Bárcenas i el PP, condemnats per pagar les obres de la seu del partit amb la caixa B

L'Audiència Nacional ha condemnat l'extresorer del PP Luis Bárcenas a dos danys de presó per pagar més d'un milió d'euros de les obres de la seu central del partit, al número 13 del carrer Génova de Madrid, amb l'anomenada caixa B.

La sala penal també condemna el Partit popular com a responsable civil subsidiari de 123.669 euros per l'impost de societats de l'empresa Unifica, responsable de la reforma, de l'any 2007.

Gonzalo Urquijo, arquitecte de l'empresa Unifica, i una de les sòcies, Belén García, han estat condemnats a dos anys i nou mesos de presó.

La sentència, en canvi, absol els altres dos acusats, Cristóbal Páez, exgerent del PP, i Laura Montero, treballadora d'Unifica.

Aquest cas és una peça separada del cas Gürtel coneguda com "els papers de Bárcenas".

Delictes contra la hisenda pública

La sentència, de 454 pàgines, ponència de la magistrada María Fernanda García Pérez, és la segona que dona per fet l'existència de la caixa B del PP, després que la sentència del cas Gürtel establís que el PP va crear "una estructura financera i comptable paral·lela a l'oficial almenys des del 1989".

En relació amb les obres a la seu central, xifra en 1.072.000 euros els diners pagats en B per Luis Bárcenas, aleshores tresorer del PP, a l'empresa Unifica, que va fer la reforma. Uns diners que van quedar, explica, "al marge de la facturació i la comptabilitat oficial i no declarats a la hisenda pública".

Considera que Bárcenas és "cooperador necessari d'un delicte continuat de falsedat comptable en concurs amb un delicte contra la hisenda pública", per la qual cosa també li imposa una multa d'1,2 milions d'euros.

Urquijo i García els considera autors d'un delicte contra la hisenda pública relatiu a l'impost de societats de 2007, i també els imposa una multa de 2,6 milions d'euros.

Pagament en B i amb descompte

La sentència explica que els treballs de reforma de la seu central del PP es van decidir el 2005 i van tenir lloc entre aquell any i el 2010. 

Assegura que la gestió de les obres va ser assumida per Bárcenas i descriu la trama que va dissenyar-se: per una banda es feien pressupostos sobre les diferents obres realitzades, un o més d'un per cada planta, i quan estaven acabades s'emetia una certificació amb un import que seria la base imponible de la factura corresponent.

En paral·lel, però, Bárcenas i Urquijo havien acordat que "una part dels pagaments corresponents a les obres serien abonats amb els fons B que aquell [Bárcenas] gestionava, i es va pactar l'aplicació d'un descompte per part d'Unifica d'entre un 7% i un 8% de l'import dels treballs abonats amb aquests fons, amb el consegüent estalvi tant per al PP com per a Unifica en el compliment de les seves obligacions fiscals".