Fracàs a la UE: se suspèn la cimera per al repartiment de càrrecs fins dimarts

Els líders europeus han fracassat en la cimera que hauria de desbloquejar la distribució de càrrecs a les institucions europees. Els 28, que estan analitzant un possible repartiment de càrrecs des  d'ahir a les sis de la tarda, han decidit aturar la reunió, que es reprendrà dimarts. L'última proposta sobre la taula situa l'holandès i socialdemòcrata Frans Timmermans com a nou president de la CE, i Espanya no tindria cap càrrec a primera línia.

S'estaria debatent que el president de la Comissió Europea fos Frans Timmermans, l'holandès del Partit Socialista Europeu que té el sí d'Alemanya, França i Holanda. La búlgara del Partit Popular Europeu Kristalina Gueorguieva ocuparia la presidència del Consell Europeu. Gueorguieva és l'actual directora general del Banc Mundial.

Presidència del Parlament repartida

Els liberals i els populars es repartirien la presidència del Parlament Europeu, mitja legislatura per a cada un. Per part del PPE, el president seria l'alemany Manfred Weber, el candidat de l'actual president, Antonio Tajani. Els altres dos anys la presidència aniria a càrrec del líder dels liberals, el belga Guy Verhofstadt. Charles Michel, també liberal belga, seria l'alt representant en política exterior.

Amb aquesta distribució, no s'aconseguiria l'objectiu de la paritat de gènere, encara que s'assignaria la primera vicepresidència de la Comissió a la danesa liberal Margrethe Vestager. A diferència del mandat anterior, no hi hauria cap representant dels països del sud entre els màxims responsables de les institucions europees.

Diferències amb l'acord del G-20 a Osaka

Aquesta proposta no és ben bé la que van pactar a Osaka, durant la cimera del G-20 les tres principals famílies polítiques europees, representades per Angela Merkel, Pedro Sánchez i Emmanuel Macron. El seu acord donava als populars la presidència del Parlament Europeu i l'alt representant de política exterior, les dues institucions de menor pes polític, i no ha estat acceptat pels correligionaris de la cancellera alemanya, que exigien major quota de poder després d'haver guanyat les eleccions europees.

A més, alguns dels països de l'est, com Hongria i Polònia, són molt reticents amb la candidatura de Timmermans, el comissari més crític amb les polítiques d'aquests països en matèria de defensa de l'estat de dret.