Avenç científic: aconsegueixen trasplantar un fetge de porc a un humà en mort cerebral

La recerca científica sobre trasplantaments d'òrgans procedents d'animals ha fet un pas endavant, amb el trasplantament d'un fetge de porc a un pacient en mort cerebral.

Els investigadors van modificar sis gens del fetge d'un porc miniatura Bama i el van trasplantar al pacient per observar durant deu dies el rendiment de l'òrgan. El fetge de porc trasplantat va produir bilis, va mantenir estable el flux sanguini i no va mostrar signes de rebuig en el pacient.

Segons l'article publicat a la revista Nature, aquests resultats permeten pensar que els fetges de porc modificats genèticament podrien funcionar temporalment com a òrgan pont en pacients amb insuficiència hepàtica mentre esperen un donant humà. Amb tot, l'aplicació clínica real d'aquesta investigació encara queda molt lluny i caldran inversions i estudis a llarg termini.
 

El que calen són donants humans

Ara bé, els especialistes en trasplantaments insisteixen que el que cal, sobretot, és continuar incentivant entre la població la donació d'òrgans. Així ho apunta la responsable de l'equip de trasplantament hepàtic de l'Hospital de Bellvitge i presidenta de la Societat Catalana de Trasplantaments, Laura Lladó:

"És un pas més en el desenvolupament experimental i no clínic. De fet, és un empelt que es posa des d'un porc fins a una persona en mort cerebral. Les funcions completes del fetge no les fa."

Lladó remarca que els trasplantaments s'han de fer "perquè les persones visquin la resta de la seva vida, no deu dies". És per això que ho considera "un petit pas important" que pot tenir transcendència, però de cara al futur:

"De moment hem de seguir treballant i valorant el gran tresor que és que la població sigui donant."

En aquest sentit, és fonamental la difusió en una societat com la nostra molt canviant, perquè tothom entengui la importància de les donacions.

Les elevades taxes de donació a Catalunya fan que, segons el director de l'Organització Catalana de Trasplantaments, Jaume Tort, les llistes d'espera per a trasplantaments hepàtics siguin curtes, de dies o setmanes. Però afegeix que, en països on la demanda d'òrgans supera de molt les donacions, proliferen les vies alternatives de recerca per aconseguir òrgans, "encara que no siguin estrictament humans":

"És una realitat que jo diria que la major part del món la té. No és el cas ni de Catalunya ni de l'estat espanyol, on afortunadament aquest lideratge amb donació que hem tingut sempre fa que aquest tipus d'estratègies no ens calgui."

Tot i això, des del punt de vista estrictament científic, destaca la fita dels investigadors xinesos tenint en compte la complexitat de les funcions metabòliques del fetge.