Brussel·les s'inspira en Meloni i obre la porta a retornar migrants a centres fora de la UE

La Comissió Europea ja ha concretat la seva "solució innovadora" per fer efectiu el retorn dels migrants que no obtenen el dret d'asil a la UE. S'inspira en la iniciativa del govern italià de Georgia Meloni, que va crear centres de retorn a Albània perquè els sol·licitants d'asil s'hi estiguessin fins que es resolgués la seva petició. La idea de Meloni era evitar que els migrants ni tan sols poguessin posar els peus a la Unió –perquè Albània és un país extracomunitari– si havien d'acabar sent deportats.

La mesura va ser controvertida, però la Comissió no la va censurar. La seva presidenta, Ursula von der Leyen, va admetre arran d'aquell exemple que calia trobar "solucions innovadores" per acabar amb el fet que més del 80% dels migrants que no obtenen el dret d'asil, finalment s'acabin quedant a la Unió Europea i no siguin retornats.

La proposta és el sistema comú europeu per als retorns, que s'ha presentat com una eina per accelerar el retorn dels migrants a través d'unes "normes simplificades i comunes" per als 27 estats membres. El punt més controvertit del reglament, i que recorda aquella idea de Meloni, és que estableix les bases legals perquè els estats membres que deneguin l'asil a un sol·licitant puguin enviar-lo a un tercer país de fora de la UE.

La similitud amb el model d'Itàlia amb Albània o el que va mirar d'implementar el Regne Unit amb Ruanda ha fet que el comissari europeu d'Interior, l'austríac Magnus Brunner, una de les veus més crítiques amb l'acollida de migrants, hagi sortit al pas de les crítiques assegurant que els models són "completament diferents" perquè el model que planteja Brussel·les es basa en centres de retorn on només s'hi podran enviar migrants sobre els quals ja hi ha una decisió final pel que fa al seu retorn.

Un cop proposat per la Comissió, el reglament l'hauran de validar els estats membres. Abans de l'estiu ja van aprovar el pacte de migració i asil i ara, amb un Consell Europeu més dretanitzat -com també la Comissió- debatran el sistema de retorn, que també preveu "l'obligació legal de cooperar" per part dels migrants amb el risc de rebre sancions si no ho fan.

Igualment, a aquells que hagin estat deportats se'ls pot prohibir l'entrada a la UE durant un màxim de deu anys, amb la intenció de dissuadir les arribades irregulars i incentivar els retorns voluntaris.

La proposta de la Comissió no ha agradat gens ni mica a algunes ONG, com la Plataforma per la Cooperació Internacional per als Immigrants Sense Papers (PICUM). La  directora, Silvia Carta, alerta que la Comissió s'ha deixat pressionar políticament per l'extrema dreta:

"La proposta és un intent clar d'escalar l'obsessió de la UE per les deportacions, discriminant i castigant qualsevol persona en situació irregular. No hi ha cap consideració de mesures que prioritzin la inclusió social o la regularització. En lloc d'això, el que podem esperar és que més persones es vegin bloquejades en centres de detenció arreu d'Europa, hi hagi més famílies separades i persones enviades a països que ni tan sols coneixen."