Can Seixanta, al Raval de Barcelona, lluita pel seu futur

El barri del Raval va ser un dels principals bressols de la indústria de Barcelona, que al segle XIX es caracteritzava per les cases fàbrica, grans conjunts on es barrejaven les zones d'habitatge amb les naus industrials. Al carrer Riereta, que era un dels principals eixos, amb un gran nombre de cases fàbrica de tota la indústria, encara queda en actiu un gran conjunt, popularment conegut com Can Seixanta. Aquí, des de fa 30 anys, s'hi concentra un gran nombre d'activitats d'interès social i cultural. El mes de juny un fons d'inversió va comprar la fàbrica, i això va fer témer els llogaters que hauran d'abandonar unes activitats que creuen molt positives per un barri amb grans mancances, i s'estan organitzant en cooperativa. L'ajuntament està fent de mediador amb la propietat perquè puguin continuar.

Al carrer Riereta, al barri del Raval, hi ha un conjunt d'edificis que semblen cases de veïns com les altres. Però a l'interior, un passadís du al pati de la que va ser la fàbrica de filats Tarruella. Construïda el 1833, s'estén pels números 18, 20 i 22 de Riereta. De la suma dels tres, ve el nom de Can Seixanta. El conjunt inclou pisos de veïns, i naus en quatre nivells. Des de fa trenta anys s'hi han instal·lat molts tallers d'artistes.

La Factoria Heliogràfica treballa amb processos fotogràfics del segle XIX, l'època en què es va construir la fàbrica. Treballen amb càmeres antigues, de les quals tenen una gran col·lecció, i les restauren. Hi ha arxius de fotografia antiga i moderna, biblioteca i laboratoris, i fan tallers i projectes de recerca. A Can Seixanta, tothom paga lloguer, i han anat fent millores perquè el complex, en no gaire bon estat, es mantingui en condicions. Des de fa temps, els contractes de lloguer de les naus es renovaven per períodes curts. Però, al mes de juny, un fons d'inversió estranger va comprar el conjunt. A alguns llogaters el contracte se'ls acaba i estan preocupats.

Com explica Martí Llorens, de la Factoria Heliogràfica: "Marxar d'aquí ara és impossible, si no és que ho tanquem tot en un magatzem de lloguer i allà ho deixem enterrat en un magatzem, i quedi allà enterrat per sempre; així vol dir que s'acaben les nostres activitats, i s'acaba la nostra feina. Sense l'espai no podem treballar. A més hi ha la imbricació que tenen aquestes activitats dins un barri molt particular. Aquest és un barri on aquest tipus d'activitats no es poden deixar perdre."   

L'entitat que ocupa més espai és APIP-ACAM, empresa de formació professional i reinserció social que treballa amb persones amb especials dificultats. Als espais d'integració sociolaboral que tenen a Can Seixanta hi passen unes mil persones a l'any.

Ramon Nicolau, fundació APIP-ACAM, explica que "És difícil trobar els mil metres quadrats que nosaltres tenim aquí, entre els diferents tallers, aules i oficines, en un altre lloc cèntric de Barcelona i de Ciutat Vella. I per tant estem preocupats i angoixants per quin serà el nostre futur. Sembla que a Barcelona hi ha la moda de voler fer hotels a tot arreu. Suposo que un solar tan cèntric i amb tants metres quadrats, pot ser candidat a hotel, i ens fa por que el nou propietari pugui tenir interès en aquesta matèria."

Altres entitats també treballen amb sectors en risc d'exclusió. Com l'associació de capoeira Canigó Palmares, per on han passat molts nois del Raval. Volker Herrmann, "mestre Ceara", explica: "Treballem amb xarxa amb Tot Raval, i amb les escoles, I evidentment si haguéssim de marxar d'aquí, tot aquest fil, que és un treball que portem ja molts anys, es perdria."

Can Seixanta és un dels únics exemples que es conserven de la casa fàbrica del segle XIX. Però no està catalogada.

Amb el títol "Paisatges urbans emergents. El patrimoni fabril", aquesta setmana s'ha celebrat a l'antiga fàbrica Oliva Artés, al Poblenou de Barcelona, una jornada per analitzar la situació actual del patrimoni industrial a la ciutat i per debatre algunes de les oportunitats de futur i els perills de diversos casos de conjunts fabrils a la ciutat. Can Seixanta ha estat un dels exemples a debat. També ho ha estat una foneria del Casc Antic, amb tota la maquinària en perfecte estat de conservació, però amb un futur encara incert, la Casa Parés.

Mercè Tatjer, catedràtica emèrita de Didàctica de les Ciències Socials de la UB, és coautora amb l'arquitecte Jaume Artigues i l'historiador Francesc Caballé, del Cens industrial de Ciutat Vella que identifica nombrosos elements del patrimoni industrial, molts dels quals estan sense cap figura de protecció.

Per a Mercè Tatjer, "L'espai de Can Seixanta té un valor incalculable en el patrimoni industrial i també en l'urbanisme de Barcelona. El problema és que el catàleg del patrimoni no va incorporar en el seu moment pràcticament cap d'aquests edificis de tipus industrial, com que no s'ha actualitzat aquest catàleg, aquestes fàbriques estan totalment indefenses des del punt de vista patrimonial, per tant s'hi pot actuar seguint la normativa del Pla General Metropolità que concedeix moltes vegades major capacitat edificatòria. Caldria revisar el catàleg, incloure aquests elements i en especial Can Seixanta."

Després d'un estudi de la casa fàbrica i els usos que s'hi fan, elaborat per Arquitectes de capçalera, un grup d'estudiants d'arquitectura de la UPC, els usuaris de Can Seixanta presentaran a l'Ajuntament la proposta perquè s'impliqui amb ells en un projecte de cogestió a tres bandes, juntament amb l'associació d'economia social Sostre Cívic i Tot Raval, que aplega nombroses entitats del barri. L'Ajuntament ha iniciat estudis de cara a una possible catalogació de la casa fàbrica. Ara espera saber quins són els projectes dels nous propietaris i ha començat a fer una mediació amb ells per evitar que els llogaters hagin de marxar. I estudia una possible catalogació del conjunt.

Gala Pin, regidora de Ciutat Vella: "Hem iniciat els estudis per veure si podem catalogar aquesta casa fàbrica, com moltes altres cases fàbrica que tenim en el districte. Per una banda estem a l'espera que els propietaris actuals ens presentin un projecte. I també sabem que els actuals usuaris de Can Seixanta estan desenvolupant un projecte que esperem que ens presentin, sabent que l'administració pública actualment té poc marge d'incidència amb la propietat, amb qui estem mediant per intentar allargar els contractes de lloguer fins el setembre de 2016."

Quan han desaparegut molts dels conjunts fabrils del Raval, a Can Seixanta reivindiquen la importància de conservar aquest espai pel seu valor patrimonial i social.