Cap a un món més insegur: les qüestions que marcaran l'agenda internacional el 2024
Un informe del CIDOB destaca els deu temes que marcaran el 2024 a escala global, amb les guerres i el bloqueig de l'ONU com a preocupacions principals
Gaza ha eclipsat Ucraïna el segon Cap d'Any que Kíiv passarà sota les bombes. El 2023 ha sumat una nova guerra, més letal, més violenta, més perillosa globalment.
I més complicada per als aliats occidentals. Els països de l'OTAN, agafats completament a contrapeu mentre lluitaven contra l'ocupació russa. Ara havien de lliurar armes i cobertura diplomàtica... i a l'ocupant israelià.
L'últim trimestre ha capgirat l'any que acomiadem. Per iniciativa del Moviment de la Resistència Palestina (Hamas). El 7 d'octubre irrompia per sorpresa absoluta en territori israelià. Hi perpetrava una matança al sud, mentre llançava milers de coets fins al centre del país. S'emportaven centenars d'ostatges. Tot un cop sobre el tauler de l'Orient Mitjà.
Morts sobre la taula
Yahiya Sinwar sabia el que vindria, com respondria Israel. Fluid en hebreu, mitja vida a les presons israelianes, l'home fort de Hamas havia decidit el que fredament es coneix com "posar morts sobre la taula". I sobrepassen ja els 20.000, la immensa majoria civils, els que ja ha causat Israel a Gaza.
Un preu elevadíssim per retornar la qüestió palestina a primera plana. Molt car per recordar al món que Israel s'estava annexionant Cisjordània de facto.
Molta sang per boicotejar la pressió nord-americana sobre l'Aràbia Saudita perquè normalitzés relacions amb Israel. Un pas absolutament contrari als interessos dels palestins... i de l'Iran.
El paper concret de l'Iran i les errades monumentals de la seguretat i l'exèrcit d'Israel són les principals incògnites que queden per aclarir de la matança de 1.200 persones a Israel el 7 d'octubre.
Les conseqüències, però, continuaran ressonant a nivell global l'any que ve. Carme Colomina ha estat la investigadora sènior encarregada de coordinar el document anual que acaba de publicar el think-tank CIDOB Barcelona: "Hi ha hagut un procés de desregularització de la força per aquesta erosió de les normes internacionals que han marcat els últims 20 anys des de la invasió de l'Iraq el 2003, l'annexió de Crimea el 2014... Però, amb Israel, la situació encara va molt més enllà.
"L'impacte d'Israel és un cop profund en la línia de flotació de les Nacions Unides. Aquest pols entre Benjamin Netanyahu i António Guterres és un atac a la legitimitat d'aquesta governança internacional"
"El món el 2024" destaca 10 temes que marcaran l'agenda internacional l'any que ve. El primer, justament, i arran del binomi Gaza-Ucraïna, el titula "Més conflictivitat, més impunitat".
El bloqueig de l'ONU
La desconstrucció de la legalitat internacional que acaba de complir els 75 anys s'ha accelerat amb els dos vetos nord-americans contra l'alto el foc a Gaza per donar més temps als bombardejos israelians.
L'últim, el 8 de desembre, va bloquejar una molt inusual iniciativa emanada directament del secretari general de les Nacions Unides, António Guterres. Havia invocat el procediment excepcional que li permet "cridar l'atenció" del Consell de Seguretat en virtut de l'article 99 de la Carta de l'ONU. Washington va vetar-la en solitari.
L'edifici legal construït amb la Carta de l'ONU, la Declaració Universal dels Drets Humans i la jurisprudència emanada dels Tribunals antinazis de Nuremberg s'ha esquerdat profundament a Gaza. I ha afegit llast a unes Nacions Unides ja bloquejades a Ucraïna pel mateix dret de veto que té Rússia, en aquest cas el país directament agressor.
Resultat: el 2023 tanca amb un perillós increment del 27% de la violència politicomilitar al món. 1 de cada 6 persones n'ha estat afectada.
La democràcia a examen
"Armes i urnes" ens diu Carme Colomina anticipant-se a un any on més de 4.000 milions de persones també estan convocades a les urnes. Un 51% de la població mundial. 76 països.
És cert que una part important d'aquests ciutadans votaran sota règims híbrids o autoritaris, com els de Rússia, Algèria, Ruanda o l'Iran, en eleccions instrumentalitzades per enfortir lideratges ja establerts. Però hi ha molt en joc en països de democràcies homologades i de molt pes a escala global.
Començant pels Estats Units, els països de la Unió Europea que renoven Parlament, i l'Índia. Tots tres comicis tenen en comú el fort debat identitari que han generat, amb una argumentació molt còmoda pel discurs nacionalista de Trump, una altra vegada aspirant a la Casa Blanca; i Modi, candidat a mantenir les polítiques hinduistes i islamòfobes com a primer ministre de l'Índia.
A Europa, l'avanç de l'extrema dreta sembla garantit en haver aconseguit imposar el seu marc mental en el debat polític.
Els migrants, boc expiatori
L'extrema dreta europea ha aparcat el seu tradicional antisemitisme per abraçar la islamofòbia en l'assenyalament de la immigració com a nou boc expiatori. En aquest sentit, per extensió, volen fer del conflicte al Pròxim Orient una croada dels valors judeocristians contra l'Islam.
I els partits tradicionals hi han donat una resposta com a mínim ambigua com subratlla Carme Colomina: "La Comissió Europea ha renunciat a totes les resolucions que havia aprovat les últimes dècades respecte a Israel, on sempre havia defensat els drets dels palestins."
"La reacció, sobretot de la Comissió Europea, davant l'atac d'Israel a Gaza també reflecteix els canvis profunds que s'han viscut a la Unió Europea"
"Ara, des d'un primer moment, hi ha hagut una alineació clara amb Israel", explica Colomina.
"Estem en una Unió Europea molt més alineada amb posicions de dreta, i fins i tot de dreta radical en determinats aspectes i això es pot veure reflectit a les urnes en les eleccions europees del juny", vaticina.
França i la mateixa Unió acomiaden l'any amb un marcat enduriment de la normativa migratòria.
Desbordament humanitari
La veritat sembla indicar més aviat el contrari. L'increment de la conflictivitat i de l'intervencionisme en els països d'origen el que fa, justament, és foragitar-ne les poblacions autòctones i augmentar els desplaçaments.
El 2023 s'ha arribat a la xifra rècord global de 114 milions de persones que han hagut de fugir de les seves llars, segons l'agència de l'ONU pels refugiats (ACNUR). D'Ucraïna al Sudan, el Congo o Gaza, els conflictes armats són la principal font d'expulsions.
Només els primers sis mesos de l'any s'han registrat 1,6 milions de noves sol·licituds individuals d'asil al món, la major part a Europa. Un rècord que s'ampliarà encara més quan es tinguin les dades de tot l'exercici.
En un món extremadament globalitzat, la pressió en origen ressona amb desestabilització als països de destí.
Realitats virtuals
Realitat virtual, notícies falses. Aquestes expressions, contradictòries per definició, defineixen molt bé l'espai de debat que marquen cada dia més les noves tecnologies i les xarxes socials per on es difonen sense gaire distinció realitat i ficció; notícies i fabulacions.
La recent aparició de la intel·ligència artificial desdibuixa encara més la distinció entre realitat i ficció. Facilita l'engany i la manipulació del pensament polític i és un dels principals reptes citats pel CIDOB per a aquest any electoral, diu Carme Colomina.
"Hi ha una desconnexió social perquè la gent se sent aclaparada. Cada vegada hi ha més gent que diu que no consumeix informació"
"Cada vegada és més difícil discernir què és veritat i què no ho és", assegura. I el 2024 anem un pas més enllà per la irrupció de la intel·ligència artificial generativa. Ja s'ha vist a la campanya a l'Argentina, recorda: "Totes dues bandes van fer servir vídeos fabricats per la intel·ligència artificial que generaven percepcions molt concretes."
La investigadora cita estudis de Feedom House que apunten que com a mínim en 16 països s'està utilitzant la IA "per al control del debat en línia, per a la repressió de la llibertat d'expressió o per influir en el debat a les xarxes".
"Hem de veure fins a quin punt, nosaltres com a electors, tenim capacitat per discernir en un deep fake, una manipulació de vídeo i d'àudio que el que fa és que dubtis de tu mateix, del veure per creure"
Transició líquida
Aquesta liquiditat de la realitat fa molt més incert un període de transicions diverses cap a un món que cada vegada tindrà menys referents en la Segona Guerra Mundial i la bipolaritat de la guerra freda.
Els Estats Units han fracassat en l'intent d'erigir-se en la hiperpotència que buscava imposar una pax americana global.
La Rússia postsoviètica manté massa capacitat militar i poder energètic, per no parlar de la Xina, ja als talons nord-americans en la disputa pel domini econòmic mundial. El sud global és l'altre actor emergent.
La disparitat d'interessos entre la dotzena de països que integren els BRICS, començant pels dos capitans, la Xina i l'Índia, no impedeix que comparteixin l'interès de rebaixar l'hegemonia nord-americana. Ha quedat clar aquest any amb la invitació d'incorporar-se al grup feta a l'Iran. Una manera de marcar territori d'independència política.
El que denota, precisament, aquest canvi d'any és la gran asimetria amb què avançaran les relacions internacionals, almenys a mitjà termini. El món està en recomposició, una manera de renéixer. I els parts, com és sabut, solen ser dolorosos.
