Busquen el punt exacte de la batalla d'Empúries, que va iniciar la romanització

Els arqueòlegs busquen el lloc on Cató va lliurar la batalla d'Empúries l'any 195 aC, un combat que va suposar la desfeta dels ibers i va marcar l'inici de la romanització a Catalunya. El projecte, que lidera el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), vol posar en valor els espais de conflicte, perquè també formen part de la història i ajuden a entendre-la.

D'entrada, els arqueòlegs han estudiat els textos clàssics que narren la batalla d'Empúries, tot i cap d'ells la situa geogràficament. La hipòtesi amb què treballen és que el combat va passar a prop de la serra de Ventalló i la muntanya de Sant Grau. És allà on l'exèrcit iber tindria fixat el campament i on els romans van sorprendre l'enemic a trenc d'alba.

Revolta dels ibers contra Roma

L'alçament dels indígenes va començar el 197 aC. Una coalició de pobles ibers va rebel·lar-se contra la creació de la província romana Citerior i van arribar a deixar la ciutat grega d'Emporion literalment assetjada.

El 195 aC, el cònsol Marc Porci Cató va rebre l'encàrrec d'acabar amb la revolta. Va desembarcar a Emporion amb un fort contingent, d'entre 20.000 i 30.000 soldats, i va muntar un campament a escassa distància de la ciutat grega. Allà va estar-s'hi entre un i tres mesos, durant els quals va aconseguir saber on s'assentava l'exèrcit iber.

Després de fer marxar les legions romanes durant tota una nit, Cató va sorprendre les forces enemigues quan despuntava el dia. La batalla va durar hores i la desfeta dels ibers va ser total. La victòria al camp de batalla va posar fi a la revolta i va suposar la submissió de tot el territori i l'inici de la romanització.

Una batalla documentada, però desconeguda

La batalla d'Empúries apareix en diversos textos grecollatins. Alguns descriuen amb detall tota la seqüència del combat -com un de Titus Livi- mentre que d'altres tan sols l'esmenten. De fet, el mateix Marc Porci Cató va fer servir la victòria militar com a propaganda personal i la va narrar en una obra. Avui dia aquest text s'ha perdut, tot i que altres autors clàssics en fan referència als seus escrits.

Però el lloc de la batalla ha estat sempre una incògnita. Segons explica Jordi Principal, arqueòleg del MAC, "en cap cas els textos especifiquen la situació precisa de l'indret on es va lliurar el combat, ni tampoc donen cap referència geogràfica indirecta que permeti identificar-lo".

Campament romà, campament iber

Els investigadors se centren a trobar tres espais: el campament romà, que Cató va establir a "uns 3.000 passos d'Empúries", el campament iber i, per últim, el camp de batalla. Aquests dos últims podrien entendre's com un conjunt perquè les fonts grecollatines descriuen clarament que el combat es va lliurar davant del campament iber, a la seva palissada i en un darrer moment, també al seu interior.

Per intentar localitzar aquests tres indrets dos mil·lennis després, els arqueòlegs han treballat tant sobre plànol com trepitjant terreny. Han referenciat allò que expliquen els textos clàssics amb la cartografia històrica i els estudis sobre paleopaisatge.

Perquè al segle II aC, en aquest indret de l'Empordà, el Ter hi formava un gran estuari i part de la zona que envoltava Empúries eren aiguamolls. Fet que impossibilitava, doncs, que s'hi establís un campament militar.

L'equip de recerca també ha combinat la feina de treball amb algunes prospeccions selectives a Ventalló, Viladamat, Albons, Bellcaire, l'Escala i Torroella de Montgrí. Són llocs que els arqueòlegs vinculen, d'una manera o altra, amb la batalla d'Empúries.

Dues hipòtesis

A partir d'aquí, els arqueòlegs han formulat dues hipòtesis. La primera, que Cató hauria establert el campament romà a la zona de Riells perquè l'antiga platja servia de port natural i encaixa per distància. Explorar ara aquest indret es fa especialment difícil, perquè és una zona molt construïda.

S'hi han trobat trossos de ceràmica del segle II aC en les prospeccions fetes i, en alguns punts, el georadar ha marcat l'existència d'estructures enterrades, que podrien ser fossats.

La segona hipòtesi és que el campament iber, i per tant també l'indret de la batalla d'Empúries, se situaria a l'oest de les serres de la Creu, de Ventalló i de la muntanya de Sant Grau.

Això correspondria, creuen, a llocs d'aguait propers al campament; és a dir, punts des d'on els indígenes controlaven la plana per alertar de possibles moviments de les tropes romanes. En zones elevades d'aquests indrets s'hi ha trobat ceràmica i metalls.

De cara a properes campanyes, l'objectiu dels arqueòlegs és explorar "de manera intensiva" el lloc on creuen que els ibers tenien el campament. I per tant, de retruc, localitzar l'indret on Cató va lliurar la batalla d'Empúries.