Aragonès diu que el retorn dels exiliats a Suïssa és "un punt d'inflexió" per al referèndum

Pere Aragonès reclama que s'apliqui la llei d'amnistia en la resta de causes més enllà de Tsunami i afirma que amb el retorn dels primers exiliats s'obre un nou escenari polític on té cabuda el referèndum. 

El president en funcions, acompanyat de la consellera Laura Vilagrà, ha rebut aquest dimarts tres dels cinc exiliats que divendres passat van tornar a Catalunya des de Suïssa: Marta Rovira, Ruben Wagensberg i Oleguer Serra, amb qui s'ha reunit a porta tancada. 

Els cinc retornats, Wagensberg, Rovira, Serra, i també el periodista Jesús Rodríguez i l'empresari Josep Campmajó, van poder tornar a Catalunya després que s'arxivés la causa del Tsunami en què se'ls investigava per terrorisme.

Aragonès ja va coincidir divendres amb Rovira a la seu d'ERC, i el mateix dia va anunciar que oferiria una recepció institucional per als retornats. Feia més de sis anys que Marta Rovira no trepitjava el Palau de la Generalitat. 

Record per la resta d'exiliats

En la compareixença, Aragonès i Vilagrà han recordat que encara hi ha exiliats. Oleguer Serra, vicepresident d'Òmnium, ha assenyalat que el retorn no marca la fi de res, perquè encara hi ha persones exiliades, com Puigdemont, Comín i Puig, i seguiran lluitant. 

"Vindran més onades, perquè les nostres aspiracions nacionals i socials segueixen intactes i seguirem lluitant fins que tinguem un país lliure."

El diputat republicà Ruben Wagensberg ha agraït la recepció institucional i ha recordat que "queden tres persones per tancar la carpeta de l'exili, que són el president Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig". Wagensberg també ha tingut paraules per les persones que es veuen obligades a marxar del seu país. 

"Malgrat la incertesa i la duresa de les acusacions, s'ha de reconèixer que ha estat un exili privilegiat al costat de la major part de gent que ha de marxar de manera forçada del seu país en aquest món. Hem tingut una xarxa increïble, començant per aquest govern i per centenars de persones i amics a Catalunya i una xarxa  importantíssima a Ginebra."

Per la seva banda, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha assegurat que "avui és un dia molt especial". Rovira ha agraït el paper del govern català.  

"Per emprendre un camí difícil, un camí nou, el de la resolució del conflicte polític. És gràcies a haver assumit aquesta agenda que avui podem ser aquí."

"Punt d'inflexió" cap al referèndum

Aragonès ha afirmat que el retorn dels exiliats a Suïssa per la causa del Tsunami és una "victòria de país", i que ha de ser també un "punt d'inflexió" per avançar cap al referèndum.

Rovira ha afegit que amb el camí de la resolució es va obrir una nova via que els ha permès recuperar els drets civils i polítics. Que es va poder explicar "al govern espanyol que amb la repressió política no es pot fer política i que calia desjudicialitzar el que simplement havien de ser debats polítics.". "Hem de poder parlar de fer un referèndum", ha reivindicat. 

Finalment, Pere Aragonès ha dit que la voluntat del govern ha estat fer "un reconeixement als exiliats que van haver de marxar de Catalunya a causa de la repressió per la lluita per la independència de Catalunya".

Aragonès ha remarcat que la defensa de la situació processal dels que han retornat no era només una defensa individual de persones "injustament represaliades", sinó que era la "defensa dels drets col·lectius que s'estaven vulnerant a causa de la repressió."

El president ha assenyalat l'amnistia com un pas més en la resolució de conflicte polític entre Catalunya i l'Estat i ha qualificat el retorn dels exiliats com "una victòria de país". 

Pere Aragonès ha tingut paraules també per al periodista Jesús Rodríguez i l'empresari Josep Campmajó, que no han assistit a la recepció.