Recreació del "Calvarius rapidus" (Institut Català de Paleontologia / Roc Olivé)

Calvarius rapidus, el nou dinosaure trobat als Pirineus que hauria vist caure el meteorit

Aquesta espècie herbívora, descoberta als Pirineus catalans, va viure fa uns 66 milions d'anys i hauria estat dels últims dinosaures a existir, segons indica un os trobat al Pallars Jussà
Redacció

A partir de l'estudi d'un os del peu trobat al Pallars Jussà s'ha detectat una espècie de dinosaure desconeguda fins ara. Es tracta del "Calvarius rapidus", una de les últimes espècies que van existir abans de la seva extinció a tot el món per l'impacte d'un meteorit.

La troballa es va fer l'any 2019 durant una excavació al jaciment de la Masia de Ramon, a prop de Figuerola d'Orcau. Els resultats es poden veure a la Journal of Vertebrate Paleontology, tal com han publicat els paleontòlegs de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i del Museu de la Conca Dellà, Albert Prieto-Márquez i Albert Sellés.

L'exemplar forma part dels ornitòpodes, un grup de dinosaures herbívors longeus que van habitar als Pirineus catalans fa uns 66 milions d'anys, durant l'etapa final del cretaci.

Tenint en compte que aquesta era geològica va acabar amb l'impacte del meteorit que va extingir tots els dinosaures no avians, es tracta d'una de les darreres espècies que van trepitjar el planeta.

Un dinosaure ràpid i petit

Les restes fòssils trobades són d'un os metatarsià llarg i prim del quart dit del peu esquerre. L'investigador del grup de recerca d'ecosistemes de dinosaures de l'ICP i coautor de l'estudi Albert Prieto-Márquez explica que, malgrat que només tenen aquesta petita resta, estan convençuts que és una espècie nova.

"Malgrat que només disposem d'aquesta resta, el fet que combina característiques típiques dels ornitòpodes estiracosterns amb una morfologia gràcil i allargada, ens mostra clarament que estem davant d'una espècie nova per a la ciència dins d'aquest grup."

El metatarsià, que fa uns 15 centímetres, indica que el dinosaure no devia fer més de dos metres. En aquest cas, es tracta d'una de les espècies més menudes del planeta dins d'aquest grup, segons explica Albert Sallés, investigador de l'ICP i coautor de l'article.

Metatarsià IV esquerre de l'holotip del "Calvarius rapidus" en vista dorsal (A), lateral (B), plantar (C) i medial (D) (Institut Català de Paleontologia)

Els estudis han permès determinar que es tracta d'un subadult tardà en el moment de la seva mort. El dinosaure encara no havia acabat el seu creixement, però estava arribant a la maduresa esquelètica, probablement assolida entre els 8 i 10 anys.

Per tot això, el nom genèric del dinosaure, "Calvarius", es deu al calvari que va suposar l'impacte del meteorit. La segona part del nom, "rapidus", fa referència a les adaptacions que presenta l'exemplar, que indiquen que seria un corredor veloç.

Els Pirineus, un lloc ric en registres fòssils

Els Pirineus s'han convertit en un dels llocs que conserven més registres fòssils dels últims dinosaures que van viure a Europa abans que s'extingissin arreu del planeta. Per aquest motiu, els paleontòlegs de l'ICP Miquel Crusafont organitzen campanyes d'excavacions com aquesta des de fa més de tres dècades, que han permès retratar com era la vida del mesozoic.

L'exemplar va viure a la gran illa iberoarmoricana, formada pels actuals territoris del nord d'Espanya i el sud de França. A banda del "Calvarius rapidus", al jaciment de la Masia de Ramon també s'hi han trobat restes de cocodrils, peixos i petits vertebrats, com llangardaixos, que haurien conviscut amb aquesta espècie, juntament amb enormes sauròpodes titanosaures de coll llarg i grans hadrosàurids lambeosaurins.

 

El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut