Boscos que moren per la sequera: el Garraf, més a prop de ser un paisatge semidesèrtic

Els boscos no havien estat mai tan al límit com ara. La vegetació mostra una humitat tan baixa com no s'havia registrat des que hi ha dades. I per això ara ja s'estan veient boscos que entren en col·lapse, on moren un alt nombre d'arbres de cop.

Ho veiem en diferents indrets de Catalunya. Només se'n salva la zona de les Terres de l'Ebre, on han caigut més pluges, però el fonomen és generalitzat.

La causa és la sequera de més de tres anys, atiada per la crisi climàtica, però també la falta de gestió forestal dels últims 40 anys. El 75% dels nostres boscos són de propietat privada.

"La societat catalana ha abandonat les zones forestals, que no oblidem que són el 64% del nostre territori", diu Anna Sanitjas i Olea, directora general de Boscos i Gestió del Medi de la Generalitat.

Els boscos s'estan col·lapsant

Anna Sanitjas ens acompanya a un dels boscos considerats un punt estratègic de gestió, zones amb molta massa forestal, molta continuïtat d'arbres (sense cap riu o element que faci de tallafoc), molt perill d'incendi i un alt valor ecològic.

És a Sant Climent de Llobregat, a la zona considerada pels gestors com a Garraf-Ordal. Aquest és un dels boscos en què ja es veu clarament el col·lapse en què estan entrant moltes zones forestals catalanes.

Moltíssims pins, la majoria pi blanc, el més resistent a la falta d'aigua i condicions extremes, estan morts. Els equips de Prevenció d'Incendis Forestals els han de tallar, així com netejar bé el sotabosc.

I és que si els arbres moren i la vegetació que no ha mort té uns nivells d'humitat tan baixos que no s'havien registrat mai, l'equació és clara: el risc d'incendis és també el més alt dels últims 40 anys.

De fet, ara mateix, aquest risc, al mes de febrer, és el mateix que el d'un mes de juliol d'un any sense una sequera com aquesta, com explica Sanitjas:

"Això implica, si no plou, iniciar un campanya d'incendis molt complexa, desconeguda. Una campanya d'extinció d'incendis que podria ser la pitjor dels últims 40 anys."

De fet, si no plou, aquesta campanya d'extinció d'incendis pot començar a l'abril en lloc de començar ben entrat l'estiu.

El Garraf, la zona zero de l'emergència forestal

Arreu de Catalunya hi trobem grups extensos d'arbres morts, però el Garraf és el que està pitjor. Gairebé tots els pins del vessant mar estan morts. Fins i tot matolls, grans supervivents, com el romaní, el llentiscle o el garric es veuen secs i alguna planta també morta.

Els únics que, tot i patir, sembla que aguanten bé la falta d'aigua són els margallons.

En els indrets en què la vegetació es veu aparentment verda, els tècnics del Servei de Gestió Forestal avisen que en realitat també s'aguanta amb pinces i està al límit, com explica Lucas Somalo Grahit, enginyer de forest del Servei de Gestió Forestal de la Generalitat:

"Al terra hi ha una guerra per l'aigua brutal, i tots pateixen. El que passa és que els arbres requereixen molta més aigua que els matolls i a la llarga els matolls podran seguir, els arbres desapareixeran."

Per Somalo, el paisatge que hem vist durant segles està condemnat a canviar en pocs anys al Garraf. Si els pins blancs moren, i molts ja ho han fet, i el que sobreviu és el matoll, el que quedarà seran espècies més típiques d'un paisatge semidesèrtic. 

Al Garraf la sequera ja es remunta a principis de segle

Els arbres que estan morint, el que conformen rodals inacabables de color marró, són precisament d'una de les espècies més resistents a la sequera i les condicions extremes que hi ha: el pi blanc. Tenen entre 50 i 80 anys, però no han suportat aquest cop.

El Garraf és l'indret de Catalunya on el canvi de règim de pluges a causa de la crisi climàtica ha estat més obvi, com indica Emilio Vallbuena, tècnic de conservació del Parc Natural del Garraf:

"La desertificació d'aquests medis que estan al límit, amb una pluviometria tan baixa, és una de les variables que hem de contemplar."

I és que si la sequera està castigant arreu des de fa tres anys i mig, aquí al Garraf, en realitat, ja es pateix des de principis de segle. Segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya, les pluges que van ser abundants a tot Catalunya els anys 2018, 19 i 20, aquí van passar de llarg.

Així que, aquí, la vegetació va començar aquesta sequera tan dura quan ja feia més de 20 anys que en patia. "Aquí els arbres estan patint sequera des d'inici de segle i no han tingut l'oportunitat de recuperar-se", explica Vallbuena.

Les espècies que viuen al Garraf estan acostumades al clima extrem, però, tot i així, moltes no ho han pogut suportar.

Evidentment, al Garraf també s'hi haurà de fer una tala contundent de tots els arbres morts, que en són moltíssims. "Si aquí entra el foc, ho crema tot, perquè està extremadament sec", diu Lucas Somalo.

La fauna busca aigua desesperadament

Si les espècies vegetals del Garraf pateixen, les animals, per tant, també. Estan acostumades a viure en un parc natural on no hi ha ni rius ni llacs. L'aigua aquí és or, però ara més que mai.

Al llarg del parc hi ha algunes petites basses naturals, cavitats a la roca que s'omplen quan plou, i també de fetes pels caçadors. Anem a una de les més concorregudes pels animals amb en Gori Masip, naturalista i estudiant de Geografia i Meteorologia.

La nostra sorpresa és que l'aigua que hi queda són quatre gotes, però són de les poques quatre gotes que hi ha disponibles. En Gori va demanar permís per instal·lar-hi càmeres per estudiar la fauna. Al cap de només dos dies, la memòria de la càmera se li va omplir. No s'ho podia creure.

"Guineus, teixons, tota mena d'ocells, fins i tot un mussol... Van ser tants animals que queda evidenciat que venien desesperats per beure!", diu en Gori.

Les espècies del Garraf estan totes patint, i molt. Evidentment els canvis que provoca la crisi climàtica, amb un clima cada cop més extrem, afecten la biodiversitat.

El tècnic de conservació del parc natural assegura que, en els últims censos fets, hi ha molts menys rosegadors:

"Si les plantes no donen tant fruit, ells pateixen. I els rosegadors són la base de l'alimentació de molts altres animals. Així que es nota en tota la cadena. No només en mortalitat, també els afecta en la reproducció."

De fet, de les quatre parelles d'àliga cuabarrada que hi ha al parc cap ha tingut cap poll enguany.