Boeing aterra la Starliner tres mesos tard i deixa els astronautes "penjats" a l'Estació Espacial

Van anar a l'espai per a una missió de vuit dies, i s'hi passaran almenys vuit mesos, si tot va bé.

Són els astronautes Barry Butch Wilmore i Sunita Suni Williams, que el 5 de juny van convertir-se en els primers tripulants d'una nau de la companyia Boeing.

Anomenada Starliner, va dur-los fins a l'Estació Espacial Internacional (EEI) en la missió de prova, que havia de finalitzar al cap d'uns dies amb la tornada a la Terra i amb l'obtenció de la certificació oficial que li permetés operar amb la NASA com a segon proveïdor.

Ara, el camí per obtenir aquesta certificació s'ha complicat, certament, perquè, al final, el retorn de la Starliner s'ha pogut fer, però amb tres mesos de retard i amb una diferència important sobre el previst: sense la tripulació.

Wilmore i Williams s'han quedat a l'EEI a causa dels dubtes sobre la seva seguretat a bord de la Starliner generats pels problemes en els sistemes de propulsió i les fuites d'heli que van detectar-s'hi poc després d'enlairar-se.

Durant l'aproximació a l'EEI van fallar 5 dels 28 propulsors de maniobra, i el sistema de propulsió va tenir fuites d'heli, el gas que s'utilitza per pressuritzar els propulsors.

De fet, l'enlairament del primer vol tripulat de la Starliner va ser accidentat des del primer moment, i el dia que estava previst va haver d'ajornar-se, a última hora, quan quedaven quatre minuts del compte enrere, per causes que mai no han estat especificades.

"Un aterratge exitós"

Aquesta matinada, el retorn s'ha fet sense problemes i tot ha funcionat correctament durant les sis hores que han transcorregut des que la Starliner s'ha desacoblat automàticament de l'EEI fins que ha aterrat al port espacial de White Sands, al desert de Nou Mèxic.

D'entrada, ha pogut realitzar amb total normalitat la seqüència de 12 enceses breus de propulsió que l'allunya de l'estació i la situa en l'anomenada "zona de seguretat", on pot dur a terme altres enceses per emprendre el retorn a la Terra.

L'entrada a l'atmosfera té lloc al cap de cinc hores i a una velocitat d'uns 27.000 quilòmetres per hora. Tres quarts d'hora més tard, la Starliner ha desplegat paracaigudes i airbags que han alentit el descens i amortit el contacte amb la superfície.

"Un aterratge segur i exitós era exactament el que volíem", ha volgut remarcar, malgrat tot, Joel Montalbano, un dels responsables d'operacions espacials de la NASA, l'agència espacial dels Estats Units.

"Desitjàvem que tot hagués anat com ho havíem planejat", ha admès, però, Steve Stich, director del programa comercial de la NASA, abans de recordar: "Havíem planejat que la missió aterrés amb Butch i Suni a bord."

SpaceX al rescat

Pel que fa a Wilmore i Williams, conviuran amb els altres 7 astronautes que actualment viuen i treballen a l'EEI, amb els quals continuaran fent experiments científics.

La previsió és que puguin retornar a la Terra el febrer del 2025, no amb una nau de Boeing, sinó amb una de la competència, SpaceX, l'empresa propietat d'Elon Musk, que ha d'enlairar-se del Centre Espacial Kennedy, a cap Canaveral, Florida, el 24 de setembre per a una missió de cinc mesos, la Crew 9.

Per poder acollir Wilmore i Williams en el viatge de tornada, només s'enlairaran dos astronautes, i no quatre, com estava previst inicialment.

Es dona la circumstància que SpaceX s'ha convertit en el gran competidor de Boeing a l'espai, un àmbit que va dominar durant dècades.

L'empresa de Musk fa temps que ofereix preus més competitius per al llançament de satèl·lits i l'enlairament d'astronautes. La missió Crew 9 suposarà ja la novena rotació de tripulants de l'EEI duta a terme per SpaceX per a la NASA.