Arxivada la suposada trama russa del procés: la Fiscalia retreu a la policia que no té proves

"No s'aporta res per la via policial que ens permeti mantenir oberta aquesta investigació, si no és que es pretén una causa general per trobar algun indici que ens permeti confirmar la tesi de partida, oblidant que en un procés penal, amb totes les garanties, aquest tipus d'investigacions estan prohibides."

Aquest és el dur retret fet pel tinent fiscal de l'Audiència Nacional Miguel Ángel Carballo als agents de la Policia Nacional que pretenien investigar l'anomenada trama russa del procés, una suposada unitat dels serveis secrets russos que haurien operat a Catalunya dies abans del referèndum de l'1-O del 2017.

Segons publica elDiario.es i ha pogut confirmar TV3, el jutge que instrueix el cas, Manuel García Castellón, va ordenar tancar aquest sumari (el 86/19) el juliol del 2020, només nou mesos després d'haver-se obert, en no trobar-hi cap indici mínim de delicte. El cas, tot i filtrar-se a la premsa, s'ha instruït en secret des del principi i el seu arxivament no s'ha conegut fins ara.

La Fiscalia critica, en el seu escrit, que durant tots aquells mesos els agents encarregats del cas només haguessin estat capaços d'aportar a la causa el testimoni d'un confident i enllaços a informacions de diversos mitjans de comunicació.

L'inici de la causa 86/19 va ser un informe de la Comissaria General d'Informació de la Policia Nacional del 28 d'octubre del 2019, que alertava d'una suposada ingerència russa en el referèndum de l'1-O.

Una ingerència negada en el seu moment per Rússia: el ministre d'Exteriors, Serguei Lavrov, va titllar d'"histèriques" les acusacions del seu homòleg espanyol del moment, Alfonso Dastis.

L'informe policial denunciava la presència a Catalunya, el 29 de setembre del 2017, de Serguei Fedorov (nom en clau de Denís Serguéiev), un general dels serveis exteriors de la intel·ligència militar russa. Almenys tres membres més de la unitat 29155 del GRU (el departament central d'intel·ligència rus, que vehicula operacions a l'exterior, com ho poden fer la CIA o l'MI6) haurien viatjat a Catalunya l'any 2017, mesos abans del referèndum d'independència.

L'informe policial no pot provar si només van ser a Barcelona de pas cap a una altra destinació europea ni si es van reunir amb ningú.

El confident va acusar l'empresari Oriol Soler

El vincle entre l'espionatge rus i el procés independentista seria, segons la policia, l'empresari Oriol Soler, detingut el novembre de l'any passat, amb vint persones més, dins de l'operació Volhov de presumpte finançament irregular del procés. Els 21 detinguts van quedar en llibertat sense mesures cautelars.

A Soler se'l va acusar de corrupció i tràfic d'influències. Quan es va produir aquella detenció, el cas 86/19 ja s'hauria arxivat.

Els elements de sospita contra Soler que apareixen en l'informe policial són la visita que l'empresari (vinculat a l'òrbita d'ERC) va fer a l'activista Julian Assange a l'ambaixada d'Equador a Londres, el novembre del 2017 (després que Assange es pronunciés a favor del referèndum independentista de Catalunya) i diversos viatges internacionals fets per Soler durant la mateixa època, un dels quals a Rússia.

El ministeri fiscal retreu als investigadors que no aportin cap prova ni relació directa d'aquests viatges amb cap fet delictiu. "Que siguin perfils de persones properes a les tesis independentistes no suposa un fet que pugui ser objecte d'investigació, més encara quan les activitats realitzades es fan a la llum pública i a través de mitjans de cap manera il·legals."

Les causes contra els CDR i Tsunami Democràtic

Miguel Ángel Carballo és tinent fiscal al jutjat d'instrucció número 6 de l'Audiència Nacional. És ell qui va acusar de terrorisme, rebel·lió i tinença d'explosius els nou CDR detinguts en l'operació Judes, el setembre del 2019, per, suposadament, voler fabricar explosius. Van passar tres mesos a la presó i després van ser alliberats per falta de proves.

El titular del jutjat és el jutge Manuel García Castellón, responsable, a més de la causa contra els CDR, de la investigació contra Tsunami Democràtic, a qui l'octubre del 2019 també es va acusar de terrorisme.

El cas Terradellas

També a l'empresari Víctor Terradellas, exresponsable de Relacions Internacional de CDC i president de la Fundació Catmón, se'l va acusar d'intentar obrir una via per obtenir el suport del Kremlin al procés independentista català.

Va ser en l'escrit de l'operació Volhov, en què la Guàrdia Civil assegurava haver intervingut una conversa entre Terradellas i Xavier Vendrell, el maig del 2018, en què Terradellas assegurava que Rússia havia ofert a Puigdemont "10.000 soldats i pagar tot el deute català", però que l'expresident "s'havia cagat a les calces", així com el desenvolupament d'una "plataforma de criptomonedes".

Terradellas va negar aquestes acusacions, dient que tot és "ciència-ficció", i també ho va fer, a TV3, un exdiputat rus del partit de Vladímir Putin, Serguei Markov, que va reconèixer haver parlat amb Terradellas però només per explicar-li la seva postura davant el conflicte català.

El jutge va denegar intervencions telefòniques

Abans de l'arxivament del cas, la Comissaria General d'Informació de la Policia va presentar un escrit en què criticava la posició de la Fiscalia i demanava una autorització judicial per accedir a trucades i fitxes bancàries de quatre persones físiques i jurídiques a qui vinculaven amb la investigació. Unes intervencions a les quals també es va oposar el ministeri públic.

Segons relata el fiscal, el confident va narrar "una complexa trama d'ingerència orquestrada per Rússia que hauria interferit mitjançant un programari específic per a la manipulació de les xarxes socials en l'anomenat referèndum sobiranista català del primer d'octubre de 2017". Un dels catalans assenyalats pel testimoni hauria contribuït a la desconnexió d'un programa de protecció i, a partir d'aquí, es van identificar 2.200 comptes falsos dedicats a desacreditar el govern d'Espanya, el PP i el PSOE.

Aquests comptes haurien difós també que l'estat espanyol mantenia actituds "feixistes i violentes", al mateix temps que denunciava "una suposada brutal repressió per part d'Espanya" al separatisme català.