Cal netejar tant les superfícies per evitar contagis de Covid? El toc d'alerta de Nature
Un empresari llança esprai a les oficines de la seva constructora a Apopka, Florida (Reuters/Eve Edelheit)

Cal netejar tant les superfícies per evitar contagis de Covid? El toc d'alerta de Nature

Diversos científics assenyalen que preocupar-se massa de la neteja de superfícies resta recursos i esforços que serien molt més útils contra la transmissió aèria

Xavier DuranActualitzat

La insistència d'algunes agències de salut pública sobre les superfícies contaminades com a vehicle de transmissió del coronavirus crea un missatge confús i perjudicial.

Així de contundent es mostra la revista científica britànica Nature en l'editorial publicat dimarts. El títol és explícit: "El coronavirus és a l'aire –es posa massa el focus en les superfícies".

La revista remarca que les proves són clares: el virus es transmet de forma predominant a través de l'aire, tant en gotetes com en aerosols, i infectar-se amb el virus tocant una superfície, si bé és possible, sembla molt rar.

Citen una carta publicada al juliol a The Lancet Infectious Diseases per Emanuel Goldman, de l'Escola de Medicina de Nova Jersey, que arriba a aquesta conclusió:

"En la meva opinió, les probabilitats de transmissió per superfícies inanimades és molt petita i només en casos en què una persona infectada tus o esternuda a la superfície i algú altre la toca poc després de l'estossegada o l'esternut. No estic en desacord a pecar per massa precaució, però això pot portar a extrems que no estan justificats per dades".

La transmissió a través de fòmits -qualsevol objecte o substància susceptible de dur organismes infecciosos- és difícil fins i tot en hospitals on hi ha pacients de Covid. Investigadors del Policlínic San Matteo de Pavia, Itàlia, van analitzar en el seu centre la possible presència de virus amb capacitat interactiva en superfícies, amb resultats negatius, fins i tot a zones amb malalts de Covid.

Els seus estudis es van publicar al Journal of Hospital infection i a Clinical Microbiology and Infection. En aquest darrer article la conclusió era aquesta:

"Fins i tot amb contacte diari amb superfícies inanimades i fòmits de pacients en àrees contaminades que poden ser un mitjà d'infecció, les nostres dades obtingudes en condicions reals suggereixen que ha de ser menys usual del que fins ara se suposava."


L'etanol de 70 graus, suficient

Per Nature, directrius com les que donen l'OMS o els Centres de Control i Prevenció de Malalties dels Estats Units (CDC) sobre la importància de netejar les superfícies tenen implicacions negatives importants:

"La gent i les organitzacions continuen prioritzant esforços de desinfecció, quan podrien posar més recursos a emfatitzar la importància de les mascaretes i investigar mesures per millorar la ventilació."

Xavier Abad, cap de la Unitat de Biocontenció del Centre de Recerca en Sanitat Animal IRTA-CReSA, creu també que els esforços per netejar superfícies seria millor aplicar-los a la via aèria.

Abad ha explicat al 324.cat que el virus es manté en superfícies poroses molt poc temps i en superfícies llises pot arribar a algun dia, però això no vol dir que la infecció sigui probable:

"En superfícies poroses, com el paper, és teòricament possible que siguin vies de transmissió del virus, però molt improbable."

Suposant que una persona infectada amb el virus es toqués el nas i després passés el dit per una superfície, caldria que al cap de poca estona algú altre toqués la superfície i després la boca o el nas.

A més, en cada pas es perd eficàcia en la transmissió del virus. De la mucosa al dit, del dit a la superfície, de la superfície a un altre dit, etc., cada vegada hi ha una quantitat menor de virus amb capacitat infectiva.

Per això recomana utilitzar desinfectants de baix espectre, com l'etanol o el propanol de 70 graus, que considera suficients per netejar superfícies i evitar el contagi.
 

Gastar de forma més eficient

Això no vol dir que no sigui necessària la higiene de mans i de cara, perquè cal evitar el contacte directe de pells amb possibilitats d'infecció, com ara quan es fa una encaixada o es toca el rostre d'algú.

L'editorial de Nature explica que l'Autoritat Metropolitana del Trànsit de Nova York calcula en 380 milions de dòlars anuals la seva despesa en higienització entre ara i el 2023. Si se centrés en la ventilació, el cost seria molt menor i les mesures potser més efectives.

La revista britànica insisteix en les mesures que haurien de ser prioritàries:

"Ara que hi ha acord que el virus es transmet a través de l'aire, en gotes grans i petites, els esforços per prevenir-ne l'expansió s'hauria de focalitzar a millorar la ventilació o a instal·lar purificadors d'aire provats rigorosament. També s'hauria de recordar a la gent que ha de portar mascaretes i mantenir les distàncies segures".

ARXIVAT A:
Coronavirus Covid-19
Anar al contingut