Busquen els familiars a Catalunya de 1.500 menors migrants que han arribat sols

El 37% dels nois estrangers que arriben sols a Catalunya tenen família aquí, però no se n'hi van a viure sinó que s'estan en centres de menors. La Generalitat ho vol canviar: creu que si els nois viuen amb els tiets o els cosins ho tindran més fàcil per adaptar-se al país.

L'Ibrahim i l'Abdennour ens han explicat el seu cas.

Ara, els pastissos d'Ibrahim Karmon són els més famosos del Raval, i ell gairebé ni se'n recorda, de quan va posar els peus a Barcelona.

"Vaig arribar aquí a Espanya que era menor d'edat, amb 14 o 15 anys. Era l'any 98."

Va estar dos anys en un centre de menors, i va començar a treballar de forner. Ara té dos forns, un obrador, un restaurant i 33 treballadors. Dues dècades més tard, el seu cosí de Tànger Abdennour Bouhassan li ha seguit els passos.

"Al Marroc no hi ha res, ni es pot estudiar com aquí, ni es pot fer res."

"Sempre ha volgut venir a Barcelona, no l'hi han pogut treure del cap, volia venir a Catalunya", explica el seu cosí.

I va venir sota un camió. Ho va provar set cops fins que ho va aconseguir, i va arribar a Marbella.

"Vaig trucar al meu cosí per telèfon i li vaig dir que era a Marbella. Em va dir que m'hi quedés i que al cap de poc temps em vindria a buscar."

El va anar a buscar, i al cap d'uns dies va entrar en un centre de menors a Amposta.

"Quan va arribar no sabia res, no sabia estudiar. Ara està molt millor, ha canviat moltíssim."

L'Abdennour l'ha anat visitant els caps de setmana. Però ara, definitivament, ha deixat el centre i s'ha instal·lat a casa del seu cosí, a Barcelona. Treballarà al restaurant. Però no a la cuina, sinó de cambrer.

"Així aprendré la llengua, parlaré amb la gent. Si estic a la cuina, no puc parlar i no entendré la gent.

Quatre de cada deu menors que arriben a Catalunya tenen familiars aquí, sobretot tiets o cosins. És a dir, gairebé 1.500 nois. Però només una trentena han acabat anant-se'n a viure amb ells.

Ester Cabanes, directora general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, ho justifica per la urgència de trobar-los lloc on estar-se:

"Donada l'emergència, la pressa i la urgència, tampoc no paràvem a preguntar; una vegada vam començar a fer els estudis i vam preguntar i ho vam veure, els estem buscant, i jo penso que a poc a poc anirem millorant aquesta situació, perquè sempre estaran millor amb un familiar que no pas al centre."

La Generalitat ja busca famílies d'altres menors perquè l'Ibrahim i l'Abdennour no siguin una excepció.