Brussel·les confia que la gestió de la migració no marqui la campanya de les europees

La gestió de la migració no és només una carpeta o un dossier que la Unió Europea ha d'entomar. És també un repte. No és senzill encaixar la necessària aproximació humanitària amb els milers de persones que es juguen literalment la vida per arribar a Europa amb les reserves, més o menys explicitades, d'uns estats membres que han vist en els migrants més problemes que no solucions. 

El dilema ha confrontat les capitals europees, i la incapacitat durant molts anys per resoldre'l, ha posat en evidència una UE incapaç d'entomar el repte. S'han vist polítiques erràtiques i febleses d'una unió en què cadascú ha mirat cap a casa seva en lloc de demostrar que es creia valors fundacionals com el de la cooperació. 

Va ser a partir del 2015 quan el repte migratori va trucar amb força a les portes de la UE. La guerra de Síria que havia començat tres anys abans havia desencadenat un èxode que detonaria entre els sirians, però es replicaria amb més força que mai a bona part del Pròxim i Mitjà Orient i també el Magreb.

Sirians, iraquians, afganesos, subsaharians... molts a peu recorrent milers de quilòmetres i travessant el mar amb embarcacions que eren talment com una ruleta russa. 

Des d'aleshores i fins a l'any passat gairebé 4 milions de persones han entrat a la Unió Europea en situació irregular. L'impacte migratori s'ha deixat notar sobretot als països que són porta d'entrada, essencialment Grècia, Itàlia i Espanya. Però la crisi de refugiats del 2015 sostinguda durant els anys posteriors ha convocat la resta d'estats membres a qui des del sud es demanava solidaritat per acollir els migrants amb dret d'asil: si la solidaritat escasseja, cal que ens posem d'acord, cal que fem un pacte.

Un pacte per obligar-se a ser solidaris

Poc després de començar aquesta última legislatura, els 27 estats membres de la Unió Europea es van conjurar --alguns amb més passió que d'altres-- a arribar a un acord per endreçar la gestió de la migració i no deixar que fossin uns pocs països els que haguessin d'assumir-ne tots sols l'impacte. 

Van començar les negociacions a escala tècnica i ministerial però costava avançar. Els del sud empenyien per establir un sistema de quotes de redistribució dels migrants que arribaven a la UE perquè es repartissin pels diferents estats membres. Però no hi ha hagut manera d'establir aquest sistema. I finalment s'ha arribat a una solució que anomenen solidaritat obligada.

"Solidaritat obligada és un oxímoron. Es creen alternatives de solidaritat com la solidaritat financera o com el compromís d'impulsar projectes amb tercers països, però sabem que la cooperació amb tercers països pot ser complicada." 

Qui ho diu és Silvia Carta, assessora legal de PICUM, la plataforma per la cooperació internacional pels migrants sense papers. És una organització que aplega 160 entitats que treballen en l'àmbit polític, assistencial, legal o humanitari.

Són les mateixes entitats que a principis d'abril es manifestaven a les portes del Parlament Europeu per fer notar la forta oposició a l'aprovació de l'esperat Pacte per la Migració i Asil.

Les presses per tancar l'acord

L'acord es va tancar uns mesos abans a escala de ministres dels 27. Va ser en una d'aquelles reunions maratonianes que acabaven de matinada el 20 de desembre del 2023, deu dies abans que acabés el torn de la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea. Espanya, un dels països porta d'entrada de migrants, s'havia posat com una de les seves màximes prioritats arribar a un acord en el Pacte per la Migració. Però tothom tenia pressa. 

"La presidència espanyola ha accelerat la negociació. Els estats membres han de respectar normes que s'han negociat en menys d'un mes i aquest és un dossier molt important. Els acords s'han fet en pocs dies i alguns pactes s'han aconseguit amb la mirada posada a les eleccions."

Silvia Carta és del parer que el pacte s'ha tancat en fals per apartar-lo del debat de les eleccions al Parlament Europeu. Però els seus defensors asseguren que s'ha arribat a un bon pacte que donarà seguretat.

Els arguments a favor i en contra

Quan es va aprovar el pacte en aquella reunió d'una matinada del desembre, la comissària europea d'Interior, Ylva Johanson, es va gravar un vídeo en què deia:

"Bones notícies. Ho hem aconseguit. Tenim un acord global en el Pacte per la Migració i Asil amb una millor protecció de les nostres fronteres externes, més solidaritat i més protecció dels vulnerables i sol·licitants d'asil."

Quan el Parlament Europeu va ratificar el pacte, aquell dia tant la presidenta de l'Eurocambra com la de la Comissió Europea van ser presents en una votació que va ser ajustada, però se sospitava que prosperaria.  

Roberta Metsola deia:

"Hem escoltat, hem actuat i hem complert en una de les principals preocupacions de tots els europeus."

I Ursula von der Leyen exhibia cofoisme:

"Estic orgullosa de dir que hem trobat una solució europea."

La solució passa per tres punts essencials. D'una banda, no s'obliga els estats membres a acollir migrants a través de quotes de distribució, però que s'obliga a aquells que no vulguin acollir que paguin 20.000 euros per cada migrant amb dret d'asil que rebutgen. Uns diners que probablement ingressaria el país on ha arribat el migrant. És això quan es parla de solidaritat obligada. 

L'altre punt és accelerar els processos per decidir si un migrant té dret a asil o no. Però mentre aquest procés està en marxa els migrants podrien estar en centres de detenció. El que critiquen les organitzacions integrades a PICUM és que "no queda clar quines garanties hi haurà amb relació als procediments d'asil ni tampoc amb relació al retorn", explica Silvia Carta. 

I un dels punts més controvertits té a veure amb el compromís dels 27 amb països tercers per reforçar el control de les fronteres i també per introduir eines com el reconeixement biomètric dels migrants que trepitgin sòl europeu per una qüestió, argumenten, de seguretat. 

Silvia Carta assegura que "és molt probable que el pacte comporti detencions generalitzades, perquè cada cop més la qüestió migratòria es veu com una qüestió de seguretat. El pacte legitima algunes pràctiques noves com el reconeixement facial que molt probablement es basaran en l'aparença de la gent o si porten símbols religiosos." 

Després de nou anys, la Unió Europea aconsegueix tancar una de les carpetes més difícils i, de passada, podria fer caure la migració de l'argumentari de campanya de l'extrema dreta. Però només el temps dirà si la "solució europea" que destacava Von der Leyen és una solució real o un pedaç.