Brussel·les podrà deixar Polònia i Hongria sense fons si no respecten els drets humans

La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea avala que la Comissió Europea congeli el pagament dels ajuts si detecta vulneracions de l'estat de dret

RedaccióActualitzat

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) avala que es condicioni el pagament de les ajudes econòmiques dels fons europeus al respecte per als drets humans. Així, ha rebutjat els recursos que havien plantejat Hongria i Polònia contra aquesta normativa.

Aquest dimecres ha dit que queda confirmada la legalitat d'un reglament que estava vigent des del gener del 2021. Bàsicament, el que permet és que la Comissió Europea congeli el pagament de les ajudes, incloses les del fons de recuperació, si detecta vulneracions de l'estat de dret que afectin els interessos financers de la UE.

Globalment, són 750.000 milions d'euros per rellançar l'economia després de la covid. Brussel·les, a qui l'Eurocambra pressiona perquè suspengui els fons a tots dos països, ha promès actuar amb "determinació", però per ara no tallarà els fons, segons diu en un comunicat.

La presidenta comunitària, Ursula von der Leyen, és qui podria prendre la decisió de tallar l'accés als diners a Polònia o Hongria, que ja havien bloquejat i alentit aquests fons l'any 2020. Al desembre, es va evitar el veto d'aquests dos països i les ajudes van tirar endavant.

L'estiu del 2021, ja se'ls va expedientar per vulnerar els drets humans. En concret, per discriminar el col·lectiu LGTBIQ+.

La disputa pel respecte a l'estat de dret està especialment oberta amb Polònia, pel desafiament del govern ultraconservador del país a la independència judicial. Hi ha en joc, en aquest cas, 36.000 milions d'euros d'ajudes europees antipandèmia.
 

Les reaccions de Budapest i Varsòvia

La ministra de Justícia hongaresa, Judit Varga, ha reaccionat a la sentència qualificant-la de "decisió política" que demostra "l'abús de poder" de les institucions europees.

La decisió podria suposar problemes afegits per a Víktor Orbán, que el mes d'abril es posa a prova a les eleccions que hi ha convocades.

El viceministre polonès de Justícia, Sebastian Kaleta, ha qualificat la decisió del TJUE de "xantatge financer".  

Una imatge d'arxiu del TJUE, a Luxemburg
Una imatge d'arxiu del TJUE, a Luxemburg (EFE/Julien Warnand)


Els recursos de Polònia i Hongria

Els governs hongarès i polonès havien recorregut davant del TJUE aquest mecanisme per mirar de tornar a frenar la normativa, que consideren que es dirigeix específicament contra ells. De fet, l'interpreten com una violació de la seva sobirania.

L'any passat, la Comissió va obrir expedient contra els governs de Varsòvia i Budapest per aquesta qüestió. En diverses ocasions, la UE els ha advertit sobre vulneracions en la separació de podersdrets humans o atacs a la llibertat de premsa

Hongria i Polònia també s'han queixat que la regulació no té una base jurídica adequada i que interfereix en les competències dels estats membres. Ara, totes aquestes reclamacions han estat rebutjades per la sentència emesa pels jutges europeus, que valida el reglament.

 

ARXIVAT A:
Unió Europea
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut