Biden imposa les seves primeres sancions contra Rússia pel cas Navalni

Els Estats Units han anunciat sancions contra set alts responsables del govern rus i catorze entitats com a resposta a l'enverinament i la presó de l'opositor Aleksei Navalni. Es tracta del primer gest contra Moscou per part de l'administració Biden, des que el demòcrata va arribar a la Casa Blanca, el 20 de gener passat.

Els Estats Units consideren que l'ús d'armes químiques per intimidar l'oposició viola les normes internacionals. En un comunicat, el secretari d'Estat, Anthony Blinken, ha remarcat que l'objectiu de les sancions és enviar "un clar missatge que l'ús d'armes químiques i l'abús dels drets humans té greus conseqüències".

Entre les entitats hi ha centres de recerca i empreses que Washington considera relacionades amb la producció d'agents químics i biològics. Ara bé, cap d'aquestes mesures afecta directament el president Vladímir Putin o els grans oligarques que li donen suport. Per tant, el seu pes és bàsicament simbòlic i només afectarà els béns que puguin tenir sota jurisdicció dels Estats Units les persones i entitats sancionades.

La Unió Europea també imposa sancions

La decisió de l'administració Biden marca un canvi de rumb respecte de Donald Trump, molt reticent a confrontar-se amb el president rus.

Aquest dimarts mateix, la Unió Europea també ha imposat sancions contra quatre mandataris russos, en un moviment coordinat de les potències occidentals. Els sancionats són quatre càrrecs que Brussel·les considera que estan vinculats amb la detenció, el processament i la condemna de Navalni i també amb la repressió contra les protestes pacífiques sobre aquests fets.

És la primera vegada que la UE imposa sancions en el marc del nou règim de sancions de drets humans, establert el desembre de l'any passat. Als afectats se'ls prohibeix entrar en territori comunitari i se'ls congelaran els actius i béns que tinguin a la Unió.

En la participació a la Conferència de Seguretat de Munic del mes de febrer, Biden va assegurar que "l'aliança transatlàntica" entre els Estats Units i la Unió Europea "ha tornat", després dels quatre anys de Trump. Pel que fa a Rússia, el president nord-americà va acusar-lo de voler debilitar la UE i l'OTAN:

"Els líders russos volen que la gent pensi que el nostre sistema és més corrupte, o tan corrupte com el seu, però el món sap que no és cert, incloent-hi els mateixos ciutadans de Rússia. Putin busca debilitar el projecte europeu i la nostra aliança de l'OTAN"

La portaveu de la Casa Blanca, Jen Psaki, no ha descartat que pugui haver-hi més sancions a curt termini contra Rússia. "No som ingenus, sabem que la relació continuarà sent complexa", ha dit en roda de premsa.

A finals de gener, Biden i Putin van parlar per telèfon sobre l'extensió de l'acord de desarmament nuclear Nou Start. En la conversa, Biden va demanar a Putin que alliberés Navalni.

El Kremlin assegura que respondrà

Moscou ja ha dit que aquestes sancions no quedaran sense resposta. "Reaccionarem, sense dubte. Ningú ha derogat les regles de la diplomàcia i una d'elles és la reciprocitat", ha afirmat el ministre d'Exteriors, Serguei Lavrov.

El cap de la diplomàcia russa ha dit que "no hi ha gaire a comentar" sobre unes sancions que ha qualificat d'"il·legítimes i unilaterals". Lavrov ha dit que els Estats Units "i els membres de la UE que en segueixen l'exemple" imposen sancions a Rússia "gairebé sempre sense raó".

A més, el ministre d'Exteriors rus ha dit que ni Washington ni Brussel·les han presentat cap prova "per sostenir d'alguna manera les acusacions sobre l'enverinament de Navalni".