Cas 3% de CDC: Anticorrupció demana fins a 21 anys de presó i 4,5 milions en multes
Hi ha 30 persones i 14 empreses investigades per corrupció i finançament il·legal entre el 2008 i el 2012, i reclama tres milions de multa al PDeCAT
La Fiscalia Anticorrupció ha demanat fins a 21 anys de presó i 4,6 milions d'euros de multes a responsables de Convergència Democràtica de Catalunya, CDC, entre el 2008 i el 2012 per corrupció i finançament il·legal.
En l'escrit d'acusació adreçat a l'Audiència Nacional, demana que una de les les multes, de 3 milions, la pagui el PDeCAT, al qual considera hereu jurídic de CDC i, per tant, responsable.
Els delictes que atribueix a 30 persones i a 14 empreses són els d'organització criminal, suborn, frau a l'administració, corrupció entre particulars, tràfic d'influències, prevaricació i blanqueig.
![Agents de la Guàrdia Civil s'emporten el tresorer de CDC, Andreu Viloca (ACN)](https://img.ccma.cat/multimedia/jpg/2/5/1445443643052_670.jpg)
Les penes més altes per a Viloca i Gordó
Les penes més altes les demana per a l'extresorer de CDC Andreu Viloca, 21 anys i 4 mesos de presó, i per a l'exgerent Germà Gordó, 18 anys i 10 mesos.
A Gordó la Fiscalia li atribueix haver estat "durant anys el contacte dels contractistes amb l'administració pública catalana i CDC" al marge de la legalitat.
I a Viloca, "la triangulació amb autoritats i empresaris, i els pagaments a les fundacions" de CDC, aprofitant que també era el tresorer de la Fundació CatDem.
![Per què investiguen Germà Gordó](https://img.ccma.cat/multimedia/jpg/9/5/1496436497859_670.jpg)
Finançar el partit a canvi d'adjudicacions
Segons la Fiscalia tots dos dirigien un entramat que tenia com a objectiu que les empreses financessin irregularment el partit a canvi d'adjudicacions públiques.
Això hauria passat en diverses administracions que controlava el partit durant aquell període, la mateixa Generalitat, diputacions o ajuntaments:
"Influïen en els seus responsables per aconseguir que els concursos fossin adjudicats a les empreses connivents, els responsables de les quals propiciaven i autoritzaven fer arribar diners al partit."
En més de la meitat del període investigat, del 2008 a finals del 2010, la Generalitat va estar governada pel segon tripartit presidit pel socialista José Montilla, mentre el 2011 i el 2012 sí que va estar sota el control de Convergència i Unió.
"Actuació sistemàtica" en època d'Artur Mas
El fiscal José Grinda afirma que entre aquells anys, i amb Artur Mas com a secretari general, CDC va fer-ne "una actuació sistemàtica" per finançar el partit, amb diferents variants.
Una seria l'alteració dels concursos públics per "dirigir-los cap a les empreses dels acusats", però també s'hauria instaurat un sistema d'adjudicació "de cautxú" molt discrecional i "arbitrari".
L'escrit del fiscal també afirma que sovint les donacions de les empreses estaven "vinculades directament" a adjudicacions, però en d'altres es feien per "crear o mantenir una bona relació amb CDC."
![](https://img.ccma.cat/multimedia/jpg/0/3/1667406388630_670.jpg)
El PDeCAT, "canvi d'aparença" de CDC
La Fiscalia demana la multa al PDeCAT perquè considera que "lluny de ser un nou partit" independent de CDC, és "la mera transformació o canvi d'aparença d'una mateixa realitat".
També assegura que això es va fer "amb la finalitat de desconnectar-se de les responsabilitats en què hauria pogut incórrer la formació política precedent, CDC."
Altres peticions de la Fiscalia
L'escrit demana catorze anys per a Carles del Pozo Cerdà, responsable de l'àrea econòmica de CDC, i deu anys per a Anna Dolors Benítez, responsable financera del partit.
També deu anys per a Josep Antoni Rosell, exdirector general d'Infraestructures.cat, i cinc per a Joan Lluís Quer, exdirectiu d'aquesta empresa pública.
Per a Antoni Vives, exregidor de CDC a l'Ajuntament de Barcelona, la petició és de sis anys i un mes, i quatre i mig per a Sixte Cambra, expresident del Port de Barcelona.
En canvi per al també extresorer de CDC Daniel Osàcar es demana un any i mig, substituïble per treballs en benefici de la comunitat.
Entre els empresaris, destaca la petició de deu anys de presó per a Jordi Sumarroca, mentre que per a Josep Maria Bassols, directiu de la constructora Oproler, demanen un any i nou mesos.
L'operació Petrum els anys 2014 i 2015
Aquest cas es va originar amb una primera investigació a l'Ajuntament de Torredembarra el juny del 2014 per presumpta contractació irregular de dues empreses, Teyco i Efial, a canvi de comissions.
El cas, que va agafar el nom d'operació Petrum, va continuar el juliol del 2015 amb la detenció de Sumarroca i dos membres de la seva família, propietaris de Teyco, i a l'agost van escorcollar la seu de la Fundació CatDem.
L'octubre d'aquell any la Guàrdia Civil va escorcollar la seu de CDC i va detenir Viloca, just després de les eleccions del 27S, que va guanyar Junts pel Sí, i en plenes negociacions per investir Artur Mas com a president.
Mas va considerar que tant ell com el partit s'havien convertit en "objectes de caça major", mentre que el ministre de Justícia d'aleshores, Rafael Català, va reclamar respecte a la independència judicial.
- ARXIVAT A:
- Corrupció