Cara i creu de la música en directe a Catalunya: rècord de facturació, però poc repartida

La indústria de la música en directe creix en facturació i públic, però l'oferta es fa cada vegada més homogènia, segon l'Anuari de la Música

Ramon LlubiàActualitzat

El 2023, la indústria de la música en directe a Catalunya va facturar 200 milions d'euros, una xifra de rècord que representa un 7% més que l'any anterior. L'informe, elaborat pel Grup Enderrock i l'associació ARC de mànagers i promotors, dona més xifres a l'alça: el nombre d'espectadors va créixer un 23% fins als 18 milions i mig.

Es calcula que un 45% de catalans ha anat alguna vegada a un concert o a un festival durant l'últim any. La presència de dones continua creixent i, en concret, als grans esdeveniments, se situa al 45%.
 

Morir d'èxit per repetició

El model d'èxit dels grans festivals privats s'imposa i contagia els programadors públics, que volen replicar aquesta fórmula als cartells de les festes majors, de manera que les programacions s'assemblen cada vegada més entre si. Raquel Bassas, presidenta d'ARC, fa aquesta alerta:

"Al final hi ha una homogeneïtzació de les programacions que fa que hi hagin els mateixos grups principals a tot arreu, segurament a ajuntaments i festivals, i llavors hi ha tota una franja mitja de grups amb moltíssima qualitat que actuen menys, que tenen menys aparador i sobretot molta menys actuació de grups emergents."

El públic durant l'actuació de Vampire Weekend al Primavera Sound (ACN/Jordi Borràs)


Inversió pública a l'alça

La inversió pública ha crescut fins als 48 milions d'euros al conjunt dels Països Catalans. Però, com assenyala un altre informe publicat pel digital Crític, aquests diners estan concentrats en molt poques empreses: en els últims 10 anys, a Catalunya, cinc grans promotors s'han endut gairebé la meitat de les subvencions públiques.

La inversió catalana en música, amb una pujada del 18%, queda per sota de l'increment mitjà dels Països Catalans, que és del 22%.

Les estrelles urbanes busquen el cim

Morad i Aitana són els artistes catalans que arrasen a les plataformes de streaming, tot i que creix la presència d'artistes que canten en català, gràcies sobretot a quatre noms de l'escena urbana: The Tyets, Figa Flawas, Julieta i Mushkaa.

La música urbana ja és la tercera preferència del públic català, només per darrere del pop rock i de la cançó melòdica o d'autor.

The Tyets a l'escenari del festival Cruïlla 2024  (ACN)
The Tyets a l'escenari del festival Cruïlla 2024 (ACN/Jordi Borràs)

L'hegemonia dels quatre artistes esmentats també s'estén a les reproduccions en les plataformes digitals, on, a més, destaca 31FAM com a convidat al cinquè lloc. Val a destacar el domini absolut dels mataronins The Tyets, que acaparen les tres cançons en català més escoltades: "Coti x Coti", "Olívia" i "La platja", aquesta última en col·laboració amb Stay Homas.

Al conjunt dels Països Catalans, el podi també es manté invariable: Morad, Aitana i Rels B són els més escoltats.

La consolidació d'un "star system" català pot comença a influir sobre la mateixa producció de les discogràfiques, que hi poden veure avantatges empresarials. Durant el 2023 es va publicar un 11% menys de discos, però la indústria en va treure un increment del 5% en els beneficis.


El 25% en català, una llei no complerta

L'informe denuncia l'incompliment de la Llei de Política Lingüística aprovada ara fa 25 anys. La llei obliga les ràdios musicals a programar un 25% de música en català, una xifra que actualment és només d'un 7%. Calculen que per culpa d'aquest incompliment, en 20 anys, músics i discogràfiques han deixat d'ingressar 200 milions d'euros en concepte de drets.

L'informe apunta una incongruència: en els últims sis anys, la producció de música en català no ha parat d'augmentar, però la seva presència als mitjans ha crescut menys d'un 2%.

En canvi, s'observa un creixement més positiu als festivals, on els artistes catalans contractats han passat del 28% al 33% l'últim any.

Assistents a un concert de l'Acústica, a Figueres (ACN/Cedida)

El conjunt de la música catalana tanca un any en positiu, especialment en el ram dels grans festivals i els concerts en directe. Ara bé, mostra símptomes preocupants per la falta d'inversió en projectes que no siguin els hegemònics. Mentrestant, qui paga la festa, els aficionats a la música, semblen disposats a seguir comprant-la.

 

ARXIVAT A:
CulturaMúsica
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut