emmarcar en la definició de terrorisme que en fa la directiva europea 2017/541 i haver causat "violacions greus de drets humans".
Pels jutges, fer aquesta distinció entre el que ells anomenen "terrorisme de baixa intensitat" i la resta de terrorisme "és contrari al que ha de perseguir en tot moment un estat de dret: l'erradicació i l'eliminació de tota forma de terrorisme".
A més, subratllen que el text incorre en una "greu indefinició", perquè no especifica "clarament" quins actes poden constituir aquest tipus d'infraccions o violacions greus contra els drets humans.
Defensa que els fets investigats sí que encaixen amb la definició europea
En una vista de fa una setmana, el 27 de juny, tant les defenses com la Fiscalia de l'Audiència, que abans d'aprovar-se l'amnistia havia arribat a demanar penes de fins a 27 anys de presó, van defensar que els fets investigats no encaixaven en la descripció de la directiva europea i, per tant, havia d'amnistiar-se els 12 CDR investigats.
Sense entrar en el fons de la qüestió, els jutges difereixen d'aquesta interpretació i plantegen que els fets investigats sí que encaixarien amb la definició europea dels delictes de terrorisme.
De fet, creuen que l'organització que s'atribueix als CDR en els escrits d'acusació encaixa "perfectament" en allò que la directiva europea anomena "grup terrorista":
"Tota organització estructurada de més de dues persones establerta per cert període de temps, que actua de manera concertada amb la finalitat de cometre delictes de terrorisme."
Que els membres d'aquesta organització no tinguin funcions assignades, que no hi hagi continuïtat en els membres o que no hi hagi una estructura desenvolupada no exclou aquest supòsit, recorden els jutges, segons recull la mateixa directiva.
No avalen que es puguin diferenciar intensitats dins del terrorisme
El text de la resolució reconeix que el redactat de la llei d'amnistia apunta que només quedaran exclosos de l'amnistia aquells actes de terrorisme que hagin provocat greus vulneracions de drets humans, una qüestió que els jutges rebutgen perquè, sostenen, la temptativa o preparació dels fets ja és considerada terrorisme, segons la legislació europea i estatal.
"La llei orgànica limita l'exclusió de l'amnistia només a les formes més greus de terrorisme, en contradicció amb la directiva [europea], que afirma que tots els actes de terrorisme són d'extrema gravetat."
Els jutges reconeixen que els fets que se'ls imputen als CDR no inclouen "cap víctima ni resultat lestiu", ni tampoc danys materials, però això no invalida la tesi de terrorisme.
Els 12 acusats van ser detinguts el setembre del 2019, dies abans de la sentència del procés. Se'ls va acusar de tinença d'explosius, pertinença a organització terrorista i temptativa del delicte d'estralls.
