Birmània s'encén encara més arran de les noves acusacions de l'exèrcit contra Suu Kyi

Augmenta la tensió a Birmània, amb enfrontaments entre la policia i els manifestants a Rangun, la principal ciutat del país, i diverses ciutats del país després de fer-se públics els nous càrrecs contra la líder democràtica, Suu Kyi.

La indignació al carrer s'ha disparat i, malgrat la repressió, continuen les protestes multitudinàries arreu del país, que deixen una primera víctima mortal. Es tracta d'una noia de 20 anys que la setmana passada va rebre un tret al cap a Naypidaw, la capital administrativa del país.

La junta militar birmana ha sumat nous càrrecs contra la líder Aung San Suu Kyi, sota arrest domiciliari des del cop d'estat de l'1 de febrer. Inicialment se l'acusava d'un delicte d'importació il·legal dels 6 walkie-talkies de la seva guàrdia, que podria suposar-li més de dos anys de presó. Ara han afegit l'acusació d'haver violat la Llei de Desastres Naturals, un delicte que a Birmània s'ha utilitzat per jutjar les persones que han transgredit les restriccions del coronavirus.

Amb els últims canvis fets al Codi Penal per la junta militar, Suu Kyi podria continuar detinguda indefinidament sense judici.

"Vehicles avariats"

Els càrrecs contra Suu Kyi són poc creïbles per als seus seguidors i han alimentat encara més la protesta. Des de fa dos dies i en suport al Moviment de Desobediència Civil, camions, motos i rickshaws s'acumulen a les carreteres per bloquejar el pas i impedir que hi circulin els vehicles militars que el govern militar estaria enviant a Rangun, segons l'ONU. S'anomena, irònicament, la campanya dels "vehicles avariats".

Al centre del país, a Mandalay, les forces de seguretat han obert foc aquest dimecres contra els treballadors ferroviaris que havien aturat els trens per unir-se a la protesta després de saber els nous delictes que se li imputen a Suu Kyi.

Els manifestants acusen la Xina, aliada de l'antiga junta militar que va governar al país, d'estar darrere del cop d'estat actual. Pequín, però, ha pres un camí més moderat aquesta vegada. Tot i que no ha condemnat el cop militar, ha donat suport a una declaració de les Nacions Unides per reclamar l'alliberament de Suu Kyi i altres líders del seu partit, la Lliga Nacional per a la Democràcia.  

Codi Penal a mida

El líder del cop militar, el general Min Aung Hlaing, ha esmenat el Codi Penal amb la intenció de poder frenar les protestes dels manifestants, els periodistes i els crítics amb la seva presa de possessió i que no volen tornar a la repressió que ja coneixen. 

Durant els últims 50 anys, Birmània ha estat governada per diferents dictadors aïllacionistes que impedien tot tipus de dissidència. El 2011, les forces armades van permetre que el país comencés una sèrie de reformes, que van culminar amb unes eleccions democràtiques el 2015. Les va guanyar la líder i Premi Nobel de la Pau, Aung San Suu Kyi, que va formar el primer govern civil a Birmània des de 1962, després de passar anys sota arrest domiciliari en llargs períodes intermitents.

En les darreres eleccions, del 8 de novembre, el partit de Suu Kyi va tornar a guanyar àmpliament, però la junta militar no reconeix els resultats i considera que els comicis van ser fraudulents.